BOHOL i PANGLAO: Chocolate Hills, Tarsieros i Platges

Passen els dies i decidim saltar a Bohol, una illa igualment gran però més turistica, amb molta més oferta per tant d'allotjaments. Vam triar-la per celebrar el nostre primer mes de viatge!. A la tornada repetim ferry-catamaran de tres horetes fins a Surigao amb unes vistes estupendes, ferry nocturn fins a Cebú i ferry de dues hores fins a Tagbilaran que és la capital de Bohol. La cosa va de ferrys, tres de seguits!!.

Deprés dels tres ferrys arribem a Tagbilaran que és la capital. Cansats de la nit del ferry on no hem descansat massa per culpa de l'aire acondicionat, -no tenen terme mig o t'asfixies de calor o et congeles- un tricicle ens apropa a l'allotjament que ahir vam agafar per internet, sort aqui sí hi ha més disponibilitat. Deixem les coses i decidim prendre'ns el dia de relax que ja portem un bon 'tute'. Una dutxa, un bon menjar i ens instalem a la recepció a treballar una mica al blog. 

BOHOL és coneguda per les famoses Colinas de Chocolate i pels tarsieros, diminuts primats en perill d'extinció. A més està conectada per dos ponts amb l'illa de PANGLAO que es paradís dels submarinistes per veure espectaculars formacions de corals i abundant vida maritima a dues illes properes. Destaca la platja d'Alona Beach de sorra molt blanca i la de Dumaluan Beach més bonica encara. 

L'endemà lloguem moto pels propers dies. Ja hem vist que la illa és molt gran i per anar a visitar el més típic les distàncies són llargues...vaja que aqui sense moto no ets ningú. Comencem per la tant esperada visita a les Chocolate Hills que són unes muntanyes que van sorgir de l'acumulació durant miles d'anys de corals i algues coralines. Reben aquest nom pel color marronós que agafen sobretot a l'època seca, simulant bombons de xocolata. La llegenda explica que un gegant anomenat Arogo va plorar tant i tant la mort de la seva estimada, que les seves llàgrimes es van convertir en pedra creant-se el que avui s'anomenen Chocolate Hills o colinas de chocolate. 

Són tot un espectacle digne de visitar. Per accedir al seu mirador es pugen unes quantes escales i des de dalt pots divisarles, n'hi ha moltes i  medeixen entre 30 i 50 metres d'alçada. Precioses, no?!

Si t'agrada estar en contacte amb la natura i els paissatges t'encantarà desplaçar-te en moto. El trajecte és increible, sobretot quan entres a l'anomenat Man Made Forest, que com el seu nom indica, es un bosc creat per l'home que fa uns 2km d'extensió i on notes el contrast de llum i temperatura. No es un bosc natural i la història explica que en dècades anteriors molts boscos van quedar desforastats i un dels grans governadors de Filipines va manar repoblar-los i aquest de la foto va ser el resultat, es van plantar infinitat d'arbres de caoba. 

Després ens arribem fins al Santuari reserva de Tarseros que és on pots contemplar aquests diminuts primats que estan en perill d'extinció i diuen són els més petits del món. En tenen uns sis ben localitzats, en grups molt reduits de persones, una cuidadora t'acompanya pel bosc per tal de veure'ls. Son tant petits que costa veure'ls entre la frondosa vegetació. I de tant petits hi caben a la mà! Tenen uns ulls molt grossos i saltons i poden girar el cap gairebé 360 graus. El més curiós és que s'han d'observar en rigurós silenci perquè si es senten amenaçats, s'estressen i es poden arribar a suicidar donant-se cops de cap contra els troncs. La gran sort és poder-los veure en llibertat i no engaviats, la veritat és una manera  més humana i ecológica. El preu de l'entrada un euro al canvi per persona. 

Pel camí trobem el riu Loboc que ofereix com a activitat turística un passeig dalt d'una embarcació-restaurant tot dinant, una turistada que no vam provar, però es ben bonic de veure. 

La resta de dies anem a explorar les platges. Conectada a Bohol a través de dos ponts trobem la illa de PANGLAO. És el lloc triat sobretot pels submarinistes per explorar el fons marí. La seva principal platja i més anomenada es diu Alona Beach que és una platja molt petita d'1'5km amb sorra molt blanca i aigua transparent. La pena és que és molt turística, plena de resorts i restaurants i amb una vida nocturna molt animada, i això que ara no és temporada alta! Hi ha moltes escoles de buceig que ofereixen excursions a illes properes com a la illa de Balicasag, paradís dels bussejadors pels seus fons coralins. 

Una altre de les platges es Damaluan Beach més preciosa que l'anterior més gran, amb sorra i aigua espectaculars i sense tanta gent, una autèntica meravella! Quines tonalitats de blau té l'aigua, imnotitzant..per dinar pots triar algun dels resorts -car i no massa bo- o fer com els locals i dinar barbacoa a un 'merendero' la mar de bé com feiem nosaltres...

-menjar de diumenge! celebrant el nostre 1r mes de viatge-

I explorant amb la moto un altre dels dies, vam descobrir Momo Beach, una platja més local així com la seva village amb l'esglèsia plena de ferigresos que l'omplien en processó! Quina gràcia veure com tots junts recorrien els carrers i entràven a l'esglèsia, i com ens miraven!! És clar es Setmana Santa i aqui també es celebra de dia i de nit! No massa acostumats a veure turistes, doncs la majoria prefereixen torrar-se al sol a les platges....Com que són tan religiosos, tenim la sort de veure les seves celebracions de ben a prop! Vam decidir allargar l'estança quatre dies més i no moure'ns precisament perquè per setmana santa molts ferrrys no circulen i tot es tanca així que millor no sortir de l'illa. Una setmaneta llarga per gaudir-la! 

La nit del Divendres Sant vam anar de processó, si si a l'esglèsia! D'allà sortia una de les processons, quin impacte veure tants filipins junts, de nit, amb espelmes tot acompanyant els sants... erem els únics guiris i no passàvem decepercebuts, per això vam decidir separar-nos una estoneta i anar per lliure jijijiji.  L'esglèsia catedral de San Jose és enorme, tipica de capital, preciosa plena de pintures i amb un altar espectacular. Si de dia ja és bonica, de nit tenia un no sé què que la feia més especial...quan ja entràven les imatges a l'esglèsia va començar un plugim que va fer que encara fes més calor.... una bonica experiència!

I la resta de dies disfrutant de les illes sense presses com ens agrada fer-ho.

Aqui us deixem el VIDEO que esperem que us agradi -i si és així 'darle al Like'😹😹-