divendres, 28 d’abril del 2017

BOHOL i PANGLAO: Chocolate Hills, Tarsieros i Platges


Passen els dies i decidim saltar a Bohol, una illa igualment gran però més turistica, amb molta més oferta per tant d'allotjaments. Vam triar-la per celebrar el nostre primer mes de viatge!. A la tornada repetim ferry-catamaran de tres horetes fins a Surigao amb unes vistes estupendes, ferry nocturn fins a Cebú i ferry de dues hores fins a Tagbilaran que és la capital de Bohol. La cosa va de ferrys, tres de seguits!!.

Deprés dels tres ferrys arribem a Tagbilaran que és la capital. Cansats de la nit del ferry on no hem descansat massa per culpa de l'aire acondicionat, -no tenen terme mig o t'asfixies de calor o et congeles- un tricicle ens apropa a l'allotjament que ahir vam agafar per internet, sort aqui sí hi ha més disponibilitat. Deixem les coses i decidim prendre'ns el dia de relax que ja portem un bon 'tute'. Una dutxa, un bon menjar i ens instalem a la recepció a treballar una mica al blog. 





BOHOL és coneguda per les famoses Colinas de Chocolate i pels tarsieros, diminuts primats en perill d'extinció. A més està conectada per dos ponts amb l'illa de PANGLAO que es paradís dels submarinistes per veure espectaculars formacions de corals i abundant vida maritima a dues illes properes. Destaca la platja d'Alona Beach de sorra molt blanca i la de Dumaluan Beach més bonica encara. 

L'endemà lloguem moto pels propers dies. Ja hem vist que la illa és molt gran i per anar a visitar el més típic les distàncies són llargues...vaja que aqui sense moto no ets ningú. Comencem per la tant esperada visita a les Chocolate Hills que són unes muntanyes que van sorgir de l'acumulació durant miles d'anys de corals i algues coralines. Reben aquest nom pel color marronós que agafen sobretot a l'època seca, simulant bombons de xocolata. La llegenda explica que un gegant anomenat Arogo va plorar tant i tant la mort de la seva estimada, que les seves llàgrimes es van convertir en pedra creant-se el que avui s'anomenen Chocolate Hills o colinas de chocolate. 
Són tot un espectacle digne de visitar. Per accedir al seu mirador es pugen unes quantes escales i des de dalt pots divisarles, n'hi ha moltes i  medeixen entre 30 i 50 metres d'alçada. Precioses, no?!






Si t'agrada estar en contacte amb la natura i els paissatges t'encantarà desplaçar-te en moto. El trajecte és increible, sobretot quan entres a l'anomenat Man Made Forest, que com el seu nom indica, es un bosc creat per l'home que fa uns 2km d'extensió i on notes el contrast de llum i temperatura. No es un bosc natural i la història explica que en dècades anteriors molts boscos van quedar desforastats i un dels grans governadors de Filipines va manar repoblar-los i aquest de la foto va ser el resultat, es van plantar infinitat d'arbres de caoba. 



Després ens arribem fins al Santuari reserva de Tarseros que és on pots contemplar aquests diminuts primats que estan en perill d'extinció i diuen són els més petits del món. En tenen uns sis ben localitzats, en grups molt reduits de persones, una cuidadora t'acompanya pel bosc per tal de veure'ls. Son tant petits que costa veure'ls entre la frondosa vegetació. I de tant petits hi caben a la mà! Tenen uns ulls molt grossos i saltons i poden girar el cap gairebé 360 graus. El més curiós és que s'han d'observar en rigurós silenci perquè si es senten amenaçats, s'estressen i es poden arribar a suicidar donant-se cops de cap contra els troncs. La gran sort és poder-los veure en llibertat i no engaviats, la veritat és una manera  més humana i ecológica. El preu de l'entrada un euro al canvi per persona. 





Pel camí trobem el riu Loboc que ofereix com a activitat turística un passeig dalt d'una embarcació-restaurant tot dinant, una turistada que no vam provar, però es ben bonic de veure. 



La resta de dies anem a explorar les platges. Conectada a Bohol a través de dos ponts trobem la illa de PANGLAO. És el lloc triat sobretot pels submarinistes per explorar el fons marí. La seva principal platja i més anomenada es diu Alona Beach que és una platja molt petita d'1'5km amb sorra molt blanca i aigua transparent. La pena és que és molt turística, plena de resorts i restaurants i amb una vida nocturna molt animada, i això que ara no és temporada alta! Hi ha moltes escoles de buceig que ofereixen excursions a illes properes com a la illa de Balicasag, paradís dels bussejadors pels seus fons coralins. 






Una altre de les platges es Damaluan Beach més preciosa que l'anterior més gran, amb sorra i aigua espectaculars i sense tanta gent, una autèntica meravella! Quines tonalitats de blau té l'aigua, imnotitzant..per dinar pots triar algun dels resorts -car i no massa bo- o fer com els locals i dinar barbacoa a un 'merendero' la mar de bé com feiem nosaltres...








-menjar de diumenge! celebrant el nostre 1r mes de viatge-

I explorant amb la moto un altre dels dies, vam descobrir Momo Beach, una platja més local així com la seva village amb l'esglèsia plena de ferigresos que l'omplien en processó! Quina gràcia veure com tots junts recorrien els carrers i entràven a l'esglèsia, i com ens miraven!! És clar es Setmana Santa i aqui també es celebra de dia i de nit! No massa acostumats a veure turistes, doncs la majoria prefereixen torrar-se al sol a les platges....Com que són tan religiosos, tenim la sort de veure les seves celebracions de ben a prop! Vam decidir allargar l'estança quatre dies més i no moure'ns precisament perquè per setmana santa molts ferrrys no circulen i tot es tanca així que millor no sortir de l'illa. Una setmaneta llarga per gaudir-la! 




La nit del Divendres Sant vam anar de processó, si si a l'esglèsia! D'allà sortia una de les processons, quin impacte veure tants filipins junts, de nit, amb espelmes tot acompanyant els sants... erem els únics guiris i no passàvem decepercebuts, per això vam decidir separar-nos una estoneta i anar per lliure jijijiji.  L'esglèsia catedral de San Jose és enorme, tipica de capital, preciosa plena de pintures i amb un altar espectacular. Si de dia ja és bonica, de nit tenia un no sé què que la feia més especial...quan ja entràven les imatges a l'esglèsia va començar un plugim que va fer que encara fes més calor.... una bonica experiència!

I la resta de dies disfrutant de les illes sense presses com ens agrada fer-ho.








Aqui us deixem el VIDEO que esperem que us agradi -i si és així 'darle al Like'😹😹-

divendres, 21 d’abril del 2017

SIARGAO: EL PARADÍS DEL SURF


Deixem Malapascua per conèixer Siargao, el paradís del surf. No és una illa fàcilment accesible així que les expectatives que tenim són força altes, ja que ens costarà arribar-hi -més de 20h en arribar-hi!-esperem que valgui la pena! I siii ara ja podem dir que ens ha agradat i molt. L'illa es coneguda internacionalment pels amants del surf doncs té un dels millors 'rompientes' del món -cloud 9-. Quan és época de tornejos l'illa es satura i les reserves volen. Hi ha forces 'resorts' però són petits de poca capacitat la majoria. Però a banda del surf, l'illa ofereix un entorn verd fantàstic per descobrir.

Com deiem a l'entrada anterior, deixem Malapascua amb núvols i mala mar, mare meva com es movia la bangka. Un cop al port agafem una mini van i quatre hores més tard arribem a Cebú a l'estació d'autobusos.  D'allà un taxi ens apropa a comprar els bitllets a la central de la companyia naviera, ens deixa al port i embarquem cap a Surigao, una illa propera a Siargao que és la destinació final. El ferry és nocturn viatgem en clase turista en compartiment amb aire acondicionat i llitera amb llençol i manta! Tota una aventura. Dotze hores de navegació nocturna molt tranquila, dormim a estones ja que l'aire acondicionat i els plors d'un bebe no ens deixen massa...Arribem a Surigao i comprem el ticket del ferry que tres hores més tard ens deixa per fi a l'encantadora Siargao!

ferry nocturn

Cansats de la nit del ferry arribem a Siargao amb mala mar i molt de vent, el ferry com es movia! Sort que no ens maregem..durant el trajecte van començar a repartir bosses per si de cas...en tres hores arribem al port i cau el diluvi universal!! Tot xops pactem amb un tricicle preu -després del regateig corresponent- per que ens acosti a la zona dels allotjaments per tal de buscar-ne un ja que no en duiem cap reservat, i aqui comença la odisea. Comencem a recorrer tota la zona parant als diferents resorts i hostals i tot ple!! Mare meva però que passa? No és temporada alta i no hi ha competició a la illa! Uff Siargao quina rebuda! Cansats, molls i derrotats i sense allotjament.... una hora més tard preguntem a un hostal d'una pizzeria i bingo! Tenim habitació per una nit, algo es algo...doncs res l'agafem, demà ja seguirem buscant.....mengem unes pizzes que ens senten de meravella i a la dutxa! 
Ja més recuperats sortim a explorar la zona i plou, carai....a llegir i a descansar demà serà un altre dia....
L'endemà i ja descansats recollim i després d'esmorzar una mica, agafem un tricicle que ens apropa a un nou allotjament. Hem estat de sort, hem trobat per internet un petit resort que té lliure per les properes cinc nits. És molt bonic, ens instalem i anem a explorar els voltants. 

el nostre resort


Aquest no era el nostre jeje


Dinem al restaurant d'un altre resort recomenat per la Lonely i trepitgem la platja per primer cop. Mare meva quina extensió de platja i que verge! Molt salvatge amb moltissimes palmeres bordejant...la marea està baixa i es que aquí això de les marees s'ha de tenir en compte, no hi estem acostumats... sorprèn com a cada resort hi ha una pissarra amb els horaris de les marees de cada dia així com de la sortida i posta del sol, que per cert sol sortir cap a les 5'30h i es pon cada dia a les 18h i negre nit. Pasem el dia entre passejos, platja i resort.


platges desèrtiques!


Esperant el sunset



L'endemà a les 7h ja estem llevats.  Decidim llogar una moto per explorar l'illa. Fa un dia fantàstic! Es curiós el clima a aquesta illa. En poc temps fa un sol que crema i de sobte i sense avisar plou i fort, i és clar algun dia ens arreplegava dalt la moto. Es una illa molt gran així que el millor es perdre's tot descobrint-la. És una meravella, plena de vegetació molt frondosa, d'infinitat de palmeres -no n'haviem vist mai tantes i tan juntes-, de manglars, camps d'arròs...la vista és molt maca. 






Al mal tiempo...buena cara!

Ens apropem a la famosa 'cloud 9' que és on trenca la onada i on els surfistes practiquen..quina passada veure'ls en acció...la zona és força 'cool', molt surfera. No arribem a l´hora de la marea alta però encara veiem aprenents...





Més tard ens apropem fins al poble de el Carmen conegut pels seus manglars -curiós veure com fruit de la colonització espanyola els pobles tenen tots noms espanyols, Pilar, Burgos, Carmen, Isidro...-...esmorzem unes pastes tipiques filipines que es troben a tot arreu 'bollos filipinos' pel cami.  I de cop i sense avisar plou, i quan plou ho fa de veritat, cau el cel...ens refugiem a l'entrada d'una escola i els nens encantadors ens saluden. Fora de la zona surfera i d'allotjaments els nens són encantadors, et saluden sense parar, et criden i corren darrera teu...
Seguim la ruta dinem a un petit restaurant i abans de la posta de sol tornem al resort. Ha estat un dia molt complert.





El següents dies relax, platja, lectura, blog....que bonic és Siargao, ens hagués agradat allargar més l'estança però no teniem allotjament i el poc que quedava es sortia del nostre pressupost....així que toca continuar..see you Siargao, ens has encantat!.



Aqui us deixem un VIDEO RESUM a veure que us sembla!