Sapa és el gran destí turístic del Nord de Vietnam. És un petit poble amb un clima ben fresquet dominat per impressionants paissatges de muntanya i terrasses de camps d'arròs d'un verd embriagador. Teniem ganes d'anar-hi doncs així fugiríem per uns dies de les altes temperatures. Un destí perfecte si t'agrada el senderisme i la natura com a nosaltres.
Al vespre vam sortir de Hanoi en un sleeping bus fins a Sapa. Vam arribar-hi a les 5h del matí i per sort ens van deixar dormir al bus fins les 7h. Després vam baixar i cap a l'hotel a fer el check-in. El duiem reservat del dia abans a través d'Agoda. Carai quina fresqueta! Després de dos mesos i mig ens posem la jaqueta, quina sensació... sortim a explorar els voltants i parem a una cafeteria a prendre un bon cafe ben calent.
Està núvol esperem que el temps ens acompanyi per fer un trekking que és l'activitat principal a gaudir per aquestes terres. Dinem a un dels llocs que duiem recomenats i explorem el poble. A mitja tarda refresca i es posa a ploure...a veure si demà tenim més sort amb el temps, això que al matí ha fet solet!... visitem la seva plaça principal que es diu Quang Truong Square on sempre hi ha molta activitat. Al costat el mercat, l´esglèsia, el preciós llac i un perit museu que explica les diferències entre les ètnies que habiten les muntanyes, la seva forma de vida i costums.
esglèsia
el preciós llac
un dels carrers cap al mercat
força emboirat
L'endemà després de l'esmorzar comencem la caminada. Decidim fer-ho per lliure que és com a nosaltres ens agrada fer les coses...pots contractar amb qualsevol agència o bé contractar els serveis d'unes dones de tribus de muntanya, la majoria de la ètnia Hmong, que continuament se t'ofereixen per acompanyar-te: els seus serveis inclouen l'acompanyament guia durant el trekking i el dinar a casa seva. Son moooolt insistents!
Si que ens acompanyen, però, un parell de nenes durant molt de tros. Tenim sort amb el clima, no ens plou més, tot i que comença el dia amb boira, que bé que podem finalitzar el nostre trekking amb èxit. Tot està ben moll de la pluja del dia anterior i amb molt de fang, quines relliscades! Son 15km d´anada i 10km de tornada en moto per carretera, que tenint en compte el fangueix i caiguda inclosa no està gens malament. Tota una aventura! Pel camí entre els núvols pots divisar el Fansipan, que amb 3143m és el pic més alt de Vietnam. La intenció era trobar un conductor que ens portés de tornada al poble però va ser una mica accidentat: la primera moto va dir prou i el pobre noi va fer mitja volta, d´allà i a mig camí vam aturar una altre moto amb una parella molt simpàtica, la noia va seguir a peu, i el noi ens va acompanyar de tornada, vam tenir sort, la moto va respondre molt bé amb tots tres a dalt i tenint en compte el camí. Un cop finalitzat, vam parar a dinar els millors springs rolls de tot el viatge en un 'restaurant' local junt amb unes cervesetes ben fresques i merescudes.
Les nostres acompanyants amb xancles!
quin verd!
uns recullen altres sembren
En Carlos fent amics
ètnia Ta Van
a punt d´arribar al final
Ta Van
caiguda inclosa
buscant motorista per la tornada
Primer motorista la moto va dir prou
Tornada exitosa amb el nostre nou motorista
Molt recomenable conèixer Sapa i els seus voltants.
Patrimoni de la Humanitat, és visita obligada en tot viatge a Vietnam. És formidable i majestuosa. Com a data assenyalar que a la Bahia hi ha unes 2000 illes que s'extenen en una superficie de 1553km2. La pedracalcària en aquesta regió ha tardat 500 milions d’anys en formar-se en diferents condicions i climes i l´evolució kàrstica ha tardat 20 milions d’anys sota l’efecte del clima tropical. Deu ni do.
Vam decidir visitarla en un creuer d'una nit dos dies desde Hanoi. Ens van venir a buscar a l'hotel en minibus i cap a Halong que es troba a quatre hores de camí. Un cop allà pugem al creuer i a disfrutar de la Bahia. Estem de sort!! ens han fet un 'up ground' i anem a un creuer de categoria superior, quatre estrelles. No les teniem totes, doncs contractar un bon creuer sense que et timin no es fàcil, ja que és el lloc turístic més explotat del pais. A més es parla d'una mafia al voltant de les contractacions. Després de llegir per internet nefastes experiències de viatgers, vam decidir anar a una agència de confiança molt recomenada i no ens van fallar. La seva propietària es diu Phuong Vu i és un encant. L'agència es diu Holiday Travelling i fins i tot té Facebook per si algú ho necessita. A Hanoi hi ha infinitat d'agències, moltes de les quals fins i tot es diuen igual, així que s'ha de vigilar molt si no vols tenir una decebedora experiència després d'haver pagat tant. Perquè no oblidem que visitar la Bahia és tota una despesa econòmica en comparació amb els preus del pais.
El clima ens va acompanyar molt, va ser fantàstic! Massa i tot! Voliem visitar la Bahia dies més tard, però consultant el clima vam veure que venien pluges així que desde Hanoi -on estàvem- vam contractar l'excursió per l'endemà mateix.
Arribem al port de Halong, ens venen a buscar en una barqueta i ens porten fins al nostre vaixell, erem un grup de vint persones. Primer ens donen tota l'explicació dels dies a bord, després ens serveixen un dinar servit a taula fantàstic, amb degustació de plats vietnamites força elaborats, vam quedar realment sorpresos.
bones vistes
un dels plats fresh spring rolls
Després una mica de temps lliure. I per baixar el dinar, pugem a la barqueta enganxada al creuer i ens porten a una illa més gran anomenada Ti Top island i ens enfilem per una escala muntanya amunt. Des de dalt ens sorprèn un mirador amb tremendes vistes de la Bahia. Les escales amb tota la calorada ens costen un imperi, però l'esforç ha valgut la pena. En baixar ens esperem a la platja per retornar al vaixell, una platja d’aigua absolutament plana i sorra fina. La llàstima és que hi ha una mooolta gent.
Vista des del mirador
Sudoració màxima! 46 graus uff
baixada per l´escaleta
Més tard ens porten a fer kaiak, es divertit i cansat alhora. Veiem la posta de sol molt bonic.
Després el sopar, de nou excepcionalment bo i a dormir al super camarot. Quina meravella de nit veient les roques majestuoses surcant el mar.
L'endemà pels més matiners hi ha classe de tai chi, després una classe de cuina per saber fer els famosos i boníssims rollitos vietnamites frescos, i després el dinar. Més tard la visita a una fantàstica cova i mirador. La cova s'anomena cova de la sorpresa, en una de les illes, Bo Hon. Es considera que es la cova més gran de la bahia. Resulta curiós que el nom de la cova és per la reacció dels turistes en entrar-hi. Son tres coves, i la que es deia la cova de la Sorpresa era la primera, perquè quan els turistes hi entraven feien exclamacions com increïble, meravellós. El cas és que quan passes per un estret passadís, a uns pocs passos hi ha una cova més gran. I finalment, si seguien caminant arribaven a la part més interna, de dimensions colossals, com un camp de futbol o potser encara més. La sorpresa és doncs, constant i majúscula, fins al punt que li ha donat nom a la cova.
curs de cuina
Cova de la sorpresa
que fresquet s´hi estava!
Vistes hipnòtiques
Tots els creuers més o menys ofereixen les mateixes activitats. No hi ha lloc per l'avorriment!. L'últim dia tornes a Hanoi a les 5h de la tarda.
Ha estat una experiència molt maca i recomenable.
"Diu la llegenda que en temps remots, quan Vietnam s’acabava de formar, va haver de lluitar amb ferotges invasors que provenien del nord pel mar. L’emperador de Jade va enviar la Mare Drac i els seus dragonets a la terra per ajudar als vietnamites a defensar-se. Mentre els enemics els atacaven, van aparèixer la Mare Drac i els petits i els van cremar amb el seu foc màgic i maragdes gegantines. Gràcies als dragons, la pau va arribar de nou al país. Després de milions d’anys, les maragdes es van convertir en illes i illetes de diferents formes i tamanys.
Però la Mare Drac i els dragonets no van tornar al cel sino que es van quedar en el món dels mortals i adoptant forma humana i ajudant a la gent a cultivar i cuidar dels animals domèstics, ajudant així que el país creixés.
Per recordar la ajuda de la Mare Drac i els dragonets, la gent que viu aquí l’anomena l a bahia on la mare Drac va descendir (Halong) i la bahia on els dragonets van descendir Bai Tu Long, que significa gràcies als dragonets."
I com sempre us deixem un VIDEO RESUM esperem us agradi!
La següent parada del Open bus ticket era la ciutat de Nha Trang coneguda com la capital platgera de Vietnam. No ens atreia gens la idea de quedar-nos-hi, doncs haviem llegit que és un gran Benidorm ple de turistes torrats al sol i festa nocturna. I després de les fantàstiques platges filipines, intuiem que la de Nha Trang no les superaria. I efectivament ho vam comprovar. Vam arribar-hi en bus al migdia sota un sol culpidor, vam passejar i ja vam poder veure que està preparada perque al turista no li falti de res. Molt més gran del que ens pensàvem, grans restaurants i hotelassos, un passeig marítim molt bonic, bars i molt d'ambient. Vam dinar-hi, vam voltar pel seu passeig on es veia molt d'ambient sobretot rus, i al vespre vam agafar un sleeping bus per continuar cap a Hoi An, la perla de Vietnam.
Animat passeig marítim
HOI AN, la ciutat més bonica de Vietnam
Fins ara Vietnam no ens estava sorprenent massa, així que teníem totes les esperances posades en el centre i nord del pais.
Arribem a Hoi An cansats del sleeping bus a primera hora del matí. Duiem allotjament reservat doncs sabíem que és parada obligada i temíem no trobar res decent. Vam trobar un allotjament fantàstic i amb piscina! Uff que bé que ens anava un banyet al arribar ja cansats..de fet en general i a Vietnam la relació qualitat-preu dels hotels i hostals és molt bona.
La piscina de l´allotjament
Hoi An és la ciutat amb més encant de Vietnam. Té una arquitectura senyorial preciosa d'influència xina, japonesa i francesa i molt ben conservada. Durant segles va ser un dels ports comercials més importants d'Asia. Es petita i fàcil de visitar i el més important amb molt poc trànsit i contaminació, tot és peatonal, només hi circulen algunes motos i bicis. El seu cas antic plagat de cases de comerç reconvertides en botigues d'artesania, souvenirs, temples xinesos, restaurants i sastreries, moltes sastreries. I el característic color groc dels seus edificis t´atrapa per complert. Si et vols fer un 'traje' a mida, aquest és el teu lloc, en menys de 24h el tens fet. Va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco i no és d'extranyar. Si es volen visitar alguns dels temples es paga una entrada destinada a la conservació dels mateixos.
El saltet que no falti!
Sastreria
Botiga d´art
Destaca el preciós pont cobert japonés que és tot un emblema a la ciutat. Va ser construit en la decada de 1590 per la comunitat japonesa per comunicar-se amb els barris xinesos de l'altre banda del riu.
També pots visitar el seu animat mercat on trobar-hi pràcticament de tot.
Pont cobert japonés
Parada de fideus del mercat
És molt agradable el passeig en bicicleta. Nosaltres les teniem gratuites al nostre allotjament així que fantàstic. El primer dia ja vam decidir que ens hi quedariem més temps, al final cinc nits.
Si de dia Hoi An és bonica tot i els turistes, de nit és encara millor. Plena de fanalets de colors que es llencen al riu demanant desitjos, una meravella, molt romàntica.
Tipics fanalets de Hoi An
Un dels dies amb la bicicleta ens vam apropar fins la platja. Vam visitar Cua Dai i també An Bang. Un bonic passeig sino fos per l''acoso' constant al turista. Al Vietnam es paga absolutament per tot. Estàs a punt d'estacionar la bici o la moto i t'apareix algú demanant-ne diners per aparcar. Són tots uns negociants aquests vietnamites.
A destacar el fantàstic menjar que hem provat a Hoi An, totes les seves especialitats locals son boníssimes i les hem tastat totes! Desde els fideus Cao Lau -fideus amb cacahuets, brots de soja, verdures, i carn de porc amb caldo- , fins als won ton fregits- tortitas amb samfaina i gambes- spring rolls frescos, les banh bao o rosa blanca -boles de massa al vapor rellenes- etc...I ja no parlem de la cervesa local l'anomenada Bia hoi a 0,10€ al canvi, un escàndol.
Won ton boníssims
En Carlos i el simpàtic propietàri del restaurant
A un dels molts restaurants vegetarians boníssims
Molt bonica i elegant i també molt turística, Hoi An ens ha agradat molt.
HUE, la ciutat imperial
Deixem Hoi An per conèixer la ciutat imperial Hue. És coneguda per la seva esplèndida Ciutadella digna de visitar. Atravesada pel riu del Perfume va ser capital de la part sud de Vietnam al segle XVIII. Aqui va viure la important dinastia Nguyen i actualment només queden algunes de les seves construccions que ajuden a fer-se una idea del que en el seu dia deuria ser la ciutat.
Vam arribar-hi en bus desde Hoi An en un curt camí de tres horetes. Ens vam instalar a un hostal força cèntric i ens hi vam quedar tres nits.
Hue es força maca amb grans avingudes i parcs ben nets però sens dubte el més destacat és la fortificada Ciutadella que va ser construida entre 1804 i 1833. Té 10km de muralles, un foso que la bordeja de 30 m d'amplada i 4 de profunditat i 10 portes. Es divideix en varies zones, el recinte imperial i la Ciutat prohibida formaven l'epicentre de la vida de la reialesa vietnamita. La veritat és que ens va encantar! Has de fer un gran exercici d'imaginació de com deuria ser a l'època, doncs gran part esta en ruines degut als bombardejos durant les guerres amb França i els Estats Units. Només van sobreviure 20 dels seus 140 edificis! El recinte imperial albergava la residencia de l'Emperador, temples, palaus i els edificis de la Cort.
La porta de Ngo Mon és l'entrada principal al recinte imperial. És el pas central amb les seves portes grogues que estava reservada a l'Emperador, igual que el pont a través d'un estanc de flor de lotus. Els altres membres havien de fer servir les altres portes per accedir al recinte.
També vam visitar la Sala de Lectura de l'Emperador doncs va ser la única estança sencera que no va patir danys. També el Teatre Real que va ser reconstruit i ofereix espectacles, esplèndid. Vam passar molta calor però va valdre la pena!.
Esplèndid teatre reial
Als vespres passejavem vora al riu i contemplavem el mercat nocturn i el bonic pont Trang Tien iluminat que uneix la part nova de la ciutat amb la Ciutadela.
Les opcions per menjar eren molt variades. Prop de l'allotjament teniem un carreró que aplegava diferents restaurants de menjars diversos per triar.
Hué ens va sorprende molt positivament, super recomenable!.
I ara com sempre un VIDEO RESUM que esperem us agradi!
