dissabte, 17 de maig del 2014

Kampot: Parc Nacional de Bokor

Una de les excursions a fer a Kampot és el Parc Nacional de Bokor. El Parc es troba en una propietat privada i l'amo és el multimillonari propietari del grup Sokimex, al que pertanyen la majoria de benzineres repartides per tot el pais i el mateix que explota els temples d'Angkor. Es famós per la seva estació francesa de muntanya abandonada, el seu clima refrescant i la seva frondosa selva tropical. Entre els animals que viuen al parc es diu hi ha tigres, lleopards, elefants, l'òs malasi i macacos. L'estació de muntanya va ser fundada pels francesos a la década de 1920 per tal de fugir de les altes temperatures, i van construir un conjunt d'edificis que formaven una autentica zona d'esbarjo, va ser abandonada dues vegades pels forts vents huracanats. Aixi es va convertir en un poble fantasma i els seus grandiosos edificis es van convertir en esquelets. A més amb el pas dels anys, el liquen taronja es va apoderar de tots ells donant un aura molt fantasmagórica. Això es va aprofitar pel rodatge de pelicules, la més coneguda ' la ciudad de los fantasmas' de Matt Dillon.

Ben d'hora i un cop esmorzats agafem de nou la moto reservada. Omplim el dipòsit de benzina fins a dalt -3 dolars- i cap amunt per una carretera de curves. A mig cami fem parada a un temple amb un buda gegant i mentre fem quatre fotos comença la gracia del dia! Se'ns apropa un senyor japonés, agafa en Carlos del braç, ell tot extranyat, li diu amb senyes de ferse una foto amb ell! Jejje molt bo, la dona japonesa tres hores per disparar la foto i ale tots contents, famós per un dia! De fet aqui ens sentim força observats.




Un cop a dalt, trobem un resort de luxe fantàstic, després una esglèsia catòlica, i ja després un dels principals punts d'interés de l'estació de muntanya, el Bokor Palace, un majestuós hotel inaugurat el 1925 en restauració. Ara no impacta tant però fins fa no gaire el seu liquen ataronjat i verdós d'humitat li donava un aire ben caòtic. Una autèntica meravella, el vam visitar per dins i les vistes des de dalt son magnifiques. Vam tenir sort perque la boira va aparèixer més tard i vam poder disfrutarlo amb claredat.








I ara la sorpesa me l'emporto jo: una cambodjana m'agafa del braç i ale, foto! Ara la famosa sóc jo, jeje que bo, son tan simpatiques!

Ja al cami de baixada ens vam apropar fins a les cascades Popokvil, que al ser final de l'època seca no baixava practicament aigua.




I per acabar la jornada vam fer voltes per nous camins de Kampot, vam parar a un resort mig amagat molt xul.lo en que s'allotgen els cambodjans adinerats, i vam acabar dinant al restaurant Capitan Chim's, recomenat a la guia, molt bé!





Després de dinar anem a fer una volta al mercat, que és on realment es viu el dia a dia dels cambodjans. Comprem la famosa pebre de Kampot, un Krama -mocador tipic- i a descansar una estona que ja toca.
No us haviem dit com a cosa curiosa -una de tantes- que per tot Cambodja es vesteix amb pijama. Si, si, la moda 'pijamil' està molt estesa. I aqui a kampot es un dels llocs on potser n'em vist més, es graciós! Al principi et xoca, després ja t'hi acostumes i ni t'hi fixes.





divendres, 16 de maig del 2014

Kampot, Kep i voltants

Teniem ganes de conèixer la ciutat de Kampot. El motiu és que hi ha opinions molt dispars sobre ella. Hi ha gent que l'ha fet servir de passada cap a altres destins i d'altra que han prolongat fins i tot l'estança doncs els hi ha encantat. I aquest últim ha estat el nostre cas.
La ciutat en si té poca cosa però com diu la Lonely Planet i ho compartim totalment, té un ambient sensual, un ritme pausat i, poc trànsit que la distingeix d'altres ciutats veïnes. Està situada al marge del riu kampot i té un passseig bonic. Es famosa pel cultiu de la seva pebre, molt apreciada. Abans de la guerra civil de Cambodja a cap restaurant de Paris faltava pebre de la provincia de Kampot, pero els jemeres rojos que només creien en el cultiu de l'arròs i no en el de les especies, van destruir totes les plantacions de pebre del país. Avui en dia es tornen a cultivar aquests poderosos i aromàtics grans de pebre. El centre de Kampot es recorre fàcilment i està ple d'edificis colonials francesos decadents que li donen un cert encant. I com a totes les ciutats cambodjanes, els principals atractius turistics es troben a les afores. Per això el més convenient és fer el recorregut en moto i així ho vam fer.

Al costat mateix de l'hotel vam contractar la moto per tot el dia per 5 dolars i vam anar a esmorzar al bar restaurant Epic Arts Cafe, aconsellat per la guia doncs està regentat per joves sords i discapacitats i els seus beneficis es destinen a financiar tallers d'art per a cambodjans amb discapacitat. Fantàstics esmorzars molt recomenable!

Fem una volta pel poble per situarnos, passem pel centre, veiem l'antic pont francès que va ser destruit durant la presa de poder dels jemeres i tornat a restaurar i també l'antic cinema.




I després ja ens dirigim a les afores per a veure un temple que està en una cova, el Phnom Chhnork. Però, de cop la moto s'atura en mig de la carretera! SOS!! Sense benzina, el marcador va al revés, marca ple i està ben buit!! Per sort s'apropa un cambdojà amabilissim com tots, i ens indica que a uns 300m hi ha una benzinera, aixi que a arrastrar la moto toca!! A la benzinera li posem un dolar però en Carlos ja no vol la moto, tot són pegues, diu que tampoc frena massa bé, aixi que tornem a canviar la moto! Cap problema, en triem una altre i endevant!! Ja ens assegurem que el marcador funcioni i freni bé del tot. Carai si que comencem bé el dia!!



Arribar al temple de Phnom Chhnork no es fàcil -beneït GPS-, un cop allà pagues un dolar per la visita i ple de nens s'ofereixen per fer d'improvisats guies, baixes unes escales i arribes a la cova on veus el petit temple i estalactites que diuen tenen forma d'elefants. El més graciós va ser trobarnos a un equip de la TV cambodjana filmant i cap turista com ve sent habitual, anem ben sols pels llocs. De cop ens demanen si ens poden filmar i dir la nostra impressió del lloc contestant unes preguntes, jejeje que bo, amb el meu desastrós anglès em sortit a la TV!!! Ens graven pujant escales, posant cares de sorpresa, iluminant amb la llanterna el sostre de la cova, repetint tomes...un xou! Va ser molt divertit, encara riem al recordar-ho!!!




Tot seguit continuem la ruta cap a Kep, la ciutat veïna on ja vam estar al seu moll per agafar la barca cap a la illa, però no la vam visitar. Abans d'arribar parem a repostar ja que està a uns 30km de Kampot. La meitat del cami en obres com ve sent habitual, el pais està en plena evolució, es construeix moltissim!


Kep -abans anomenada Kep-sur-Mer- és coneguda per les seves postes de sol i pel seu marisc, va ser fundada com a retiro colonial per l'elite francesa el 1908, era el seu centre vacacional. S'ha convertit en el desti vacacional mes solicitat de Cambodja. Avui encara s'hi troben villes luxoses d'abans de la guerra completament ennegrides, autèntiques reliquies, els jemeres van devastarles i els seus esquelets son el viu record d'un passat que va ser molt pròsper. Fem una volta pel seu passeig i localitzem un restaurant que duiem apuntat molt recomenat per dinar cranc, la seva especialitat, el Kimly restaurant, un dels més antics. I naturalment demanem cranc de Kep a la pebre de Kampot. Bonissim!!




Fem una volteta pels seus carrers, passseig maritim, platja amb els seus ja habituals 'merenderos', i ja després tornem a Kampot on continuem la visita.




Primer anem a prendre algo fresquet a un lloc molt xul.lo a la vora de riu, Natural bungalows, amb una terrassa fantàstica! Quin relax després de tanta moto i tanta pols...

Ja a última d'hora de la tarda i abans de tornar la moto ens apropem als ràpids d'aigua de Tek Chhouu, que son uns ràpids que al ser estació seca portaven molt poca aigua. I naturalment molt apreciats per la població local, envoltats de 'merenderos', requisit previ per fer una escapada jemer com deu mana!



Tornem la moto i la reservem pel dia següent. Soparet i a dormir. Demà més!


dijous, 15 de maig del 2014

Koh Tonsay -Rabbit Island- ( dies 13,14 i 15)

Ja deixem la Cambodja més rural per tal de descobrir la costa cambodjana. Aixi que amb una minivan i de bon matí sortim de Phnom Penh i ens arribem fins a la població de Kep.
La ciutat costera de Kep és famosa pel seu marisc i per les postes de sol i va ser fundada com a retiro colonial per l'elite francesa.
Del moll de Kep surten barques que t'apropen fins a la illa de Koh Tonsay -isla del conejo-, li diuen aixi perque té forma de conill tot i que això es més que discutible...i aquest serà el nostre proper destí pels proxims tres dies. Descobrir la illa, passejar, menjar i descansar, aquest és el planing...



Un tuktukero ens apropa fins al moll ja que la minivan ens ha deixat a uns 3km.
A la 1h del migdia surt la barqueta i en menys de mitja hora arribem a la illa. A l'illa hi ha pocs bungalows i hi viuen unes 25 families. Tant punt baixem de la barca un senyor ens ofereix els seus bungalows, els mirem, ens agraden i paguem, 8 dolars la nit. Si no tens intenció de quedarte a dormir pots agafar la barca a les 9h del mati i tornada a les 4h de la tarda. Això ho fa força gent cambodjana que els hi encanta sortir a passar el dia fora menjant en familia. I algun turista també ho fa, ja que tens temps de banyarte, voltar per l'illa i sobretot dinar el famós cranc recent pescat, cuinat amb pebre de Kampot, la ciutat veina. Però ens feia gràcia dormir-hi i així ho hem fet. La illa no te pràcticament turisme i per tant no hi ha massa serveis, els bungalows son molt bàsics i rústics amb sostre i parets de palla, quatre restaurants i poc més, però vaja ja ho sabiem i no ens ha sorpres. A la illa només hi ha electricitat a la nit quan es fa fosc a partir de les 18'30h i naturalment no hi ha internet. Desconexió total!














Ja amb el banyador posat que no ens treurem, anem a dinar. I naturalment provem el famós cranc amb verduretes i arròs, i unes gambetes a la pebre de Kampot, quina delicia, bonissim!! Després ens banyem -quina aigua més calenta uf ni al Carib-, fem una volteta i descansem a la hamaca, que bé s'hi està!






Ja de nit, sopem i veiem la posta de sol. Molt bonic! Repetim la rutina els següents dies. No està malament no?





S'acaba el relax. A les 8h del mati la barqueta ens torna al moll de Kep. I encara bo de sortir tan d'hora perque a mig cami començem a veure núvols i de cop a ploure. Pugem a la barca amb uns joves vietnamites i ens assenyalen els núvols..no ens escapem, arribem ben empapats. No podem atracar al moll per les fortes onades aixi que ens deixa el mes a prop possible, saltem i ens mullem fins els genolls.
De seguida arriben tuktukeros, n'agafem un i ens deixa a l'estacio de busos. Alla contractem una minivan fins a la ciutat veina de Kampot on esperem estar uns tres dies.
Parem al primer lloc que duiem apuntat per dormir, i sorpresa està ple! La primera vegada que ens passa...ja haviem llegit que Kampot està de moda per això hi ha més moviment. L'amo del hotel ens recomana el de davant mateix que està molt bé, i de fet ja el duiem també apuntat.

Cap problema. Es allotgem, està molt bé, encertem de ple. Dutxa reparadora i a dinar a la guesthouse de davant. Després tornem a fer us del servei de bogaderia molt barat, a 1kg de roba, un dolar, es una comoditat molt gran!. Relax i volteta a inspeccionar Kampot a peu.