Palawan és segurament la illa més visitada de Filipines, és la seva perla. Si es disposa de pocs dies, el més 'normal' és triar-la per conèixer Filipines.
Vam volar a la seva capital Puerto Princesa desde Dumaguete, capital de la illa de Negros oriental.
PUERTO PRINCESA tot i ésser capital és menys bulliciosa. Ens vam allotjar a prop de l'aeroport per tres dies i vam llogar una moto per moure'ns. Vam visitar la seva preciosa Catedral de la Inmaculada Concepción, la Plaza Cuartel que conté les ruines d'un vell cuartel de la II guerra mundial on diuen que van cremar-hi vius a més de 150 presoners de guerra americans, i el seu passeig.
També vam passar el dia a una platja allunyada anomenada Nagtabon Beach on ens vam divertir com nens amb les onades.
Vam també celebrar l'aniversari de'n Carlos a un restaurant vegetarià recomenat a la guia molt bo, i ja té mèrit amb lo carnívor que és! I vam decidir seguir, doncs poca cosa més ens oferia la capital...
Passats els dies contractem una minivan al mateix hotel per anar fins a PORT BARTON. Desde Puerto vam reservar l'allotjament per sms a una casa local tipica filipina, tota una experiència, intercanviant missatges de movil amb la senyora de la casa, un xou!. En unes tres horetes vam arribar a Port Barton amb un tram final de carretera sense asfaltar que deu ni do!. Al mateix aparcament veiem una senyora gran amb un paraigues gegant de colors per protegir-se del sol, i era ella, la Nellie. Ens va reconèixer ella a nosaltres i encara no sabem com...ens vam registrar previ pagament simbòlic a l'entrada del poble i cap a casa seva. La Nellie disposa d'un allotjament independent amb cuina, menjador, sala, terrassa, dues habitacions i bany compartit. Per menys de deu euros al canvi vam estar-hi la mar de bé. A migdia van arribar una parella d'espanyols que s'allotjaven a l'altre habitació, compartiem el bany. La Nellie i la seva familia viuen a una casa molt modesta a la part del darrera i són molt servicials. Vam conèixer la filla amb els seus nens que s'encarrega de tot i també el pare. Ens van rentar la roba i ja l'últim dia ens van reservar minivan pel trasllat a el Nido. Una familia encantadora. Va estar molt bé poder veure de ben a prop com viuen i com és una casa filipina de familia mitjana.
PORT BARTON és un encantador poble costaner enclavat en una cala de només dos carrers. Té una platja molt bonica i tot ell és preciós. La llàstima és que el turista ja hi està arribant i creiem que en pocs anys, serà el segon 'el Nido' doncs està creixent amb més oferta d'allotjament i restaurants -ja n'hi ha vuit o nou-. El poble només té electricitat de 18'a 24h i els talls són constants...per això l'internet és molt dèbil...però total...qui el necessita??
Vam passar-hi cinc dies i tot hi ser encantador, vam 'patir' uns petits accidents...un dels dies vam fer excursió per visitar una cascada, molt xula, en una horeta de caminada hi vam arribar. A la tornada i morts de calor vam decidir banyar-nos a la mateixa platja del poble i només de posar-hi els peus, unes picades infernals ens van fer sortir de l'aigua....gellfish!! - meduses!- cridava l'únic nen que hi havia i que es banyava tan tranquil.. va ser horrorós, vam tornar a casa a dutxar i a posar crema antibiòtica però els picors no marxaven...al final li vam dir a la propietària de l'allotjament i amb aloe vera del seu jardi i al cap d'un parell de dies, els picors van desaparèixer...una experiència més, a part de les picades típiques de mòsquit i de l'excessiva calor!.
Un altre dels dies vam fer una nova caminada fins a trobar la White Beach. Gairebé totes les illes en tenen una! I va ser una caminada dura, amb fortes pujades i baixades, a més de la calor, sort d'anar ben calçats! L'esforç va tenir la seva recompensa en arribar a una platja preciosa, solitària i amb aigua transparent i sorra molt blanca. Vam pagar una entrada simbólica al entrar que et permetia fer ús dels serveis de tumbones, bar i bany i cap a l'aigua. Al cap d'unes tres horetes vam sentir el primer tro i acompanyat del seu corresponent llamp. I en mig minut va començar a ploure ben fort. Ens vam esperar a que parés i vam tornar cap al poble.
una autèntica meravella! |
Ens relaxem? |
Als vespres abans de sopar contemplàvem les postes de sol a la platja tot prenent un batut o una cerveseta ben fresca i sopavem a algun dels petits restaurants que te el poblet. El nostre preferit l'Alexis Restaurant que va resultar que la cuinera era parenta amb la Nellie, quina gràcia al poble es coneixen tots....només desitgem que Port Barton no canvii....
El nostre restaurant |
No oblidarem les postes! |
I un VIDEO RESUM de Puerto i Port Barton:
Al cap de cinc dies marxem en minivan cap a EL NIDO, la joia de Palawan. Es la base principal per explorar el sensacional arxipèleg de Bacuit i és molt turístic. Ens va fer pena despedir-nos de la Nellie, la veritat és que ens hi hem sentit com a casa...ella ens va organitzar el trasllat en minivan amb totes les comoditats. Trobem allotjament per internet per les properes vuit nits a Corong Corong, a uns deu minuts del Nido town per estar més tranquils ja que estàs fora del centre amb tot el que suposa de mil allotjaments, sorolls i festa. I ens dediquem a explorar les seves platges i a fer alguns dels seus recomenables tours per l'arxipèleg de Bacuit. A aquesta zona també fa moltíssima calor però potser no és tan humida com a Port Barton.
Lloguem moto un parell de dies per anar a una de les platges més allunyades, La moto et dona total llibertat per anar per tot arreu, és fantàstica. Nacpan Beach, és a uns 20km de el Nido. El tram final per arribar-hi es tortuós, per una carretera en obres plena de pedres. La platja és bonica però no fabulosa com moltes de les que hem vist. Com que està allunyada no la visita massa gent. Hi passsem tot el matí fins que decidim tornar al nostre 'poble' i dinar al restaurant del resort Greenviews. Després explorem una altre de les platges, l'anomenada playa de las Cabañas. Aquesta rep més afluència de gent al estar més a prop de el Nido. Es bonica i agradable, amb tres bars xiringuitos amb música. Ens hi apropem forces dies i la caminem sencera fins al seu extrem on hi ha un preciós resort petit.
Si algún dia ens perdem, potser aquí ens trobareu |
I als vespres no ens perdem les postes de sol, que són una meravella! Tant desde la nostre platja, com desde las Cabañas, un escàndol!
Un dels dies sopem al restaurant d'un espanyol Republic Bar, una truita de patates, unes croquetes, braves i un pà amb tomàquet que ens fan somniar tot veient la posta de sol.
El poble de El Nido es força lleig, no té cap atractiu, carrerons plens de botigues i mil restaurants enfocats al turisme.
Un dels dies fem el Tour A contractat amb l'hotel, un dels més demandats i no ens defrauda. Tenim sort doncs només som 7 persones i amb l'afluència de gent que visita el Nido ens sorprèn i tot. Una parella anglesa, una familia local i nosaltres. És el tour de les lagunes, visitem amb bangka la Laguna gran, la laguna petita, la Laguna secreta, la Shimizu Island on es para a dinar i Papaya Beach. Un dia rodó fa bon temps sol i núvols que s'agraeixen...el dinar inclòs al tour una meravella!..tornem a les 4'30h reventats...dutxa i relax..
Un altre dels dies fem el Tour C, és el tour de les platges. La bangka s'endinsa a més profunditat, aquest cop no tenim tanta sort, sortim de El nido i som un grup de 20 persones, la màxima capacitat que permet la bangka! Però tot i això som gent gran, una familia local, una parella anglesa de mitjana edat, una argentina sola, un iaio amb una jove -molt tipic veure parelles d'aquest tipus aqui-, i la resta parelles com nosaltres..visitem platges precioses, Helicopter Island, Tapiutan Island, Star Beach, Secret Beach, la llàstima és que està molt massificat...igualment el dinar boníssim i molt variat, verdures, carn, peix, fruita, potser fins i tot més complert que l'anterior! Tornem a les 5h de la tarda, dutxa i relax...
Molt contents dels dos tours, molt recomenables!.
Increible la transparència |
Espectacular snorkel |
Bon tiberi eh?! |
L'internet a la illa és pèssim, i patim alguns talls de llum al nostre allotjament. Ja ho diu la Lonely que tot i lo turística que és la illa, les tortuoses carreteres i el deplorable wifi et recorden que ets a Palawan!.
Tot i ser molt turística, gràcies al arxipèleg de Bacuit la illa de Palawan és preciosa i val la pena la visita!.
Us deixem un VIDEO-RESUM de El Nido i Manila, esperem us agradi:
Passen els dies i deixem Palawan per volar cap a MANILA, la capital.
Al plantejar-nos desde casa conèixer Filipines al llarg dels dos mesos, Manila no entrava en els nostres plans. Vaja, no teniem un especial interès en conèixer-la i més després de llegir tant sobre la seva inseguretat. Però per entrar a Filipines es requereix un vol de sortida del país, i mirant vam comprovar que sortir per Manila per saltar a Vietnam, ens sortia més económic que no pas desde Cebú, la segona ciutat més important del pais. Per això i desde casa duiem comprat el bitllet de sortida Manila-Ho Chi Min, l'antiga Saigón i ja decidiríem si dedicar-li o no més d'un dia.
Al final n'hi vam dedicar dues de nits, més que suficients, doncs vam comprovar -tot i hi allotjar-nos a la part financera i més cuidada- que ja n'hi havia prou.
Manila és molt gran i no té un centre definit. Està dividida en districtes o barris i la majoria dels visitants trien o la zona de Makati o l'anomenada Malate o Ermita. Nosaltres vam triar la primera que es correspon a la zona financera, plena de gratacels, oficines, restaurants i molt moderna. A més vam trobar un hotelet botique baratet que no podiem deixar escapar! El primer dia vam reconèixer el barri i vam disfrutar de l'hotel amb bona conexió a internet per fi! Així vam poder avançar una mica el blog.
El segon dia vam cridar taxi desde l'hotel a través de fantàstica i barata Grab per recorrer la zona de Intramuros, el casc antic que és on va néixer la ciutat, coneguda com el cor de la Manila espanyola. Ens va agradar força la veritat. Té unes cases colonials molt maques. Vam visitar el més típic la casa Manila, la Iglesia de San Agustin, la Catedral, la muralla i fuerte de Santiago. Després passejant vam arribar dins al Parque Rizal, el gran pulmó de la ciutat que té 60Ha!! Es on veus els filipins reunits jugant als escacs -com els hi encanten!- i saludan-te per tal de xerrar una estona amb tu, son molt simpàtics. A la tarda un altre taxi ens va apropar fins al gran centre comercial Ayala, per tal de refrigerar- nos una mica, el calor era asfixiant! Increible els centres comercials que conformen el complex, impossible no perdre's.
Al final Manila no ha estat tan terrible i tenint en compte que hem evitat les pitjors zones, no ens ha semblat tan insegura...això si, nens demanant i sense sostre uns quants..i molta policia a tot arreu! -fins i tot als supermercats i botiguetes i amb metralleta, impactant!
I això ja s'acaba ohhh no volem deixar Filipines, però ja han passat els dos mesos, ens compleix el visat i toca sortir i continuar!
L'endemà un nou taxi ens apropa a la Terminal i després de les pesades esperes volem cap a Ho chi Min!
Aii Filipines et trobarem a faltar!!!!.