KUCHING, capital de Sarawah - BORNEO MALAI

Si t'agrada la natura i l'aventura t'agradarà Borneo!. La illa de BORNEO és la tercera illa més gran del món. Es troba dividida entre tres països, Malaisia, Indonèsia i Brunei. 

Vam decidir conèixer la part Malaisia i ho vam fer en companyia del meu cunyat. Vam començar pel sur, per Kuching la seva capital a Sarawak fins arribar al nord, a la seva capital Kota Kinabalu, Sabah. 

Arribem a KUCHING en vol desde Kuala Lumpur. Haviem d'arribar-hi tots tres junts -nosaltres dos i el meu cunyat- però el vol d'en Toni surt amb retard de Barcelona aixi que perd la conexió i no té més remei que dormir a Kuala Lumpur. L'endemà  agafa un nou vol i ens trobem tots tres un dia més tard del previst a Kuching, capital de  Sarawak. Tenim uns quinze dies per endevant per explorar la part del Borneo malayo abans d'endinsar- nos a la Peninsula, on ens trobarem amb la nostre amiga Raquel que volarà -si la vaga ho permet- fins a la capital, Kuala Lumpur. Un mes d'Agost amb visites que fan molta il.lusió!!!!

Comencem per explorar Kuching, la capital del sur de Borneo. Es una bonica ciutat, visitable a peu. 

Es molt agradable ja que mostra una barreja d'estils interessant, té carrers moderns amb art urbà a les seves parets i d'altres d'estil colonial, amb un llarg passeig amb boniques vistes. Té un petit barri xinès i un fantàstic temple visitable, també una mezquita preciosa. La paraula Kuching en malai significa gat, així que no és d'extranyar que la ciutat estigui plagada d'escultures i murals entorn la figura dels gats! Ens encanta!

Ens hi quedem quatre nits ja que és molt bona base per explorar els principals atractius del entorns. 

street art

preciós passeig

 

Un dels dies visitem el Centre de recuperació de Semenghoh, per tal de veure orangutans en estat de semillibertat. Es una reserva natural considerada un dels millors llocs del món on veure orangutans en estat semisalvatge.

Els alimenten dos cops al dia a les 9h del mati i a les 15h de la tarda i és quan es poden visitar. En total en tenen 28 a la reserva amb la finalitat de que mica en mica s'integrin a la selva i es busquin ells sols el menjar. Hi anem al mati i no tenim sort, ohh quina llàstima, una pena per nosaltres però alhora una alegria, doncs  és senyal que no necessiten aliment ja que són capaços de buscar-lo per ells mateixos, es una molt bona noticia però egoistament parlant, tothom que va a visitar-los el que desitja és veure'n algun! Per això vam tornar a Kuching a dinar i a la tarda vam decidir tornar-hi a veure si teniem més sort. I sí en vam tenir, en vam poder veure dos, imponents, col.losals. Un mascle rei va aparèixer entre els arbres i sense inmutar-se va seure i va començar a menjar. Al ser dels més veterans, els altres ja no s'hi van ni apropar. Ja a la sortida i penjat fent moneries, en vam veure un altre de més jovenet. Uf una sensació indescriptible veure'ls tan a prop, ens van deixar sense paraules.

els dos germanets, quin parell!

Un altre dels dies vam visitar el Parc Nacional de Bako, on vam fer un dels seus trekkings per explorar-lo, n'hi ha 17 per triar!.  Es un dels millors llocs on poder veure les criatures de la selva i sens dubte un top ten de Borneo. Allà vam poder veure els monos nariaguts que fan molta gràcia i que son endèmics de la illa i també monos, i porcs barbuts. Es troba a 37km al norest del centre de Kuching. El seu litoral es composa de cales resguardades en bahies secretes, acalantilats, molta vegetació i manglars, flora i autèntica selva! Es calcula que hi habiten unes dues-centes especies d'aus, 24 de reptils i 37 de mamifers. Et pots allotjar dins el parc però al ser temporada alta no vam trobar lloc.

La caminada va ser dura i a més, l'excessiva calor, no ajudava gens però vam tenir una bona recompensa final en forma de platja on remullar-nos. Una meravella!

comença la caminada

porc barbut endèmic de la illa  

mono nariagut, impressionant

fantàstica vista desde el cim

Un altre dels dies vam decidir visitar la ciutat i sopar marisc a un dels food courts més importants frequentat per locals, l´anomenat Top Spot, tota una institució, és un pati amb amb mitja dotzena de llocs de peix amb llums de neó dalt un aparcament!! Molt bo, barat i fresquíssim. Allà vam celebrar el cumple del meu cunyat 'por todo lo alto' jejeje. Quina il.lusió estar tots tres junts, sabíem que compartiriem experiències que ja formarien part dels nostres records per sempre. 

A més a més Kuching és un dels millors llocs de Borneo on provar la famosa cuina de Sarawak. Hi ha moltes opcions xineses i malaies per triar, un dels plats més típics el Laksa, sopa de fideus amb llet de coco, limoncello, tamarindo, pasta de gamba i unes gotes de llima, sensacional!!!

Borneo promet molt i això només acaba de començar!

Us deixem com sempre un VIDEO RESUM de Kuching, esperem us agradi. 

6 MESOS 6 PREGUNTES

Hola!

Avui fa sis mesos que va començar la nostre aventura! Mare meva com passa el temps.. 6 mesos en els que hem visitat sis paisos molt diferents entre si i molt enriquidors, hem conegut diferents cultures, gent encantadora, viatjant sense pressa, l'anomenat 'slow travel' que tan ens agrada. En forma de questionari intentarem respondre algunes de les preguntes que alguns de vosaltres ens heu fet durant tot aquest temps.

1- De tot el vist fins ara, quin és el pais que més t'ha sorprès?!

C: Filipines per la religió catòlica i per la seva gent, tot i que si pogués triar el meu pais ideal tindria un max mix de varis, les platges de Filipines, el menjar de Tailandia, la simpatia de la gent de Cambodja, la cultura de Tailandia, Cambodja i Myanmar. Si m'hagués de quedar a viure a algun pais segurament seria Tailandia, es econòmic, es menja be, bon clima, i bona gent.

A: Vietnam. Venia amb la idea preconcebuda de que era molt turístic -i ho és- i de que ens timarien segur, ja que els propis vietnamites eren especialistes en enganyar al turista. I si bé és cert que a les zones turístiques son grans negociants, a la que ens allunyavem del circuit turístic la cosa canviava molt. Vam conèixer gent molt maca que ens van fer canviar la percepció que duiem, per sort!.

2- Què has descobert de tu mateix que no sabies?!

C: que en una motxilla de 40l pugui portar tot el necessari per viure i encara em sobrin coses i espai! Vaja que necessito ben poc...no necessitar coses et dona una sensació de llibertat brutal.

I que pugui allargar la vida d'una samarreta neta una setmana o més (shhhh)...

A: que ja no soc tan 'princeseta' com diu en Carlos jiji m'adapto a tot amb molta facilitat i que sóc encara més pacient del que ja sabia.

3- On dormiu normalment?

C i A: Normalment triem l'allotjament in situ al arribar al lloc, i són homestay o guesthouse, que són hostals molt típics al sudest asiàtic, d'altres agafem algun hotel amb oferta d'Agoda, Booking, airbnb o similars. Hem barrejat molt, llocs fantàstics amb piscina, esmorzar inclòs i aire acondicionat, d'altres molt bàsics amb ventilador.

4-Quin menjar us ha agradat més?

C: a mi tot, sóc de bon menjar aqui -a casa no- m'agrada provar les especialitats locals i el 99% de les vegades l'encerto i em deixo recomenar. I si és picant millor que millor. Recordo el Khao Soi del nord de Tailàndia -sopa de fideus cuits i d'altres cruixents-. 

A: tot el menjar m'agrada tot i que no m'atraveixo tant a provar-ho tot. Especialment el de Malàisia m'agrada molt, el nasi goreng -arros amb verdures- i el mee goreng -noodles amb verdures- són la meva debilitat. I tot pica!

5- Quin moment de tots els viscuts recordeu amb especial estima??

C: la parrillada de gambes que ens vam fer a una fantàstica platja a Borneo i la seva posta de sol en companyia del meu germà. 

A: uf es fa difícil triar-ne només un! Però destacaria una de les moltes postes de sol a la preciosa illa de Siquijor, Filipines. Va ser màgic i espero no oblidar-la!

6- Us enyoreu? Que trobeu més a faltar?!

C: sona dur dir-ho però no tinc 'apego' a res ni trobo res a faltar, sé que la nostre gent per sort estan molt bé. 

A: trobo a faltar naturalment la family, l'arròs de verdures del papa i en Fiti😻. Però saben que estem complint un somni i ens recolzen totalment.

L'aventura continua. Seguim amb moltes ganes i il.lusió. No tot és fàcil, viatjar per lliure requereix temps i maldecaps, però amb paciència tirem endevant.

Petons a tots!

" La vida és allò que passa mentre tu estàs fent altres coses" 

" No coleccionem països coleccionem moments"

Karimunjawa, Illa de Java, Indonèsia

SUKHOTHAI i AYUTTHAYA

SUKHOTHAI i el seu parc històric

Decidim continuar per Tailàndia centre i visitem les ruines del Parc històric de Sukhotai, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. 

Agafem un nou bus i en set hores arribem a new Sukhotai que és on tenim l'allotjament que hem reservat la nit abans per Agoda. Ens hi quedem tres nits. És una ciutat de provincies i convencional. 

L'endemà ens apropem a Old Sukhotai que es troba a 12km i  és on es concentren els temples històrics i ho fem en trishaw que ens deixa a l'entrada. Allà mateix lloguem unes bicis per visitar el recinte, es enorme però amb bicicleta es recorre molt bé. Visitem els de la part centre i els del nord. Molt bonics envoltats d'estancs d'aigua i molta vegetació. Costa d'imaginar com serien a l'època gloriosa. De la zona centre destaca el Wat Mahathat, el més imponent i força ben conservat.  Bordejat per un foso i envoltat per més de 198 chedis, es creu que va ser el centre espiritual i administratiu de l'antiga capital de l'imperi. 

També el  Wat Si Sawai, el Wat Sa Si i el Wat Trapang Thong. El primer en origen va ser un temple hinduista, te tres torres i un foso; el segon, es conegut com el monestir de l'estanc sagrat i el tercer, budista i amb preciosos relleus d'estucat.

Després de la zona centre ens endinssem als de la zona nord, pitjor conservats però igualment bonics, el wat Si Chum sens dubte el més espectacular, amb un Buda impressionant de 15m d'alçada amb uns dits llargs i elegants. 

També el Wat Phra Phai Luang, que mostra tres torres d'estil jemer del segle XII. Diuen que podria haver estat el centre de Sukhotai quan la zona va estar governada pels jemeres d'Angkor abans del segle XIII.

AYUTTHAYA, ciutat llegendària

Deixem Sukhotai i en bus de bon matí ens dirigim a  Ayutayya, patrimoni mundial per la Unesco. 

Ayuttaya representa el poder de la història dels thai, que va arribar a dominar tota la regió. Es va convertir en ciutat-estat desde 1350 fins 1767. Els birmans la van saquejar i el reinat es va acabar. Després els tailandesos van establir el seu centre de poder prop de l'actual Bangkok. 

La cosa va de temples, i no ens cansem, son tots tan diferents!. En unes sis hores arribem i ens dirigim a l'allotjament. S'hi està tan bé que decidim quedar-nos hi uns dies més. 

L'allotjament ens proporciona unes bicis gratuites per voltar fins a la zona de més oferta de restaurants tot i això per visitar els temples ens decidim per llogar una moto ja que no ens veiem pedalant a més de 40 graus, aquí la calor és asfixiant! 

Sort que hem llogat moto! El dia ha estat molt calurós. Parem al migdia per dinar a un dels llocs recomenats a la guia i molt bé. Agafem forces per continuar amb la visita a la tarda. Els temples estan allunyats entre si, no formen part d'un recinte, per això pensem que la moto ha estat una bona elecció. La majoria de la gent els visita en tuk tuk contractat però a nosaltres ens agrada fer les coses per lliure. Algun atrevit fa el recorregut en bici tot i que de ben segur ha de fer selecció, impossible visitar-los tots amb la forta calorada. Un dels dies el dediquem a descansar i avançar una miqueta el blog. 

Els temples i restes històrics es concentren en dues zones geogràfiques, dins la illa i fora de la illa. Destaquen el Wat Phra Si Sanphet amb tres magnifiques stupes va ser el major temple de la ciutat utilitzat per varis reis. També el Wat Phra Mahathat que sens dubte és la imatge més fotografiada de Ayuthaya, el cap de Buda entre les arrels de l'arbre! El Wat Ratburana amb criatures mitiques i elaborades talles i el Wihaan Phra Mongkhon Bophit que conté una de les imatges de bronze de Buda més venerades. 

Fora de la illa destaquen el Wat Yai Chai Mongkhon que té un Buda estirat de 7m de longitud i ja més allunyat el Wat Chai Wattanaram.

L'ultim dia en tren arribem fins a l'aeroport de Bangkok sense necessitat d'entrar a la ciutat, una meravella! I d'allà volem fins a Kuala Lumpur on ens hem de trobar amb una visita! Molt emocionats ja que el meu cunyat ve a veure'ns i amb ell visitarem el Borneo Malayo.

I aqui us deixem el VIDEO RESUM dels nostres dies:

CHIANG RAI

Desde Pai en minivan tornem a Chiang Mai. És la millor manera i la més econòmica. Un cop a Chiang Mai a l'estació de bus comprem ticket fins a la ciutat de Chiang Rai. Hi arribem en unes quatre horetes amb les parades de rigor. Ens deixa al centre mateix, a Old Station, que no és més que un descampat on estacionen els busos i taxis amb una minicaseta per la compra dels tickets. 

Chiang Rai és una ciutat coneguda sobretot pels turistes en viatge organitzat, doncs als seus voltants té atractius importants per ser visitats, com el famós Templo blanco o la Casa Negra. Nosaltres ja la coneixíem de viatges anteriors on hi haviem parat de passada però sense haver-hi profunditzat. Sempre a la ombra de la seva veïna Chiang Mai, té personalitat pròpia i una gran riquesa cultural que es veu reflexada a les nits passejant pel seu mercat on molts venedors de tribus del nord exposen els seus productes fets a mà en forma de suovenirs. És una ciutat tranquila i molt agradable. 

Vam estar-hi molt a gust i no ens importaria gens tornar-hi. 

Un dels dies vam llogar una moto i vam visitar el conegut com a templo blanco de Chiang Rai, l'extravegant Wat Rong Khun que es troba a 13km al sur de Chiang Rai. Es va començar a construir l'any 1997 i no està previst que s'acabi fins el 2050, com la Sagrada Familia...tot pintat de blanc i cobert per milions de trossos de cristalls, és un temple molt particular on es barregen imatges de Buda amb Doraemon i Pikachu, hi ha moltes referències a la cultura pop, és sense dubte el més original de tot Tailàndia. 

En Carlos imitant a l´artista creador del Temple

tot ell és extravagant

 Després ens vam apropar fins a la coneguda com a Casa Negra, la Baan Dum que es en realitat una casa-museu a visitar, rodejada d'altres construccions molt particulars, ens va encantar! 

En realitat es diu és la recreació d'un poble antic però sota la perspectiva del seu creador Thawan Duchanee que aconsegueix intrigar als seus visitants. Passejant es veuen cabanes negres i també construccions blanques  de forma semiesfèrica, totes elles amb mobles i decorades en el seu interior amb pells i òssos d' animales. Tot força extravegant i macabre.  Baan Dum és molt famosa també entre turistes locals. 

Després vam visitar el templo azul, anomenat Wat Rong Suea Ten, que no teniem pensat visitar però per recomenacions del amo de la moto, ens vam animar. Una altre meravella, preciós tot blau semblava recent pintat, com brillava amb el sol. El lloc on es troba el temple abans n'hi havia un altre molt vell que els locals a l'any 2005 van decidir transformar. Es va gestar de la mà de Phutha Kabkaew, un arquitecte local que havia treballat al templo blanco i que assegura que per fer els famosos dracs que vigilen l'entrada es va inspirar en l'autor de la casa negra. 

Quina meravella de temples, diferents i estrafalaris, ens preguntem sempre..ja els hi deu semblar bé als tailandesos, que aquests importants i sagrats llocs de culte, siguin tan extravegants i plens de turistes!? 

Continuem fins a un dels temples més diferents, el Wat Huay Pla Kung. Està situat als afores i té un chedi de nou nivells al que es pot pujar escalant pel seu interior. Desde la diminuta i un pèl claustrofòbica part de dalt, hi ha unes boniques vistes de tota la zona. 

Pickachu al interior del temple

Parem a dinar a un dels restaurants recomenats i a mitja tarda tornem la moto. Un dia molt complert!. 

L'endemà és el meu Sant i ens el prenem de relax. Per celebrar-ho anem a esmorzar a un Cat coffee preciós prop de l'allotjament. Quina preciositat de gats, no voliem marxar!!

macos eh??!!

Al migdia després de dinar i sota un sol de justicia visitem la Clock Tower, un bonic rellotge que es troba en un rotonda, tot daurat, molt fotogènica. 

I als vespres un passeig pel night market no tan ple de gent com el de Chiang Mai, i  un esplèndid food court on poder sopar i prendre unes cerveses ben fresquetes tot escoltant música i balls en viu, fantàstic.

I aqui us deixem el VIDEO RESUM de la nostra estada, esperem us agradi mooolt!!!!!