HO CHI MINH, l´antiga Saigón

Hola familia! Hem estat un mes sense poder publicar res, Vietnam ens ha absorbit molt! Ara mateix ens trobem a la ciutat de Chiang Mai, Tailàndia, on ens hi quedarem un mes. Esperem anar pujant post que tenim mig preparats, més seguidament.

Tercer pais! VIETNAM ens espera. Serà tan hiperturístic com el pinten? Ens agradarà? ho anirem descobrint...

Comencem pel Sud i anirem pujant. Ens hi quedarem un mes que espero sigui suficient per veure el més important, per això hem tramitat la Visa per internet perquè als espanyols només es permet una estança de quinze dies.

HO CHI MINH, l'antiga Saigón!

Situada al nord del delta del riu Mekong, a la seva àrea metropolitana hi viuen  14 milions de persones, essent  una de las metròpolis més grans del sudest asiàtic.

Arribem a Ho Chi Min cap a les vuit del vespre en un vol d'una horeta amb Cebú Pacific i desde Manila. Agafem un taxi fins a l'hotel que vam reservar amb Agoda la nit abans per internet a la zona motxillera per excelència, al districte 1. Ens hi quedarem quatre nits. Deu ni do a quin carreró es troba tot fosc...molt correcte l'hotel, dutxa, i a explorar una mica el barri i a dormir. 

Els següents dies veiem el més típic, els seus mercats barrejats amb temples, els seus parcs verds, pagodes, rascacels, hotelassos, edificis guvernamentals, tot sota un sol d'escàndol i una contaminació abrumadora...en fi, ja ho diuen, cap altre lloc se li assembla, Saigón ho te tot! Podria ser tranquilament la capital, però ja se sap amb la guerra es va imposar el Nord. 

Sorprèn la infinitat de motos que circulen per tot arreu, també a les voreres... N'hi ha moltes, un autèntic caos!....i també en trobes moltes en venda amb el seu correponent preu, doncs es força típic recórrer el país sencer en moto amb les motxilles! Sabem de gent que ho ha fet, tota una experiència...En Carlos volia fer-ho, jo no..al final pel tema seguretat vam decidir que no...una caiguda podria representar el final del nostre viatge, i no era plan...

motos en venda

carrer ben posat

carreró

Visitem el Museo de la Guerra, uff molt dur, ple de fotografies molt impactants...recorda la brutalitat de la guerra i les seves numeroses victimes civils. El pitjor es l'apartat dedicat a les nefastes consequències causades per l'anomenat 'agente naranja' un desfoliant quimic molt potent que va provocar mutacions a moltes persones i fetus, alguns exposats en formol i tot....desgarrador....

 Tot passejant veiem el Palau de la Independencia o Reunificació, la Òpera, la Oficina central de correus que és un preciós edifici francés construit entre 1886 i 1891 digne de ser visitat, on vam aprofitar d'enviar algunes postals! (Tres setmanes més tard han arribat, fa il.lusió eh!).

Palau de la Reunificació

Oficina Central de Correus

Van arribar eh?!

També vam visitar  la Catedral de Notre Dame neoromànica, i un altre dels dies la Pagoda del Emperador de Jade taoista, on vam veure com els monjos menjàven tant tranquils mentre els locals feien ofrenes i els pocs turistes voltàvem i feiem fotos, una meravella!.

Catedral de Notre Dame

Pagoda del Emperador de Jade

Ben característic és el mercat de Ben Thanh, on sens dubte veus l'autèntic dia a dia dels locals. És de visita obligada turística i força ordenat i net per ser asiàtic. Fins i tot té la part més gran coberta amb llocs de menjar ben vistosos. 

Cafè que no falti!!

Ens agrada tot i el caos, molt! Som urbanites i es nota jeje...sens dubte Saigón representa el Vietnam més frenètic. 

Un dels dies anem a fer-nos un massatge vietnamita executat per massatgistes invidents, tota una experiència recomenats per la simpàtica noia de l'hostal. Son experts de l'Associació de cecs de la ciutat, i a part de molt econòmic, ho fan molt bé. 

Un altre dels dies anem de compres. Com a gran ciutat, trobes totes les botigues de marques més exclusives, barrejades amb temples i paradetes de productes locals com roba confeccionada a mà, sedes i artesenies. Necessitem un mòvil nou doncs el d'en Carlos ha dit prou i és el que fem servir amb tarjeta sim comprada de cada pais per tenir sempre internet. Per la compra ens van obsequiar amb mil i un gadgets, ale més pes a la motxilla!. 

I com sempre ens agrada fer, caminem sense ruta per anar descobrint racons, ens encanta.

Un dels bonics parcs

A Ho Chi Minh vam decidir comprar el Open bus ticket. Es un pack de tickets de bus que et permet desplaçar-te al llarg del país de nord a sud o a la inversa. Nosaltres visitarem el pais de Sud a Nord. Pares on vols i els dies que vols, tan sols el dia abans de marxar d'un lloc has de trucar per reservar plaça per l'endemà i llestos! Et passen a buscar fins i tot pel teu allotjament. És còmode i pràctic i et dona total llibertat de moviments que és el que sempre busquem. A Vietnam tot està molt enfocat al turista i sortir pel teu compte de les rutes establertes, és complicat. Sabem de gent que no l'han volgut comprar i s'han desplaçat per lliure i perfecte també, tot i que han hagut de 'lluitar' per esbrinar on són les terminals d'arribada i sortida de bus i regatejar els preus que són molt canviants....

Saigón, t´hem disfrutat moolt!!!
Aqui el VIDEO RESUM que esperem us agradi molt

TIPS FILIPINS

Han estat dos mesos molt intensos que ens han permès conèixer força la manera de fer dels filipins. Aqui us deixem una llista de les coses més destacades i de les nostres SENSACIONS I RECOMENACIONS:

- Son extremadament simpàtics i tot i que no es pot generalitzar, ens atrevim a dir que sí, que hem topat amb gent encantadora. I això ens ha sorprès doncs coneixem altres paisos asiàtics i a part dels nens petits, fora de Filipines no són tan riallers i extrovertits. 

Si et veien aturat consultant el mòvil, aturaven la moto i s'oferien a ajudar-te i sempre amb un somriure!.

I a més hem estat protagonistes d'infinitat de fotografies! Pensem que els fem gràcia per ser rossos i segons ens van dir al preguntar, pel nostre nas! I és que ells tenen el nas xato i nassos grossos com els nostres els criden l'atenció....

- Son molt religiosos i també ens ha sorprès veure gent molt jove, adolescents i parelletes o colles a les esglèsies resant un estoneta. Carai els espanyols, poc temps que hi van ser-hi i van allissonar-los bé...

- A tota hora mengen. Això sí que també passa a altres paisos del sud-est asiatic. Si bé fan els tres àpats com nosaltres, s'aturen poca estona per fer-los, no cal reunir-se ni taula i encara menys, sobretaula. Mengen molt sovint, ràpid i molt poca quantitat. 

Les caranderies -olles amb menjar guisat cuinat- estan per tot arreu. Encara recordem el boníssim gust del 'pollo adobo' i les boníssimes 'tortang talong' -alberginies arrebossades-...

- Son molt canterins. A tota hora canten ja sigui en grup o sols. I els kareokes son la seva principal diversió. Mentre nosaltres de joves ballavem a la disco, ells es reuneixen davant una tele, uns super bafles i un micro, i a cantar tot i bevent una San Miguel ben fresqueta!.

- Els galls són la seva principal mascota i a gairebé a cada casa n'hi ha un. I els tracten com nosaltres els gossos o els gats, els banyen i els cuiden. Alguns en tenen de més per fer lluites -no en vam voler veure cap, pobres bèsties..-

I els gossos? Uff tot el país està ple de gossos, n'hi ha molts al carrer, molts d'ells abandonats, una pena...és el país on n'hem vist més sens dubte. I és clar, en Carlos fent amics a tot arreu!

- Creiem que no són matxistes per determinats comportaments diaris. Molts homes renten la roba, estenen, escombren, vesteixen els crios petits i fan les feines de casa i fins i tot a algun hotel, nois joves eren els encarrrgats de fer la neteja de l'habitació.

- Els jeepnes -camionetes destartalades tunejades- són  símbol nacional i n'estan orgullosos. Són incomodíssims però pràctics i molt barats. Per això la majoria de locals els agafen pels seus desplaçaments. Molt curiosos i vistosos! Tot i que els tricicles eren els nostres preferits i per molts pocs pesos, et duien a tot arreu. 

- Seguretat: No ens hem sentit insegurs en cap moment però es ben cert que hi ha molta policia sobretot a la capital i arrosseguen unes metralletes que deu ni do. Fins i tot a petits negocis, botiguetes i supermercats hi són presents.

- Una cosa curiosa és l 'atuendo filipí. Fa molta gràcia veure com la gran majoria porten sempre a sobre una tovallola i a la vista, sobre els hombros com un mocador o al cap i sobretot els nens petits la porten a l'esquena, per la suor i per tapar-se del sol. Pel carrer veus venedors que te'n venen de tots colors i mides. 

- Us recomanem sense cap mena de dubte l'aplicació GRAB per moure's en taxi pel país, sobretot per la seva capital Manila i per la seva segona ciutat gran Cebú.

En fi..Filipines ens ha encantat. Si ets de mar, és un molt bon destí. I a un pais tan gran amb més de 7000 illes, sempre s'hi pot tornar, oi? 😛 FINS AVIAT...