TIPS FILIPINS

Han estat dos mesos molt intensos que ens han permès conèixer força la manera de fer dels filipins. Aqui us deixem una llista de les coses més destacades i de les nostres SENSACIONS I RECOMENACIONS:

- Son extremadament simpàtics i tot i que no es pot generalitzar, ens atrevim a dir que sí, que hem topat amb gent encantadora. I això ens ha sorprès doncs coneixem altres paisos asiàtics i a part dels nens petits, fora de Filipines no són tan riallers i extrovertits. 

Si et veien aturat consultant el mòvil, aturaven la moto i s'oferien a ajudar-te i sempre amb un somriure!.

I a més hem estat protagonistes d'infinitat de fotografies! Pensem que els fem gràcia per ser rossos i segons ens van dir al preguntar, pel nostre nas! I és que ells tenen el nas xato i nassos grossos com els nostres els criden l'atenció....

- Son molt religiosos i també ens ha sorprès veure gent molt jove, adolescents i parelletes o colles a les esglèsies resant un estoneta. Carai els espanyols, poc temps que hi van ser-hi i van allissonar-los bé...

- A tota hora mengen. Això sí que també passa a altres paisos del sud-est asiatic. Si bé fan els tres àpats com nosaltres, s'aturen poca estona per fer-los, no cal reunir-se ni taula i encara menys, sobretaula. Mengen molt sovint, ràpid i molt poca quantitat. 

Les caranderies -olles amb menjar guisat cuinat- estan per tot arreu. Encara recordem el boníssim gust del 'pollo adobo' i les boníssimes 'tortang talong' -alberginies arrebossades-...

- Son molt canterins. A tota hora canten ja sigui en grup o sols. I els kareokes son la seva principal diversió. Mentre nosaltres de joves ballavem a la disco, ells es reuneixen davant una tele, uns super bafles i un micro, i a cantar tot i bevent una San Miguel ben fresqueta!.

- Els galls són la seva principal mascota i a gairebé a cada casa n'hi ha un. I els tracten com nosaltres els gossos o els gats, els banyen i els cuiden. Alguns en tenen de més per fer lluites -no en vam voler veure cap, pobres bèsties..-

I els gossos? Uff tot el país està ple de gossos, n'hi ha molts al carrer, molts d'ells abandonats, una pena...és el país on n'hem vist més sens dubte. I és clar, en Carlos fent amics a tot arreu!

- Creiem que no són matxistes per determinats comportaments diaris. Molts homes renten la roba, estenen, escombren, vesteixen els crios petits i fan les feines de casa i fins i tot a algun hotel, nois joves eren els encarrrgats de fer la neteja de l'habitació.

- Els jeepnes -camionetes destartalades tunejades- són  símbol nacional i n'estan orgullosos. Són incomodíssims però pràctics i molt barats. Per això la majoria de locals els agafen pels seus desplaçaments. Molt curiosos i vistosos! Tot i que els tricicles eren els nostres preferits i per molts pocs pesos, et duien a tot arreu. 

- Seguretat: No ens hem sentit insegurs en cap moment però es ben cert que hi ha molta policia sobretot a la capital i arrosseguen unes metralletes que deu ni do. Fins i tot a petits negocis, botiguetes i supermercats hi són presents.

- Una cosa curiosa és l 'atuendo filipí. Fa molta gràcia veure com la gran majoria porten sempre a sobre una tovallola i a la vista, sobre els hombros com un mocador o al cap i sobretot els nens petits la porten a l'esquena, per la suor i per tapar-se del sol. Pel carrer veus venedors que te'n venen de tots colors i mides. 

- Us recomanem sense cap mena de dubte l'aplicació GRAB per moure's en taxi pel país, sobretot per la seva capital Manila i per la seva segona ciutat gran Cebú.

En fi..Filipines ens ha encantat. Si ets de mar, és un molt bon destí. I a un pais tan gran amb més de 7000 illes, sempre s'hi pot tornar, oi? 😛 FINS AVIAT...