Coincidim en dir que seria un bon lloc on passar-hi una bona temporada i l'explicació es senzilla: té tot el que un viatger o fins i tot turista pot desitjar, bon allotjament, bons restaurants i serveis de tot tipus, bones conexions i el que és més important tranquilitat com a tot el pais en un marc incomparable i amb un cert aire captivador, temples daurats budistes entre cases colonials, monjos amb túniques carbasses, terrassetes a la vora del Mekong on disfrutar d'una cervesa fresca 'beer lao', carrerons plens d'encant, un mercat molt cuidat, en fi, un paradís, per tot això s'ha guanyat a pols el ser declarada desde 1995 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. I de fet, sorprén molt que pugui mantenir la seva esència esssent tan turistica. Ah! i té pà, si si pà de veritat, baguettes fruit de la colonització francesa, sorprenent éssent Asia!
Nosaltres hem trobat poca gent i molts restaurants i locals ben buits i sense cap problema per l'allotjament. Després de mirar unes quantes guesthouse entre carrerons estrets, carregats amb les motxilles i amb molta calor, ens vam decidir per una molt ben situada del casc antic per uns 12€ al canvi.
El segon dia sencer vam decidir fer una volta de reconeixement a peu recomenada a la nostra guia d'unes cinc hores i ens va encantar: un circuit pel casc antic visitant el mercat matuti on hi ha paradetes de baguettes i sucs naturals bonissims, baguettes fins i tot de nutella!, l'estupa That Chomsi que corona el cim del Phu Si, és la mës alta de la ciutat, alguns temples com el Wat Siphoutthabat, la patxada de Buda, el Palau Reial, fins arribar a la riba del Mekong, el Wat Xieng Thong i d'altres. A un dels temples visitats un mestre laosià ens va aturar i en un intent d'aprendre anglès ens va estar explicant coses interessants de la ciutat. Si és que hi ha gent molt trempada!! A la tarda després de dinar vam decidir comprar una tarjeta sim per tal de tenir sempre internet per escriure el blog i fer consultes ja que aqui les conexions wifi son molt lentes i es tallen sovint. I per acabar al Utopia un bar-restaurant de moda on vam fer amistat amb un cambrer laosià molt simpàtic que estudia espanyol. Un dia ben complert!
El tercer dia decidim llogar una moto per tot el dia al costat mateix de la nostre guesthouse. Al canvi uns 12€ molt cara, ja sabiem que de tot Laos, és on el lloguer és més car. Aqui s'estila més contractar tuk tuk però volem anar fins a unes cascades a passar el dia i el temps d'espera del tuk tuk allà, només és de dues hores i pensem que se'ns farà massa curt, aixi que la moto ens donarà més llibertat. El cami en moto és molt agradable, la carretera està molt ben asfaltada i vas veient poblets macos pel cami.
Les cascades de Tat Kuang Si es troben a les afores de la ciutat, a uns 30 Km. Ens emportem entrepans i beguda i cap allà! El parc gira entorn d'una cascada múltiple que es una de les més impressionants del pais segons diuen. Al entrar i aparcar la moto, una de les primeres atraccions que et trobes és el Centre de Rescat d'Osos de Tat Kuang Si. Un meravella. Instal.lacions molt cuidades en un entorn preciós. Se'ls veu feliços. Viuen en captiveri per tal d'evitar tornar a ser caçats per caçadors fortius, pobrets.
Un cop visitats els osos, continuem fins a la cascada més gran, ara que no hi ha gent per poder fer fotos, pensant que més tard s'ompliria molt. Es aviat i nomes trobem quatre nens locals que s'estan banyant. Un dia més bonissim. De la cascada principal que té una caiguda de 25m anem passant per altres cascades d'un color blau turquesa precioses. Ens banyem en una d'elles, mengem al picnic, i quan ens cansem tornem cap a Luang Prabang.
De tornada visitem un temple allunyat, el Ban Phanom de color daurat brillant que és una meravella. Després seguint la carretera uns pista de terra ens porta fins a la tomba de Henri Mouhot, un explorador francès famos per haver descobert Angkor Wat de Cambdoja!. Va morir a Luang Prabang i va ser enterrat aqui. La zona es molt maca, a la vora del riu on els locals hi fan picnic i es banyen. Al arribar a la ciutat, tornem la moto i cap a la dutxa. Després sortim a sopar de nou al Utopia bar restaurant on tenim bona conexió wifi per a escriure el diari i cap a dormir.
L'últim dia matinem molt -5'20h - per veure una de les cerimònies més importants del pais, la 'Tak Bat' o cerimònia d'entrega de les ànimes. Consisteix en que cada dia a trenc d'alba, monjos de tots els temples es passegen pels carrers centrals de la ciutat, recollint el menjar que els fidels els dipositen a les seves cistelles de mimbre, serà el seu menjar diari, bàsicament boles d'arròs glutinós. Es tracta d'una cerimònia procesor silenciosa, meditativa, amb la qual els monjos proven els seus vots de pobresa i humiltat. A la vegada els fidels budistes obtenen pel fet de l'entrega del menjar, mèrit espiritual. Es sobrecollidor. La pena és que s'ha convertit en un espectacle turistic i tot i les normes - no mirar-los als ulls, fer fotos sense flash i a una distància considerable, estar en silenci...- molts turistes no les compleixen i diuen que en epoca alta és un espectacle lamentable. Per sort, desfilaven al costat del nostre hotel, els vam veure molt be i amb poca gent força respectuosa. Abans de les 6h la cerimònia ja estava, aixi que vam tornar a dormir una bona estona més, estavem molt cansats. Es increïble l'activitat frenètica a aquelles hores dels locals, tot muntat i col.locat i a punt. De fet ja era de dia i la calor no apretava encara.
Es l'últim dia aixi que ens l'agafem de relax. Ens despertem tard, anem a esmorzar al mercat, fem una volta fins al Palau, parem a dinar, parem a fer un cafe, i tornem a la guesthouse a descansar fins al vespre. Al vespre sopem al bufette vegeterià del mercat nocturn, voltem per les parades d'artesania, fem un altre batut natural bonissim i cap a la guesthouse a deixar a punt la bossa. Demà marxem.
