La propera parada és el poble pesquer de MUI NE. Sortim de bon matí de Ho Chi Minh i triguem quatre hores en arribar-hi. Tot i ser de dia, el bus és nocturn! Anem mig estirats força còmode fent el recorregut. No tenim allotjament reservat així que el bus ens deixa a la seva oficina i d'allà en busquem un. Ben a prop passem per un hotel, preguntem i genial, ens hi quedem dues nits. Deixem les bosses i anem a explorar el poble.
Lloguem moto doncs té un carrer molt llarg amb botigues, bonics resorts i allotjaments i amb tot el sol no és plan de caminar. Tot es concentra al llarg d'un tram de carretera d'uns 10km. Els russos han tingut molta influència aquí en aquesta zona turística, es veu que els hi encanta, moltes cartes de restaurants estan en rus, i fins i tot rètols de botigues no estan ni en vietnamita sino en rus!!. Explorem el seu mercat i dinem a un restaurant tipic. Voltem pel poble i a descansar. MUI NE no ens convenç massa. No li trobem l'encant.
El seu principal atractiu són les dunes blanques i de bon matí ens decidim a visitar-les. Es troben a uns 20km. La veritat és que són sorprenents! A Vietnam hi ha dunes? Desert? Això és el que ens preguntavem...estacionem la moto i lloguem un conductor amb quad per fer la visita. Molt divertit!. Abans de que la calor apreti més i la sorra cremi, marxem.
A la tornada volem visitar l'anomenat Fairy Stream que és una caminada per una riera amb curioses formacions, que desemboca en una cascada, pero punxem roda!! Cap problema, no és el primer cop que ens passa a Àsia. Trobem de seguida un taller, previa indicació d'una gent local, i la reparem. Seguim camí i fem la visita sota un sol abrassador! Es entretingut.
Dinem a un restaurant de la zona, el número 1 de Tripadvisor jejeje...poques vegades ets pots permetre dinar a un restaurant número 1, a Vietnam si!
curioses formacions
A la tarda- vespre seguim voltant amb la moto. Mentre fem ruta al llarg de la carretera, veiem molts cementiris coloristes i és que a Vietnam és típic veure´ls per tot arreu, no es concentren a un reciente tancat com passa a casa nostre. Ens arribem fins al port, Fishing village on veiem les barques rodones tipiques de la zona i una mar molt moguda pel vent. La llàstima és la quantitat de brossa que hi ha a tot arreu, una verdadera pena veure que no són conscients del que tenen per preservar-lo.
cementiri colorista
Fishing village
DALAT, l'aire fresc de Vietnam
Teniem curiositat per conèixer Dalat. És la ciutat on els vietnamites van de lluna de mel pel seu agradable clima primaveral i a més pensem que algún atractiu deuria tenir.
De bon matí ens recull un mini bus per arribar a Dalat. Són 300km i triguem 5h amb la parada corresponent.
A l'arribada ens deixa a la oficina de la companyia del bus ja que no teniem allotjament. Una de les coses bones del Open bus ticket és que si tens allotjament contractat et deixen i et recullen a l'hotel, una meravella! A la mateixa oficina ens guarden les motxilles i anem a buscar-ne un. Molt cèntric preguntem a un i ens hi quedem! Fantàstic tenim un balconet la mar de maco i tot. Ens hi quedem dues nits. Decidim recorrer la ciutat a peu. Carai fa fresca per fi!!!!!! Calculem estar a uns 20 graus, fantàstic. Tocarà treure la jaqueta per fi una estona potser als vespre. El seu centre es força compacte. Visitem el seu mercat, la seva catedral, un llac preciós que l'envolta i la seva atracció estrella que és la Crazy House. DALAT sí ens agrada, té un cert aire de ciutat suissa.
Catedral de Sant Nicolás
Fins i tot té torre Eiffel, Dalat també coneguda com el París de Vietnam
La Crazy House és una casa molt peculiar i surrealista dificil de definir. Com diu la guia ' es un desvario de Gaudi pasado por LSD'. Amb aquesta definició ja està tot dit! S'ha de visitar sens dubte! millor unes imatges....el sorprenent és que és hotel i algunes de les habitacions es poden llogar. Està en permanent construcció. Vam poder visitar una sala no oberta al públic gràcies a la simpatia del seu pintor, tot un personatge, un autèntic mestre, impressionant veure-la.
el simpàtic pintor
A Dalat hi ha moltes cafeteries precioses on poder prendre un café o xocolata ben calenta. Es d'agraïr!.
La gent a Dalat és molt simpàtica. Per tot arreu hi ha els anomenats 'easy riders' que són conductors guies de motos que se t'ofereixen continuament per que contractis amb ells un tour pel pais, pots triar i acordar amb ells la ruta que vulguis, et porten en moto i et fan de guia. T'ensenyen el seu llibre de registre de visites i si ets espanyol corrents busquen els últims comentaris que tenen per que els llegeixis, ha de ser una bonica experiència tot i que no és econòmic, se surt del nostre pressupost. Una altre manera de visitar el país de la mà d'un local. Sabem de gent que ho ha fet i han quedat molt contents. Això si, cal triar bé per tal de que sigui un conductor experimentat, que parli força l'anglès i amb una bona moto!.
Us deixem un nou VIDEO RESUM esperem us agradi molt!
100 dies. Avui fa 100 dies que vam sortir de casa. Es diu aviat, son més de 3 mesos en ruta i tres països visitats! Comencem el 4rt...
100 dies sense veure la familia i amics,
100 dies sense gaudir dels menjars del papa,
100 dies sense abraçar en fiti,
100 dies sense les comoditats de casa,
100 dies que ens han servit per aprendre moltes coses, entre d'altres:
- Hem valorat el no tenir internet durant 24hores, algo que sembla tan senzill aqui no ho és. Perds l'hàbit de mirar el mòvil cada moment i fins i tot te n'oblides que el portes a sobre i et limites a buscar llocs amb wifi per conectar-te.
- Ens hem acostumat a fer i desfer la maleta cada pocs dies, forma part ja de la nostre rutina.
- Ens hem acostumat a viure amb el contingut d'una motxilla de 7kg -jo Anna- i de 9kg -Carlos-, les nostres aliades ja que ens acompanyen durant tot el viatge. Te n'adones que no necessites tantes coses per viure i l'eterna pregunta 'què em poso avui?- desapareix per complert.
- La rutina ha deixat de ser rutina i ens preguntem molt sovint 'quin dia de la setmana és avui'? Siii, hem perdut la noció dels dies...curiós eh? No hi ha cap dia igual a l'anterior: això és una meravella.
- Hem canviat hàbits diaris: no anem a dormir tard i ens llevem molt d'hora.
- Hem conegut gent fantàstica que ens ha fet millors persones sense esperar res a canvi.
- Hem millorat en matemàtiques! Canviem de divisa com el que canvia de camisa i lluitem dia a dia per controlar el nostre pressupost.
- Ens hem tornat més pacients i respetuosos, ja no tenim pressa.
- Hem après molt l'un de l'altre, 24 hores junts dóna per molt.
- Hem estat a llocs on només hi havia cinc hores d'electricitat al dia.
- Hem descobert que el ventilador és infinitament millor que l'aire acondicionat.
- Ens hem cremat la pell dos cops tot i portar protecció solar molt alta.
- Hem dormit a 27 llits diferents repartits entre hotels, hostals, cases particulars i algun resort.
- Hem gravat 400GB entre fotos i videos.
- Hem vist increïbles postes de sol que han quedat gravades a les nostres retines.
- Hem sortit de les rutes turístiques i hem descobert platges desèrtiques.
- Hem utilitzat infinitat de transports, desde ferrys, catamarans, busos, sleeping busos, tricicles, trishaws, jeepneys, taxis, camionetes, motos, quads i bicicletes.
- Hem provat les especialitats culinaries de tot arreu i els nostres estómacs han resistit.
- Hem suportat menjars picants fins a limits insospitats.
- Hem tingut moments molt feliços pero també hem vist realitats molt dures i és que en el fons som uns privilegiats per haver nascut on hem nascut.
- I per sort no hem patit cap ensurt de cap tipus, la salut ens acompanya.
I contents, molt contents de la decisió presa, així que endevant seguim amb energia i amb il.lusió!
GRÀCIES FAMILIA pel suport diari. GRÀCIES per compartir el NOSTRE SOMNI.
GRÀCIES a tots els que ens seguiu sempre.
Us estimem!💛💛💛
#pertuiambtu
" No es recorden els dies, es recorden els moments.” Cesare Pavese
" He descobert que no hi ha manera més segura de saber si estimes o odies algú que fer un viatge amb ell.” Mark Twain
" No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.” John Steinbeck
Hola familia! Hem estat un mes sense poder publicar res, Vietnam ens ha absorbit molt! Ara mateix ens trobem a la ciutat de Chiang Mai, Tailàndia, on ens hi quedarem un mes. Esperem anar pujant post que tenim mig preparats, més seguidament.
Tercer pais! VIETNAM ens espera. Serà tan hiperturístic com el pinten? Ens agradarà? ho anirem descobrint...
Comencem pel Sud i anirem pujant. Ens hi quedarem un mes que espero sigui suficient per veure el més important, per això hem tramitat la Visa per internet perquè als espanyols només es permet una estança de quinze dies.
HO CHI MINH, l'antiga Saigón!
Situada al nord del delta del riu Mekong, a la seva àrea metropolitana hi viuen 14 milions de persones, essent una de las metròpolis més grans del sudest asiàtic.
Arribem a Ho Chi Min cap a les vuit del vespre en un vol d'una horeta amb Cebú Pacific i desde Manila. Agafem un taxi fins a l'hotel que vam reservar amb Agoda la nit abans per internet a la zona motxillera per excelència, al districte 1. Ens hi quedarem quatre nits. Deu ni do a quin carreró es troba tot fosc...molt correcte l'hotel, dutxa, i a explorar una mica el barri i a dormir.
Els següents dies veiem el més típic, els seus mercats barrejats amb temples, els seus parcs verds, pagodes, rascacels, hotelassos, edificis guvernamentals, tot sota un sol d'escàndol i una contaminació abrumadora...en fi, ja ho diuen, cap altre lloc se li assembla, Saigón ho te tot! Podria ser tranquilament la capital, però ja se sap amb la guerra es va imposar el Nord.
Sorprèn la infinitat de motos que circulen per tot arreu, també a les voreres... N'hi ha moltes, un autèntic caos!....i també en trobes moltes en venda amb el seu correponent preu, doncs es força típic recórrer el país sencer en moto amb les motxilles! Sabem de gent que ho ha fet, tota una experiència...En Carlos volia fer-ho, jo no..al final pel tema seguretat vam decidir que no...una caiguda podria representar el final del nostre viatge, i no era plan...
motos en venda
carrer ben posat
carreró
Visitem el Museo de la Guerra, uff molt dur, ple de fotografies molt impactants...recorda la brutalitat de la guerra i les seves numeroses victimes civils. El pitjor es l'apartat dedicat a les nefastes consequències causades per l'anomenat 'agente naranja' un desfoliant quimic molt potent que va provocar mutacions a moltes persones i fetus, alguns exposats en formol i tot....desgarrador....
Tot passejant veiem el Palau de la Independencia o Reunificació, la Òpera, la Oficina central de correus que és un preciós edifici francés construit entre 1886 i 1891 digne de ser visitat, on vam aprofitar d'enviar algunes postals! (Tres setmanes més tard han arribat, fa il.lusió eh!).
Palau de la Reunificació
Oficina Central de Correus
Van arribar eh?!
També vam visitar la Catedral de Notre Dame neoromànica, i un altre dels dies la Pagoda del Emperador de Jade taoista, on vam veure com els monjos menjàven tant tranquils mentre els locals feien ofrenes i els pocs turistes voltàvem i feiem fotos, una meravella!.
Catedral de Notre Dame
Pagoda del Emperador de Jade
Ben característic és el mercat de Ben Thanh, on sens dubte veus l'autèntic dia a dia dels locals. És de visita obligada turística i força ordenat i net per ser asiàtic. Fins i tot té la part més gran coberta amb llocs de menjar ben vistosos.
Cafè que no falti!!
Ens agrada tot i el caos, molt! Som urbanites i es nota jeje...sens dubte Saigón representa el Vietnam més frenètic.
Un dels dies anem a fer-nos un massatge vietnamita executat per massatgistes invidents, tota una experiència recomenats per la simpàtica noia de l'hostal. Son experts de l'Associació de cecs de la ciutat, i a part de molt econòmic, ho fan molt bé.
Un altre dels dies anem de compres. Com a gran ciutat, trobes totes les botigues de marques més exclusives, barrejades amb temples i paradetes de productes locals com roba confeccionada a mà, sedes i artesenies. Necessitem un mòvil nou doncs el d'en Carlos ha dit prou i és el que fem servir amb tarjeta sim comprada de cada pais per tenir sempre internet. Per la compra ens van obsequiar amb mil i un gadgets, ale més pes a la motxilla!.
I com sempre ens agrada fer, caminem sense ruta per anar descobrint racons, ens encanta.
Un dels bonics parcs
A Ho Chi Minh vam decidir comprar el Open bus ticket. Es un pack de tickets de bus que et permet desplaçar-te al llarg del país de nord a sud o a la inversa. Nosaltres visitarem el pais de Sud a Nord. Pares on vols i els dies que vols, tan sols el dia abans de marxar d'un lloc has de trucar per reservar plaça per l'endemà i llestos! Et passen a buscar fins i tot pel teu allotjament. És còmode i pràctic i et dona total llibertat de moviments que és el que sempre busquem. A Vietnam tot està molt enfocat al turista i sortir pel teu compte de les rutes establertes, és complicat. Sabem de gent que no l'han volgut comprar i s'han desplaçat per lliure i perfecte també, tot i que han hagut de 'lluitar' per esbrinar on són les terminals d'arribada i sortida de bus i regatejar els preus que són molt canviants....
Saigón, t´hem disfrutat moolt!!!
Aqui el VIDEO RESUM que esperem us agradi molt
Han estat dos mesos molt intensos que ens han permès conèixer força la manera de fer dels filipins. Aqui us deixem una llista de les coses més destacades i de les nostres SENSACIONS I RECOMENACIONS:
- Son extremadament simpàtics i tot i que no es pot generalitzar, ens atrevim a dir que sí, que hem topat amb gent encantadora. I això ens ha sorprès doncs coneixem altres paisos asiàtics i a part dels nens petits, fora de Filipines no són tan riallers i extrovertits.
Si et veien aturat consultant el mòvil, aturaven la moto i s'oferien a ajudar-te i sempre amb un somriure!.
I a més hem estat protagonistes d'infinitat de fotografies! Pensem que els fem gràcia per ser rossos i segons ens van dir al preguntar, pel nostre nas! I és que ells tenen el nas xato i nassos grossos com els nostres els criden l'atenció....
- Son molt religiosos i també ens ha sorprès veure gent molt jove, adolescents i parelletes o colles a les esglèsies resant un estoneta. Carai els espanyols, poc temps que hi van ser-hi i van allissonar-los bé...
- A tota hora mengen. Això sí que també passa a altres paisos del sud-est asiatic. Si bé fan els tres àpats com nosaltres, s'aturen poca estona per fer-los, no cal reunir-se ni taula i encara menys, sobretaula. Mengen molt sovint, ràpid i molt poca quantitat.
Les caranderies -olles amb menjar guisat cuinat- estan per tot arreu. Encara recordem el boníssim gust del 'pollo adobo' i les boníssimes 'tortang talong' -alberginies arrebossades-...
- Son molt canterins. A tota hora canten ja sigui en grup o sols. I els kareokes son la seva principal diversió. Mentre nosaltres de joves ballavem a la disco, ells es reuneixen davant una tele, uns super bafles i un micro, i a cantar tot i bevent una San Miguel ben fresqueta!.
- Els galls són la seva principal mascota i a gairebé a cada casa n'hi ha un. I els tracten com nosaltres els gossos o els gats, els banyen i els cuiden. Alguns en tenen de més per fer lluites -no en vam voler veure cap, pobres bèsties..-
I els gossos? Uff tot el país està ple de gossos, n'hi ha molts al carrer, molts d'ells abandonats, una pena...és el país on n'hem vist més sens dubte. I és clar, en Carlos fent amics a tot arreu!
- Creiem que no són matxistes per determinats comportaments diaris. Molts homes renten la roba, estenen, escombren, vesteixen els crios petits i fan les feines de casa i fins i tot a algun hotel, nois joves eren els encarrrgats de fer la neteja de l'habitació.
- Els jeepnes -camionetes destartalades tunejades- són símbol nacional i n'estan orgullosos. Són incomodíssims però pràctics i molt barats. Per això la majoria de locals els agafen pels seus desplaçaments. Molt curiosos i vistosos! Tot i que els tricicles eren els nostres preferits i per molts pocs pesos, et duien a tot arreu.
- Seguretat: No ens hem sentit insegurs en cap moment però es ben cert que hi ha molta policia sobretot a la capital i arrosseguen unes metralletes que deu ni do. Fins i tot a petits negocis, botiguetes i supermercats hi són presents.
- Una cosa curiosa és l 'atuendo filipí. Fa molta gràcia veure com la gran majoria porten sempre a sobre una tovallola i a la vista, sobre els hombros com un mocador o al cap i sobretot els nens petits la porten a l'esquena, per la suor i per tapar-se del sol. Pel carrer veus venedors que te'n venen de tots colors i mides.
- Us recomanem sense cap mena de dubte l'aplicació GRAB per moure's en taxi pel país, sobretot per la seva capital Manila i per la seva segona ciutat gran Cebú.
En fi..Filipines ens ha encantat. Si ets de mar, és un molt bon destí. I a un pais tan gran amb més de 7000 illes, sempre s'hi pot tornar, oi? 😛 FINS AVIAT...
Palawan és segurament la illa més visitada de Filipines, és la seva perla. Si es disposa de pocs dies, el més 'normal' és triar-la per conèixer Filipines.
Vam volar a la seva capital Puerto Princesa desde Dumaguete, capital de la illa de Negros oriental.
PUERTO PRINCESA tot i ésser capital és menys bulliciosa. Ens vam allotjar a prop de l'aeroport per tres dies i vam llogar una moto per moure'ns. Vam visitar la seva preciosa Catedral de la Inmaculada Concepción, la Plaza Cuartel que conté les ruines d'un vell cuartel de la II guerra mundial on diuen que van cremar-hi vius a més de 150 presoners de guerra americans, i el seu passeig.
També vam passar el dia a una platja allunyada anomenada Nagtabon Beach on ens vam divertir com nens amb les onades.
Vam també celebrar l'aniversari de'n Carlos a un restaurant vegetarià recomenat a la guia molt bo, i ja té mèrit amb lo carnívor que és! I vam decidir seguir, doncs poca cosa més ens oferia la capital...
Passats els dies contractem una minivan al mateix hotel per anar fins a PORT BARTON. Desde Puerto vam reservar l'allotjament per sms a una casa local tipica filipina, tota una experiència, intercanviant missatges de movil amb la senyora de la casa, un xou!. En unes tres horetes vam arribar a Port Barton amb un tram final de carretera sense asfaltar que deu ni do!. Al mateix aparcament veiem una senyora gran amb un paraigues gegant de colors per protegir-se del sol, i era ella, la Nellie. Ens va reconèixer ella a nosaltres i encara no sabem com...ens vam registrar previ pagament simbòlic a l'entrada del poble i cap a casa seva. La Nellie disposa d'un allotjament independent amb cuina, menjador, sala, terrassa, dues habitacions i bany compartit. Per menys de deu euros al canvi vam estar-hi la mar de bé. A migdia van arribar una parella d'espanyols que s'allotjaven a l'altre habitació, compartiem el bany. La Nellie i la seva familia viuen a una casa molt modesta a la part del darrera i són molt servicials. Vam conèixer la filla amb els seus nens que s'encarrega de tot i també el pare. Ens van rentar la roba i ja l'últim dia ens van reservar minivan pel trasllat a el Nido. Una familia encantadora. Va estar molt bé poder veure de ben a prop com viuen i com és una casa filipina de familia mitjana.
PORT BARTON és un encantador poble costaner enclavat en una cala de només dos carrers. Té una platja molt bonica i tot ell és preciós. La llàstima és que el turista ja hi està arribant i creiem que en pocs anys, serà el segon 'el Nido' doncs està creixent amb més oferta d'allotjament i restaurants -ja n'hi ha vuit o nou-. El poble només té electricitat de 18'a 24h i els talls són constants...per això l'internet és molt dèbil...però total...qui el necessita??
Vam passar-hi cinc dies i tot hi ser encantador, vam 'patir' uns petits accidents...un dels dies vam fer excursió per visitar una cascada, molt xula, en una horeta de caminada hi vam arribar. A la tornada i morts de calor vam decidir banyar-nos a la mateixa platja del poble i només de posar-hi els peus, unes picades infernals ens van fer sortir de l'aigua....gellfish!! - meduses!- cridava l'únic nen que hi havia i que es banyava tan tranquil.. va ser horrorós, vam tornar a casa a dutxar i a posar crema antibiòtica però els picors no marxaven...al final li vam dir a la propietària de l'allotjament i amb aloe vera del seu jardi i al cap d'un parell de dies, els picors van desaparèixer...una experiència més, a part de les picades típiques de mòsquit i de l'excessiva calor!.
Un altre dels dies vam fer una nova caminada fins a trobar la White Beach. Gairebé totes les illes en tenen una! I va ser una caminada dura, amb fortes pujades i baixades, a més de la calor, sort d'anar ben calçats! L'esforç va tenir la seva recompensa en arribar a una platja preciosa, solitària i amb aigua transparent i sorra molt blanca. Vam pagar una entrada simbólica al entrar que et permetia fer ús dels serveis de tumbones, bar i bany i cap a l'aigua. Al cap d'unes tres horetes vam sentir el primer tro i acompanyat del seu corresponent llamp. I en mig minut va començar a ploure ben fort. Ens vam esperar a que parés i vam tornar cap al poble.
una autèntica meravella!
Ens relaxem?
Als vespres abans de sopar contemplàvem les postes de sol a la platja tot prenent un batut o una cerveseta ben fresca i sopavem a algun dels petits restaurants que te el poblet. El nostre preferit l'Alexis Restaurant que va resultar que la cuinera era parenta amb la Nellie, quina gràcia al poble es coneixen tots....només desitgem que Port Barton no canvii....
El nostre restaurant
No oblidarem les postes!
I un VIDEO RESUM de Puerto i Port Barton:
Al cap de cinc dies marxem en minivan cap a EL NIDO, la joia de Palawan. Es la base principal per explorar el sensacional arxipèleg de Bacuit i és molt turístic. Ens va fer pena despedir-nos de la Nellie, la veritat és que ens hi hem sentit com a casa...ella ens va organitzar el trasllat en minivan amb totes les comoditats. Trobem allotjament per internet per les properes vuit nits a Corong Corong, a uns deu minuts del Nido town per estar més tranquils ja que estàs fora del centre amb tot el que suposa de mil allotjaments, sorolls i festa. I ens dediquem a explorar les seves platges i a fer alguns dels seus recomenables tours per l'arxipèleg de Bacuit. A aquesta zona també fa moltíssima calor però potser no és tan humida com a Port Barton.
Lloguem moto un parell de dies per anar a una de les platges més allunyades, La moto et dona total llibertat per anar per tot arreu, és fantàstica. Nacpan Beach, és a uns 20km de el Nido. El tram final per arribar-hi es tortuós, per una carretera en obres plena de pedres. La platja és bonica però no fabulosa com moltes de les que hem vist. Com que està allunyada no la visita massa gent. Hi passsem tot el matí fins que decidim tornar al nostre 'poble' i dinar al restaurant del resort Greenviews. Després explorem una altre de les platges, l'anomenada playa de las Cabañas. Aquesta rep més afluència de gent al estar més a prop de el Nido. Es bonica i agradable, amb tres bars xiringuitos amb música. Ens hi apropem forces dies i la caminem sencera fins al seu extrem on hi ha un preciós resort petit.
Si algún dia ens perdem, potser aquí ens trobareu
I als vespres no ens perdem les postes de sol, que són una meravella! Tant desde la nostre platja, com desde las Cabañas, un escàndol!
Un dels dies sopem al restaurant d'un espanyol Republic Bar, una truita de patates, unes croquetes, braves i un pà amb tomàquet que ens fan somniar tot veient la posta de sol.
El poble de El Nido es força lleig, no té cap atractiu, carrerons plens de botigues i mil restaurants enfocats al turisme.
Un dels dies fem el Tour A contractat amb l'hotel, un dels més demandats i no ens defrauda. Tenim sort doncs només som 7 persones i amb l'afluència de gent que visita el Nido ens sorprèn i tot. Una parella anglesa, una familia local i nosaltres. És el tour de les lagunes, visitem amb bangka la Laguna gran, la laguna petita, la Laguna secreta, la Shimizu Island on es para a dinar i Papaya Beach. Un dia rodó fa bon temps sol i núvols que s'agraeixen...el dinar inclòs al tour una meravella!..tornem a les 4'30h reventats...dutxa i relax..
Un altre dels dies fem el Tour C, és el tour de les platges. La bangka s'endinsa a més profunditat, aquest cop no tenim tanta sort, sortim de El nido i som un grup de 20 persones, la màxima capacitat que permet la bangka! Però tot i això som gent gran, una familia local, una parella anglesa de mitjana edat, una argentina sola, un iaio amb una jove -molt tipic veure parelles d'aquest tipus aqui-, i la resta parelles com nosaltres..visitem platges precioses, Helicopter Island, Tapiutan Island, Star Beach, Secret Beach, la llàstima és que està molt massificat...igualment el dinar boníssim i molt variat, verdures, carn, peix, fruita, potser fins i tot més complert que l'anterior! Tornem a les 5h de la tarda, dutxa i relax...
Molt contents dels dos tours, molt recomenables!.
Increible la transparència
Espectacular snorkel
Bon tiberi eh?!
L'internet a la illa és pèssim, i patim alguns talls de llum al nostre allotjament. Ja ho diu la Lonely que tot i lo turística que és la illa, les tortuoses carreteres i el deplorable wifi et recorden que ets a Palawan!. Tot i ser molt turística, gràcies al arxipèleg de Bacuit la illa de Palawan és preciosa i val la pena la visita!.
Us deixem un VIDEO-RESUM de El Nido i Manila, esperem us agradi:
Passen els dies i deixem Palawan per volar cap a MANILA, la capital. Al plantejar-nos desde casa conèixer Filipines al llarg dels dos mesos, Manila no entrava en els nostres plans. Vaja, no teniem un especial interès en conèixer-la i més després de llegir tant sobre la seva inseguretat. Però per entrar a Filipines es requereix un vol de sortida del país, i mirant vam comprovar que sortir per Manila per saltar a Vietnam, ens sortia més económic que no pas desde Cebú, la segona ciutat més important del pais. Per això i desde casa duiem comprat el bitllet de sortida Manila-Ho Chi Min, l'antiga Saigón i ja decidiríem si dedicar-li o no més d'un dia.
Al final n'hi vam dedicar dues de nits, més que suficients, doncs vam comprovar -tot i hi allotjar-nos a la part financera i més cuidada- que ja n'hi havia prou.
Manila és molt gran i no té un centre definit. Està dividida en districtes o barris i la majoria dels visitants trien o la zona de Makati o l'anomenada Malate o Ermita. Nosaltres vam triar la primera que es correspon a la zona financera, plena de gratacels, oficines, restaurants i molt moderna. A més vam trobar un hotelet botique baratet que no podiem deixar escapar! El primer dia vam reconèixer el barri i vam disfrutar de l'hotel amb bona conexió a internet per fi! Així vam poder avançar una mica el blog.
El segon dia vam cridar taxi desde l'hotel a través de fantàstica i barata Grab per recorrer la zona de Intramuros, el casc antic que és on va néixer la ciutat, coneguda com el cor de la Manila espanyola. Ens va agradar força la veritat. Té unes cases colonials molt maques. Vam visitar el més típic la casa Manila, la Iglesia de San Agustin, la Catedral, la muralla i fuerte de Santiago. Després passejant vam arribar dins al Parque Rizal, el gran pulmó de la ciutat que té 60Ha!! Es on veus els filipins reunits jugant als escacs -com els hi encanten!- i saludan-te per tal de xerrar una estona amb tu, son molt simpàtics. A la tarda un altre taxi ens va apropar fins al gran centre comercial Ayala, per tal de refrigerar- nos una mica, el calor era asfixiant! Increible els centres comercials que conformen el complex, impossible no perdre's.
Al final Manila no ha estat tan terrible i tenint en compte que hem evitat les pitjors zones, no ens ha semblat tan insegura...això si, nens demanant i sense sostre uns quants..i molta policia a tot arreu! -fins i tot als supermercats i botiguetes i amb metralleta, impactant!
I això ja s'acaba ohhh no volem deixar Filipines, però ja han passat els dos mesos, ens compleix el visat i toca sortir i continuar!
L'endemà un nou taxi ens apropa a la Terminal i després de les pesades esperes volem cap a Ho chi Min!
