Avui ha estat un dia dur. Ho sabiem però encara ens ha sorpres mes del que esperavem.
A les 9h del mati ha vingut el tuktukero a buscar-nos -que te un nom impronunciable com tots, Pepe per a nosaltres- i comencem el recorregut. Vam pactar que ens portes al museu presó del genocidi S21, als camps d'extermini Choeung ek, al mercat rus i al Palau Reial i aixi ho ho em fet. Primer ens porta a esmorzar als volts de la presó, després entrem a fer la visita. Son les 10h del matí i fa una calor horrorosa... Ens vam informar molt i sabiem el que ens trobariem però s'ha de veure per entendre-ho i conèixer la història d'aquest pais i no tan llunyana, sense paraules, esgarrifós..no podem entendre com es van poder cometre tantes atrocitats i entre germans.
Despres de la visita a la presó, pugem al tuk tuk i cap als camps d'extermini que es troben a una hora de distància per uns camins de sorra durs, molta pols i contaminació...els camions que passen fan tant soroll que segur no passen ni la itv, cotxes, motos i tuk tuks creuant-se i sense xocar! Inexplicable, tenen el seu propi codi de circulació i es respecten..el paissatge es pintoresc, el tuktukero para i ens compra unes masqueres per la pols, tipiques de les que porten els japonesos, aqui es molt comú, tot un detall!
Arribem i amb l'entrada et donen una audioguia inclosa amb el preu que està molt i molt ben explicada, sense ella no t'adentraries a les nombroses històries viscudes. Al cap d'una horeta i mitja aproximada i amb una calor insoportable, sortim i el tuktukero ja ens espera.
Una mica d'història:
El 17 d’abril de 1975 l’exèrcit comunista radical dels khmers rojos, liderat per Pol Pot, va entrar a la capital. Els ciutadans de Phnom Penh van rebre’ls amb els braços oberts, sense mínima sospita de què els depararia.
Feia 10 anys que el país vivia episodis d’inestabilitat. Malgrat la postura oficial de “No Intervenció” en la Guerra del Vietnam (1964-1975), Cambodja (i Laos) patia, de les mans d’EUA, una pluja insaciable i indiscriminada de bombes i mines antipersona (que actualment encara provoquen centenars de víctimes anuals).
L’obsessió nord-americana per frenar violentament l’avenç comunista, i implantar les seves idees capitalistes en qualsevol racó del món, propicià en molts països l’efecte contrari, i aquest va ser el cas de Cambodja. Pol Pot (pseudònim de guerra) va tenir l’astúcia d’aparèixer en la vida pública en el moment adequat per ser vist, pel seu poble, com a salvador del país. El que no sabien és que una gran part dels cambodjans no entrava en els seus plans de futur.
La ideologia del nou règim s’assentava sobre les bases del maoisme radical, que postulava una revolució comunista en mans del camperolat. Així doncs, la primera mesura implantada fou desplaçar la població urbana cap a les àrees rurals, fent-la caminar durant centenars de quilòmetres. Que EUA tinguessin previsió de bombardejar la capital, fou l’enganyifa que el règim utilitzà per a convèncer el poble d’abandonar les seves cases. En realitat, els habitants de les ciutats eren considerats la classe opressora i, per tant, “enemics de l’Estat”.
L’obsessió de Pol Pot era construir un país de nou, una nova era, esborrant qualsevol element que representés el passat. L’any 1975 va passar a anomenar-se Any Zero i l’estat, Kampuchea Democràtica. A partir d’aquí, s’abolí la moneda, el mercat, la cultura (les escoles), la religió i la família. S’obligà a tota la població a vestir de la mateixa manera i a treballar en el camp durant jornades interminables de 12 a 16 hores diàries, es segregaren les unions familiars i es desmembrà qualsevol intent de vincle relacional, es col·lectivitzà la producció i la vida quotidiana.
Totes aquelles persones declarades “enemigues de l’estat” foren executades en algun dels 300 camps d’extermini repartits per tot el país. Tenir coneixements de qualsevol tipus (professors, metges, monjos), saber algun idioma estranger, portar ulleres, no tenir durícies a les mans, qualsevol d’aquest era motiu suficient per a l’aniquilament.
Es calcula que en els 4 anys que durà el règim (1975-1979), aproximadament, van desaparèixer 2 milions de cambodjans, això significa la quarta part del total de la població. Les morts eren causades pels treballs forçats en el camp en duríssimes condicions, desnutrició, malalties desateses, extermini de la classe intel·lectual i “enemics burgesos”.
El Museu del Genocidi Tuol Sleng i el Camp d’Extermini Choeung Ek, són les dues visites, imprescindibles (i dures, per descomptat) per tots aquells que vulguin “apropar-se” d’alguna manera a la realitat que els va tocar viure als cambodjans sota el règim dels khmers rojos.
L’S-21 (actual Museu del Genocidi Tuol Sleng) era una antiga escola de prestigi convertida en centre d’interrogatori, tortura i execució durant el règim de Pol Pot. En ella hi entraven aquelles persones sospitoses de ser “enemigues del règim”. Un cop empresonades eren interrogades i obligades, mitjançant tortures escalabroses a declarar el que els soldats decidien que volien sentir signant, d’aquesta manera, les seves pròpies sentències de mort.
No sabriem dir quina de les dues visites ha estat mes dura..pero si coincidim en dir que tot i ser dur, són recomenables i s'ha de veure per entendre més a aquest poble.
Pugem de nou al tuk tuk i cap al mercat rus.
Fem el cami de tornada i agafem un altre cami pero en mal estat igual. Ens deixa al mercat rus, voltem i ens hi quedem a dinar. Sorprenentment mengem uns noodles bonissims en una parada d'una senyora encantadora com totes aqui.
Al sortir el tuktukero ens porta fins la porta del Palau Reial i allà ja ens despedim d'ell. Entrem a veure'l, fem les fotos de rigor, visitem la Pagoda de Plata, els jardins i a la sortida tornem a voltar pel riu on parem a fer una cerveseta a un dels locals de vora al riu aprofitant la happy hour diaria que tenen.
De tornada a l'hotel parem a visitar el Wat Ounalom on estant fent missa. I ens apropem al mercat central Psar Themei que estava ja tancat i les parades dels voltants recollint. Despres ens apropem a l'estacio de busos que esta allà mateix per agafat informació per a propers dies i per a tornar a l'hotel agafem una moto i apa tots tres en una moto que aqui es molt habitual!! Jejeje tota una experiència!!!!
Arribem a l'hotel, sopem que cuinen molt bé i aprofitem el wifi per escriure i conectarnos.
Demà sortim cap a Kampong Cham a les 7h del mati, em comprat el ticket a la mateixa guesthouse i ens passaran a buscar.
Ha estat un dia dur pero molt ben aprofitat!.
Publicado con Blogsy
