diumenge, 3 de setembre del 2017

PAI, el poble hippy del Nord


Després de la 'parada' un mes a Chiang Mai, decidim quedar-nos més temps a Tailàndia,  explorant el nord. Per això ens va caldre extendre el nostre visat un mes més, ja que només se'ns permet l'estada al pais trenta dies. Anem al consulat mateix de Chiang Mai i amb la visa renovada ja no cal patir per res. 

Deixem amb molta pena el nostre apartament, on ens hi hem sentit desde els primers dies com a casa. Desde Chiang Mai agafem un taxi amb la companyia Uber a través de la fantàstica aplicació mòvil, fins a la terminal de busos. Allà una mini van fins a la població de Pai, que es troba gairebé a la frontera de Myanmar. Després de tres hores i mitja i 762 curves arribem!. Fins i tot hi ha senyals que anuncien precaució ja que hi ha perill de vomitar, increible quina carretera!

Pai és una població de només tres carrers molt turística que es va fer famosa fa uns anys quan els bohemis de Chiang Mai més hippies s'hi van establir vora el riu. Des de l'aleshores hi predomina un ambient molt hippy i relaxat. La població és multicultural, hi viuen residents shan, tailandesos, i xinos musumlmans. 
Els seus principals atractius es troben a les afores, per això és necessàri moure's o bé en minivan amb excursions contratades o bé en moto.


un dels carrers centrals que condueix al pont de bambú


Una del dies vam llogar moto i vam anar a fer les visites més recomenades als seus voltants. 

No duiem allotjament reservat però al ser temporada baixa no ens amoinava massa no trobar-ne. El primer dia ens vam allotjar molt cèntrics en un allotjament cabanya molt bonic, però l'endemà vam decidir marxar ja que la música fins a altes hores dels bars de davant, no ens va deixar dormir massa. Vam creuar pel fotogènic el riu i vam visitar els allotjaments d'aquella banda i vam trobar el nostre. Preciós ens hi quedem! 


de relax


Ens hi vam trobar tan bé que vam allargar l'estança. I va coincidir que el cap de setmana feien un festival de Jazz així que el viuriem de ple. 
Gairebé tots els dies ens plovia, però eren les típiques pluges curtes pròpies per l'època. Quan als vespres parava de ploure, el verd intens era gairebé fluorescent. El que no sabíem és que ens acabarien desallotjant per culpa dels forts aigüats que estàven a punt d´arribar - segons ens deien- . Els tres ponts de bambú havien  desaparegut per la intensa pluja de la matinada, i per seguretat tancaven el complexe ja fins al mes de setembre, fora de la temporada de pluges. Ohh quina pena, no volíem marxar!!!! 
Ens van acompanyar fins al poble en cotxe i ens van deixar a l'estació de bus. Des d'allà i sota una intensa pluja ens va tocar buscar un nou allotjament. 
La cosa no va ser fàcil ja que degut al festival de Jazz el poble estava força ple. Al final trobem lloc a una guesthouse força acollidora, però és clar, no és la nostre cabanya...Ens hi quedarem dues nits i resarem perque el temps millori i ens permeti llogar moto per explorar els voltants. 
L'endemà no plou així que després de l'esmorzar lloguem moto i anem d'excursió!

Primer parem al conegut Pai gran canyon, que si bé el nom li queda una mica gran, és molt curiós! degut a les pluges, el terra ha creat formacions i una especie de pasareles per poder atrevessar, això si, no apte per si tens vertigen.




Després continuem fins al Memorial Bridge, un preciós pont que va ser construit pels japonesos durant la segona guerra mundial per transportar armes i provisions fins a Myanmar. El pont que avui es visita no és l'original doncs va haver de ser reconstruit i només hi poden circular peatons.




Parem a una plantació de maduixes, la Strawberry farm on prenem un shake boníssim i refrescant.

Continuem la ruta i ens apropem fins al Santichon village, que és el nom del poblat xinès que habita Pai. La part turística no son més que botiguetes i un decorat un pèl artificial, però si continues la carretera arribes fins a un mirador preciós des d'on divisar tot Pai, l'anomenat Yun Lai viewpoint. Una meravella de vistes!!


fent el tonto jeje
decoració de restaurant

sembla un decorat 

preciós mirador


I a les nits voltes pel mercat nocturn que ocupa el carrer principal, ple de paradetes de menjars variats ideals per sopar; també alguns restaurants més ´ben posats´.




En fi, un poble en un entorn fantàstic recomenable si es disposa de suficients dies de viatge per Tailàndia.

Us deixem el VIDEO RESUM de la nostra estança:


  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aqui pots deixar el teu comentari i et respondrem el més aviat possible.