dilluns, 15 de maig del 2017

SIQUIJOR: LA ILLA ENCANTADA


Setena illa! En ferry i en tres horetes arribem a una nova illa, Siquijor, coneguda com la illa encantada doncs hi habiten bruixes i xamans! Però no cal témer. Per aquest motiu envoltada d'un cert aire místic, de bruixeria i magia negra, els mateixos filipins que són tant religiosos no la visiten!  I ni en parlen d'ella, és tabú! Els xamans viuen a les muntanyes i en la llengua tagalo són coneguts com healers o manamanbals segons si practiquen magia blanca o negra.

És una illa molt tranquila on sembla que el rellotge s'aturi. Dificil d'explicar però ben cert. Hi veníem per descobrirla en uns tres dies i ens hi vam quedar una setmana sencera. I no som els únics! Sabem que aquesta illa ha atrapat igualment més temps del previst a altres viatgers i ara entenem perquè, com es sol dir 'no es que tenga nada en particular, pero tiene algo especial'. Es una illa on tothom s'hi troba molt a gust. No té pràcticament massa turisme i la gent local un cop més,  és encantadora. S'hi respira molta tranquilitat. El millor que pots fer és llogar moto per recórre-la. La carretera costera que la bordeja té tan sols 72km. 

Vam contractar l'allotjament la nit abans amb Agoda per tres nits. Un cop arribats al port allà mateix vam llogar la moto a un noi francès instal.lat a la illa del que haviem llegit a internet d´altres viatgers, molt trempat, i cap a l'allotjament amb les motxilles!. Després d'acomodar-nos ja vam a anar a voltar per trobar un dels restaurants típics i a dinar! I el vam trobar, Baha Bar va ser el nostre camp base!. Mentres dinàvem tots dos ho vam tenir clar, 'uff aqui estarem molt bé crec que ens hi quedarem més temps!'....

motoritzats!
Olée quin tiberi Baha Bar!


Les seves platges no és que siguin espectaculars però sí les seves fantàstiques postes de sol.

Palinton beach és una bonica platja. Sempre hi ha algun pescador preparant la bangka per anar a pescar. 



La seva millor platja es diu Salagdoon beach, és publica i fan pagar una entrada per persona i per estacionar la moto. Els locals hi van molt i sobretot els caps de setmana i s'hi queden tot el dia. Hi ha taules de picnic i barbacoes per llogar i un restaurant on ens hi vam quedar a dinar, molt bo i barat per cert. Es va anar omplint força i es curiós veure com es diverteixen, naden tot vestits i mengen en familia carregats de neveres, cerveses i fins i tot un 'lechón' sencer -un guerrí enorme menjar  típic filipí que no ens entusiasma massa però és clar l'hem menjat en més d'una ocasió...-




I una altra platja és la que queda davant del resort Coco Grove on es troba la reserva marina on per cinquanta pesos fas snorkel veient el fantàstic fons marí. Es potser el resort més luxós que té la illa. 




Vam decidir allargar l'estança i vam canviar d'allotjament. Per gairebé la meitat de preu en vam trobar un que per a nosaltres era fantàstic, just davant la platja de San Juan amb un bonic balconet on treballar a estones i veure el cel.
La platja de San Juan era força maca. Nosaltres la teniem just davant el nostre balcó, ens agradava fins i tot amb la marea baixa i les seves postes de sol eren espectaculars. A més veure el cel estrellat cada nit no té preu.

El nostre allotjament -el balconet de la roba estesa-:)

Cada matí...



A estones també treballavem...

Sense paraules...
Un altre dels dies vam anar a visitar unes cascades, les Cambugahay Falls, les més famoses. N'hi ha moltes al llarg de la illa però aquestes són les més populars. Unes altres -les Lugnason Falls- no vam poder visitar-les per estar sense aigua, doncs estem al final de l'època seca i ens vam quedar sense la visita.
Les Cambugahay Falls son precioses i força ben cuidades i netes tenint en compte l'estàndard filipí. Vam pagar tan sols una petita quantitat per l'estacionament de la moto. Tenen tres nivells i lianes on saltar i disfrutar. 





Un altre punt per visitar és l'arbre centenari Baletee Tree molt majestuós sota el qual hi ha una piscina de peixos on és una delicia fer-se un massatge jijiji. Té més de 400 anys d'antiguitat i és sagrat segons els locals. 


La illa té sis pobles importants, en moto vam passar pràcticament per tots, Siqujor, San Juan, Lazi, Santa Maria, Enrique Villanueva i Larena. Nosaltres ens allotjavem a la zona de San Juan que és on es concentra la oferta més gran i està formada per una carretera amb hospedatge, restaurants i 'botigues' de banda a banda. Siquijor poble és més gran i amb més serveis i és on es troba l'únic Banc amb caixer de la zona. Té l'esglèsia de San Francisco de Asis que vam entrar a visitar. També Lazi que és on vam visitar la esglèsia de San Isidro Salvador i el seu convent. I el poble de Larena que és on vam arribar en ferry i on vam llogar la moto. 





I bàsicament veus esglèsies que sembla que caiguin a trossos, camps d'arròs amb esperpèntics espanta-ocells, cementiris a peu mateix de carretera, nens corrents, gossos distrets, cabres, galls, gallines i bufals. I moltes carenderies, bakerys i llocs barbacoa per anar a sopar, i.....naturalment kareokes a tot arreu! Si volies menjar barat el millor era fer-ho a les carenderies com sempre o a les nits a les barbacoes amb els locals, això feiem!.



Cada vespre com a ritual anavem a veure les postes de sol, a diferents parts de la illa, cada nit un espectacle diferent, tan si hi havien núvols com si no, eren precioses totes. 
Hem disfrutat molt d´aquesta illa, no teníem massa expectatives i ens ha sorprès! See you Siquijor!.










I ara com sempre uns deixem un VIDEO RESUM de la nostra estança! 


divendres, 28 d’abril del 2017

BOHOL i PANGLAO: Chocolate Hills, Tarsieros i Platges


Passen els dies i decidim saltar a Bohol, una illa igualment gran però més turistica, amb molta més oferta per tant d'allotjaments. Vam triar-la per celebrar el nostre primer mes de viatge!. A la tornada repetim ferry-catamaran de tres horetes fins a Surigao amb unes vistes estupendes, ferry nocturn fins a Cebú i ferry de dues hores fins a Tagbilaran que és la capital de Bohol. La cosa va de ferrys, tres de seguits!!.

Deprés dels tres ferrys arribem a Tagbilaran que és la capital. Cansats de la nit del ferry on no hem descansat massa per culpa de l'aire acondicionat, -no tenen terme mig o t'asfixies de calor o et congeles- un tricicle ens apropa a l'allotjament que ahir vam agafar per internet, sort aqui sí hi ha més disponibilitat. Deixem les coses i decidim prendre'ns el dia de relax que ja portem un bon 'tute'. Una dutxa, un bon menjar i ens instalem a la recepció a treballar una mica al blog. 





BOHOL és coneguda per les famoses Colinas de Chocolate i pels tarsieros, diminuts primats en perill d'extinció. A més està conectada per dos ponts amb l'illa de PANGLAO que es paradís dels submarinistes per veure espectaculars formacions de corals i abundant vida maritima a dues illes properes. Destaca la platja d'Alona Beach de sorra molt blanca i la de Dumaluan Beach més bonica encara. 

L'endemà lloguem moto pels propers dies. Ja hem vist que la illa és molt gran i per anar a visitar el més típic les distàncies són llargues...vaja que aqui sense moto no ets ningú. Comencem per la tant esperada visita a les Chocolate Hills que són unes muntanyes que van sorgir de l'acumulació durant miles d'anys de corals i algues coralines. Reben aquest nom pel color marronós que agafen sobretot a l'època seca, simulant bombons de xocolata. La llegenda explica que un gegant anomenat Arogo va plorar tant i tant la mort de la seva estimada, que les seves llàgrimes es van convertir en pedra creant-se el que avui s'anomenen Chocolate Hills o colinas de chocolate. 
Són tot un espectacle digne de visitar. Per accedir al seu mirador es pugen unes quantes escales i des de dalt pots divisarles, n'hi ha moltes i  medeixen entre 30 i 50 metres d'alçada. Precioses, no?!






Si t'agrada estar en contacte amb la natura i els paissatges t'encantarà desplaçar-te en moto. El trajecte és increible, sobretot quan entres a l'anomenat Man Made Forest, que com el seu nom indica, es un bosc creat per l'home que fa uns 2km d'extensió i on notes el contrast de llum i temperatura. No es un bosc natural i la història explica que en dècades anteriors molts boscos van quedar desforastats i un dels grans governadors de Filipines va manar repoblar-los i aquest de la foto va ser el resultat, es van plantar infinitat d'arbres de caoba. 



Després ens arribem fins al Santuari reserva de Tarseros que és on pots contemplar aquests diminuts primats que estan en perill d'extinció i diuen són els més petits del món. En tenen uns sis ben localitzats, en grups molt reduits de persones, una cuidadora t'acompanya pel bosc per tal de veure'ls. Son tant petits que costa veure'ls entre la frondosa vegetació. I de tant petits hi caben a la mà! Tenen uns ulls molt grossos i saltons i poden girar el cap gairebé 360 graus. El més curiós és que s'han d'observar en rigurós silenci perquè si es senten amenaçats, s'estressen i es poden arribar a suicidar donant-se cops de cap contra els troncs. La gran sort és poder-los veure en llibertat i no engaviats, la veritat és una manera  més humana i ecológica. El preu de l'entrada un euro al canvi per persona. 





Pel camí trobem el riu Loboc que ofereix com a activitat turística un passeig dalt d'una embarcació-restaurant tot dinant, una turistada que no vam provar, però es ben bonic de veure. 



La resta de dies anem a explorar les platges. Conectada a Bohol a través de dos ponts trobem la illa de PANGLAO. És el lloc triat sobretot pels submarinistes per explorar el fons marí. La seva principal platja i més anomenada es diu Alona Beach que és una platja molt petita d'1'5km amb sorra molt blanca i aigua transparent. La pena és que és molt turística, plena de resorts i restaurants i amb una vida nocturna molt animada, i això que ara no és temporada alta! Hi ha moltes escoles de buceig que ofereixen excursions a illes properes com a la illa de Balicasag, paradís dels bussejadors pels seus fons coralins. 






Una altre de les platges es Damaluan Beach més preciosa que l'anterior més gran, amb sorra i aigua espectaculars i sense tanta gent, una autèntica meravella! Quines tonalitats de blau té l'aigua, imnotitzant..per dinar pots triar algun dels resorts -car i no massa bo- o fer com els locals i dinar barbacoa a un 'merendero' la mar de bé com feiem nosaltres...








-menjar de diumenge! celebrant el nostre 1r mes de viatge-

I explorant amb la moto un altre dels dies, vam descobrir Momo Beach, una platja més local així com la seva village amb l'esglèsia plena de ferigresos que l'omplien en processó! Quina gràcia veure com tots junts recorrien els carrers i entràven a l'esglèsia, i com ens miraven!! És clar es Setmana Santa i aqui també es celebra de dia i de nit! No massa acostumats a veure turistes, doncs la majoria prefereixen torrar-se al sol a les platges....Com que són tan religiosos, tenim la sort de veure les seves celebracions de ben a prop! Vam decidir allargar l'estança quatre dies més i no moure'ns precisament perquè per setmana santa molts ferrrys no circulen i tot es tanca així que millor no sortir de l'illa. Una setmaneta llarga per gaudir-la! 




La nit del Divendres Sant vam anar de processó, si si a l'esglèsia! D'allà sortia una de les processons, quin impacte veure tants filipins junts, de nit, amb espelmes tot acompanyant els sants... erem els únics guiris i no passàvem decepercebuts, per això vam decidir separar-nos una estoneta i anar per lliure jijijiji.  L'esglèsia catedral de San Jose és enorme, tipica de capital, preciosa plena de pintures i amb un altar espectacular. Si de dia ja és bonica, de nit tenia un no sé què que la feia més especial...quan ja entràven les imatges a l'esglèsia va començar un plugim que va fer que encara fes més calor.... una bonica experiència!

I la resta de dies disfrutant de les illes sense presses com ens agrada fer-ho.








Aqui us deixem el VIDEO que esperem que us agradi -i si és així 'darle al Like'😹😹-