' Los vietnamitas plantan el arroz, los camboyanos lo recogen y los laosianos miran como crece'
Aquesta màxima es compleix completament aqui i en general a la resta del pais. Els laosians son gent molt tranquila, de ritme lent, no persegueixen al turista sino que la majoria de vegades has d'anar tu perquè t'atenguin i et facin cas - a Cambodja venien samarretes que deien 'My name is not tuk tuk', imagineu el canvi!!!! Aqui has d'anar a despertar al tuktukero que segurament dormirà-. Els laosians solen dir que massa feina no es bona pel cervell i es compadeixen de la gent que 'pensa massa'.
Carregats amb les motxilles i amb molta calor trobem un noi anglès que ens recomana la seva, una guesthouse familiar que ens agrada i ens hi quedem per 3 nits. Crec que hem triat bé. Té un restaurant boníssim a sota amb unes vistes increïbles.
El primer que fem es un dutxa reparadora i després dinem al restaurant. Fem una migdiada doncs no hem dormit massa al bus. Després a contemplar la posta de sol, a fer una volteta de reconeixement i poca cosa més. Sopem de nou sota a casa, prenem algo i a dormir. Aqui es ve a descansar i això es el que farem després d'un viatge molt llarg.
L'endemà després d'esmorzar lloguem una bicicleta per tot el dia per un euro al canvi. Ja apreta la calor de bon matí. Creuem el pont francès i ens arribem fins a Don Khon la illa veïna. Es una pedalada molt maca fiins a unes cascades anomenades catarates de Li Phi que significa 'trampa para espiritus' que son uns ràpids de corrents i una platjeta. La gent local creuen que la funció del seu enclavament es atrapar als mals esperits. Don Khon es encara més tranquila que Don Det, hi ha menys allotjament i això es nota. Dinem en un restaurant del cami i tornem cap a la nostre illa. Ja cansats deixem les bicis i anem a prendre algo. Després directes a la dutxa, deu ni do quina calorada avui també. Passem la tarda descansant i al vespre sopem a un indi que hem vist i te bona pinta. No ha estat malament. Intentem escriure al blog però aqui els wifis son pèsims. Demà més.
Últim dia de relax. Ens llevem més tard, esmorzem, escrivim al blog, fem volteta, dinem, sopem i comprem els tickets per marxar demà amb la barqueta i bus fins a Paksé, població d'entrada al Sur on pararem.
Don Det ens ha deixat unes postes de sol increïbles! Esperem no oblidar-les!