BAHIA DE HALONG, un imprescindible a Vietnam

Patrimoni de la Humanitat, és visita obligada en tot viatge a Vietnam. És formidable i majestuosa. Com a data assenyalar que a la Bahia hi ha unes 2000 illes que s'extenen en una superficie de 1553km2. La pedra calcària en aquesta regió ha tardat 500 milions d’anys en formar-se en diferents condicions i climes i l´evolució kàrstica ha tardat 20 milions d’anys sota l’efecte del clima tropical. Deu ni do.

 Vam decidir visitarla en un creuer d'una nit dos dies desde Hanoi. Ens van venir a buscar a l'hotel en minibus i cap a Halong que es troba a quatre hores de camí. Un cop allà pugem al creuer i a disfrutar de la Bahia. Estem de sort!! ens han fet un 'up ground' i anem a un creuer de categoria superior, quatre estrelles. No les teniem totes, doncs contractar un bon creuer sense que et timin no es fàcil, ja que és el lloc turístic  més explotat del pais. A més es parla d'una mafia al voltant de les contractacions. Després de llegir per internet nefastes experiències de viatgers, vam decidir anar a una agència de confiança molt recomenada i no ens van fallar. La seva propietària es diu Phuong Vu i és un encant. L'agència es diu Holiday Travelling i fins i tot té Facebook per si algú ho necessita. A Hanoi hi ha infinitat d'agències, moltes de les quals fins i tot es diuen igual, així que s'ha de vigilar molt si no vols tenir una decebedora experiència després d'haver pagat tant. Perquè no oblidem que visitar la Bahia és tota una despesa econòmica en comparació amb els preus del pais. 

El clima ens va acompanyar molt, va ser fantàstic! Massa i tot! Voliem visitar la Bahia dies més tard, però consultant el clima vam veure que venien pluges així que desde Hanoi -on estàvem- vam contractar l'excursió per l'endemà mateix. 

Arribem al port de Halong, ens venen a buscar en una barqueta i ens porten fins al nostre vaixell, erem un grup de vint persones. Primer ens donen tota l'explicació dels dies a bord, després ens serveixen un dinar servit a taula fantàstic, amb degustació de plats vietnamites força elaborats, vam quedar realment sorpresos. 

bones vistes

un dels plats fresh spring rolls

Després una mica de temps lliure. I per baixar el dinar, pugem a la barqueta enganxada al creuer i ens porten a una illa més gran anomenada Ti Top island i ens enfilem per una escala muntanya amunt. Des de dalt ens sorprèn un mirador amb tremendes vistes de la Bahia. Les escales amb tota la calorada ens costen un imperi, però l'esforç ha valgut la pena. En baixar ens esperem a la platja per retornar al vaixell, una platja d’aigua absolutament plana i sorra fina. La llàstima és que hi ha una mooolta gent.

Vista des del mirador

Sudoració màxima! 46 graus uff

baixada per l´escaleta

Més tard ens porten a fer kaiak, es divertit i cansat alhora. Veiem la posta de sol molt bonic.

 Després el sopar, de nou excepcionalment bo i a dormir al super camarot. Quina meravella de nit veient les roques majestuoses surcant el mar.

L'endemà pels més matiners hi ha classe de tai chi, després una classe de cuina per saber fer els famosos i boníssims rollitos vietnamites frescos, i després el dinar. Més tard la visita a una fantàstica cova i mirador. La cova s'anomena cova de la sorpresa, en una de les illes, Bo Hon. Es considera que es la cova més gran de la bahia. Resulta curiós que el nom de la cova és per la reacció dels turistes en entrar-hi. Son tres coves, i la que es deia la cova de la Sorpresa era la primera, perquè quan els turistes hi entraven feien exclamacions com increïble, meravellós. El cas és que quan passes per un estret passadís, a uns pocs passos hi ha una cova més gran. I finalment, si seguien caminant arribaven a la part més interna, de dimensions colossals, com un camp de futbol o potser encara més. La sorpresa és doncs, constant i majúscula, fins al punt que li ha donat nom a la cova.

curs de cuina

Cova de la sorpresa

que fresquet s´hi estava!

Vistes hipnòtiques

Tots els creuers més o menys ofereixen les mateixes activitats. No hi ha lloc per l'avorriment!. L'últim dia tornes a Hanoi a les 5h de la tarda. 

Ha estat una experiència molt maca i recomenable. 

"Diu la llegenda que en temps remots, quan Vietnam s’acabava de formar, va haver de lluitar amb ferotges invasors que provenien del nord pel mar. L’emperador de Jade va enviar la Mare Drac i els seus dragonets a la terra per ajudar als vietnamites a defensar-se. Mentre els enemics els atacaven, van aparèixer la Mare Drac i els petits i els van cremar amb el seu foc màgic i maragdes gegantines. Gràcies als dragons, la pau va arribar de nou al país. Després de milions d’anys, les maragdes es van convertir en illes i illetes de diferents formes i tamanys.

Però la Mare Drac i els dragonets no van tornar al cel sino que es van quedar en el món dels mortals i adoptant forma humana i ajudant a la gent a cultivar i cuidar dels animals domèstics, ajudant així que el país creixés.

Per recordar la ajuda de la Mare Drac i els dragonets, la gent que viu aquí l’anomena l a bahia on la mare Drac va descendir (Halong) i la bahia on els dragonets van descendir Bai Tu Long, que significa gràcies als dragonets."

I com sempre us deixem un VIDEO RESUM esperem us agradi!

NHA TRANG - HOI AN - HUE

NHA TRANG, el Benidorm vietnamita

La següent parada del Open bus ticket era la ciutat de Nha Trang coneguda com la capital platgera de Vietnam. No ens atreia gens la idea de quedar-nos-hi, doncs haviem llegit que és un gran Benidorm ple de turistes torrats al sol i festa nocturna. I després de les fantàstiques platges filipines, intuiem que la de Nha Trang no les superaria. I efectivament ho vam comprovar. Vam arribar-hi en bus al migdia sota un sol culpidor, vam passejar i ja vam poder veure  que està preparada perque al turista no li falti de res. Molt més gran del que ens pensàvem, grans restaurants i hotelassos, un passeig marítim molt bonic, bars i molt d'ambient. Vam dinar-hi, vam voltar pel seu passeig on es veia molt d'ambient sobretot rus, i al vespre vam agafar un sleeping bus per continuar cap a Hoi An, la perla de Vietnam.

Animat passeig marítim

HOI AN, la ciutat més bonica de Vietnam

Fins ara Vietnam no ens estava sorprenent massa, així que teníem totes les esperances posades en el centre i nord del pais. 

Arribem a Hoi An cansats del sleeping bus a primera hora del matí. Duiem allotjament reservat doncs sabíem que és parada obligada i temíem no trobar res decent. Vam trobar un allotjament fantàstic i amb piscina! Uff que bé que ens anava un banyet al arribar ja cansats..de fet en general i a Vietnam la relació qualitat-preu dels hotels i hostals és molt bona. 

La piscina de l´allotjament

Hoi An és la ciutat amb més encant de Vietnam. Té una arquitectura senyorial preciosa d'influència xina, japonesa i francesa i molt ben conservada. Durant segles va ser un dels ports comercials més importants d'Asia. Es petita i fàcil de visitar i el més important amb molt poc trànsit i contaminació, tot és peatonal, només hi circulen algunes motos i bicis. El seu cas antic plagat de cases de comerç reconvertides en botigues d'artesania, souvenirs, temples xinesos, restaurants i sastreries, moltes sastreries. I el característic color groc dels seus edificis t´atrapa per complert. Si et vols fer un 'traje' a mida, aquest és el teu lloc, en menys de 24h el tens fet. Va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco i no és d'extranyar. Si es volen visitar alguns dels temples es paga una entrada destinada a la conservació dels mateixos. 

El saltet que no falti!

Sastreria

Botiga d´art

Destaca el preciós pont cobert japonés que és tot un emblema a la ciutat. Va ser construit en la decada de 1590 per la comunitat japonesa per comunicar-se amb els barris xinesos de l'altre banda del riu. 

També pots visitar el seu animat mercat on trobar-hi pràcticament de tot. 

Pont cobert japonés

Parada de fideus del mercat

És molt agradable el passeig en bicicleta. Nosaltres les teniem gratuites al nostre allotjament així que fantàstic. El primer dia ja vam decidir que ens hi quedariem més temps, al final cinc nits. 

Si de dia Hoi An és bonica tot i els turistes, de nit és encara millor. Plena de fanalets de colors que es llencen al riu demanant desitjos, una meravella, molt romàntica. 

Tipics fanalets de Hoi An

Un dels dies amb la bicicleta ens vam apropar fins la platja. Vam visitar Cua Dai i també An Bang. Un bonic passeig sino fos per l''acoso' constant al turista. Al Vietnam es paga absolutament per tot. Estàs a punt d'estacionar la bici o la moto i t'apareix algú demanant-ne diners per aparcar. Són tots uns negociants aquests vietnamites. 

A destacar el fantàstic menjar que hem provat a Hoi An, totes les seves especialitats locals son boníssimes i les hem tastat totes! Desde els fideus Cao Lau -fideus amb cacahuets, brots de soja, verdures, i carn de porc amb caldo- , fins als won ton fregits- tortitas amb samfaina i gambes- spring rolls frescos, les banh bao o rosa blanca -boles de massa al vapor rellenes- etc...I ja no parlem de la cervesa local l'anomenada Bia hoi a 0,10€ al canvi, un escàndol.

Won ton boníssims

En Carlos i el simpàtic propietàri del restaurant

A un dels molts restaurants vegetarians boníssims

Molt bonica i elegant i també molt turística, Hoi An ens ha agradat molt.

HUE, la ciutat imperial

Deixem Hoi An per conèixer la ciutat imperial Hue. És coneguda per la seva esplèndida Ciutadella digna de visitar. Atravesada pel riu del Perfume va ser capital de la part sud de Vietnam al segle XVIII. Aqui va viure la important dinastia Nguyen i actualment només queden algunes de les seves construccions que ajuden a fer-se una idea del que en el seu dia deuria ser la ciutat.

Vam arribar-hi en bus desde Hoi An en un curt camí de tres horetes. Ens vam instalar a un hostal força cèntric i ens hi vam quedar tres nits. 

Hue es força maca amb grans avingudes i parcs ben nets però sens dubte el més destacat és la fortificada Ciutadella que va ser construida entre 1804 i 1833. Té 10km de muralles, un foso que la bordeja de 30 m d'amplada i 4 de profunditat i 10 portes. Es divideix en varies zones, el recinte imperial i la Ciutat prohibida formaven l'epicentre de la vida de la reialesa vietnamita. La veritat és que ens va encantar! Has de fer un gran exercici d'imaginació de com deuria ser a l'època, doncs gran part esta en ruines degut als bombardejos durant les guerres amb França i els Estats Units. Només van sobreviure 20 dels seus 140 edificis! El recinte imperial albergava la residencia de l'Emperador, temples, palaus i els edificis de la Cort. 

La porta de Ngo Mon és l'entrada principal al recinte imperial. És el pas central amb les seves portes grogues que estava reservada a l'Emperador, igual que el pont a través d'un estanc de flor de lotus. Els altres membres havien de fer servir les altres portes per accedir al recinte. 

També vam visitar la Sala de Lectura de l'Emperador doncs va ser la única estança sencera que no va patir danys. També el Teatre Real que va ser reconstruit i ofereix espectacles, esplèndid. Vam passar molta calor però va valdre la pena!.

Esplèndid teatre reial

Als vespres passejavem vora al riu i contemplavem el mercat nocturn i el bonic pont Trang Tien iluminat que uneix la part nova de la ciutat amb la Ciutadela. 

Les opcions per menjar eren molt variades. Prop de l'allotjament teniem un carreró que aplegava diferents restaurants de menjars diversos per triar.

Hué ens va sorprende molt positivament, super recomenable!.

 I ara com sempre un VIDEO RESUM que esperem us agradi!

MUI NE i DALAT

MUI NE, poble pesquer

La propera parada és el poble pesquer de MUI NE. Sortim de bon matí de Ho Chi Minh i triguem quatre hores en arribar-hi. Tot i ser de dia, el bus és nocturn! Anem mig estirats força còmode fent el recorregut. No tenim allotjament reservat així que el bus ens deixa a la seva oficina i d'allà en busquem un. Ben a prop passem per un hotel, preguntem i genial, ens hi quedem dues nits. Deixem les bosses i anem a explorar el poble. 

  Lloguem  moto doncs té un carrer molt llarg amb botigues, bonics resorts i allotjaments i amb tot el sol no és plan de caminar. Tot es concentra al llarg d'un tram de carretera d'uns 10km. Els russos han tingut molta influència aquí en aquesta zona turística, es veu que els hi encanta, moltes cartes de restaurants estan en rus, i fins i tot rètols de botigues no estan ni en vietnamita sino en rus!!. Explorem el seu mercat i dinem a un restaurant tipic. Voltem pel poble i a descansar. MUI NE no ens convenç massa. No li trobem l'encant. 

El seu principal atractiu són les dunes blanques i de bon matí ens decidim a visitar-les. Es troben a uns 20km. La veritat és que són sorprenents! A Vietnam hi ha dunes? Desert? Això és el que ens preguntavem...estacionem la moto i lloguem un conductor amb quad per fer la visita. Molt divertit!. Abans de que la calor apreti més i la sorra cremi, marxem. 

A la tornada volem visitar l'anomenat Fairy Stream que és una caminada per una riera amb curioses formacions, que desemboca en una cascada, pero punxem roda!! Cap problema, no és el primer cop que ens passa a Àsia. Trobem de seguida un taller, previa indicació d'una gent local, i la reparem. Seguim camí i fem la visita sota un sol abrassador! Es entretingut. 

Dinem a un restaurant de la zona, el número 1 de Tripadvisor jejeje...poques vegades ets pots permetre dinar a un restaurant número 1, a Vietnam si! 

curioses formacions

A la tarda- vespre seguim voltant amb la moto. Mentre fem ruta al llarg de la carretera, veiem molts cementiris coloristes i és que a Vietnam és típic veure´ls per tot arreu, no es concentren a un reciente tancat com passa a casa nostre. Ens arribem fins al port, Fishing village on veiem les barques rodones tipiques de la zona i una mar molt moguda pel vent. La llàstima és la quantitat de brossa que hi ha a tot arreu, una verdadera pena veure que no són conscients del que tenen per preservar-lo.

cementiri colorista

Fishing village

DALAT, l'aire fresc de Vietnam

Teniem curiositat per conèixer Dalat. És la ciutat on els vietnamites van de lluna de mel pel seu agradable clima primaveral i a més pensem que algún atractiu deuria tenir.

De bon matí ens recull un mini bus per arribar a Dalat. Són 300km i triguem 5h amb la parada corresponent. 

A l'arribada ens deixa a la oficina de la companyia del bus ja que no teniem allotjament.  Una de les coses bones del Open bus ticket és que si tens allotjament contractat et deixen i et recullen a l'hotel, una meravella! A la mateixa oficina ens guarden les motxilles i anem a buscar-ne un. Molt cèntric preguntem a un i ens hi quedem! Fantàstic tenim un balconet la mar de maco i tot. Ens hi quedem dues nits. Decidim recorrer la ciutat a peu. Carai fa fresca per fi!!!!!! Calculem estar a uns 20 graus, fantàstic.  Tocarà treure la jaqueta per fi una estona potser als vespre. El seu centre es força compacte. Visitem el seu mercat, la seva catedral, un llac preciós que l'envolta i la seva atracció estrella que és la Crazy House. DALAT sí ens agrada, té un cert aire de ciutat suissa.

Catedral de Sant Nicolás

Fins i tot té torre Eiffel, Dalat també coneguda com el París de Vietnam

La Crazy House és una casa molt peculiar i surrealista dificil de definir. Com diu la guia ' es un desvario de Gaudi pasado por LSD'. Amb aquesta definició ja està tot dit! S'ha de visitar sens dubte! millor unes imatges....el sorprenent és que és hotel i algunes de les habitacions es poden llogar. Està en permanent construcció. Vam poder visitar una sala no oberta al públic gràcies a la simpatia del seu pintor, tot un personatge, un autèntic mestre, impressionant veure-la.

el simpàtic pintor

A Dalat hi ha moltes cafeteries precioses on poder prendre un café o xocolata ben calenta. Es d'agraïr!.

La gent a Dalat és molt simpàtica. Per tot arreu hi ha els anomenats 'easy riders' que són conductors guies de motos que se t'ofereixen continuament per que contractis amb ells un tour pel pais, pots triar i acordar amb ells la ruta que vulguis, et porten en moto i et fan de guia. T'ensenyen el seu llibre de registre de visites i si ets espanyol corrents busquen els últims comentaris que tenen per que els llegeixis, ha de ser una bonica experiència tot i que no és econòmic, se surt del nostre pressupost. Una altre manera de visitar el país de la mà d'un local. Sabem de gent que ho ha fet i han quedat molt contents. Això si, cal triar bé per tal de que sigui un conductor experimentat, que parli força l'anglès i amb una bona moto!.

Us deixem un nou VIDEO RESUM esperem us agradi molt!