Anna i Carlos voltant pel món: CEBÚ: PRIMER CONTACTE AMB FILIPINES

PHILIPINES: IT´S MORE FUN IN THE PHILIPINES!

Deixem la frenètica i animada Hong Kong per canviar de país: Filipines ens espera i en tenim ganes desde fa mooolt de temps, trobarem platges de postal? Ens entendran una mica en espanyol? Veurem esglèsies? Galls?....

CEBÚ: 21 a 23 de Març

Comencem per CEBÚ que és la illa principal de les Bisayas, i la seva capital és segona ciutat en importància després de Manila. És una bona porta d'entrada al país si no es vol passar per la insegura Manila. D'allà pots anar desplaçan-te a les illes que més t'agradin. Aquesta ciutat pels espanyols pot tenir un plus d'interès per la petjada que van deixar els més de 300 anys de colonització entre els segles XVI i XIX.

Volem amb la companyia Cebú Pacífic que és la low cost per excelència i no patim cap retard, que bé! De l'aeroport taxi fins al nostre allotjament que ja duiem reservat.

Com que a Filipines voliem estar-hi temps, vam tramitar el visat desde Barcelona per el temps màxim permès que son 59 dies i aixi anavem més tranquils. I com que per entrar al pais has de disposar de bitllet de sortida, desde casa en vam treure un de baratet cap a Ho Chi Min, Vietnam a veure que tal.

A Cebú vam passar-hi dues nits, temps més que suficient tenint en compte que és una ciutat bruta, caòtica i desorganitzada. Peró això sí, d'importància històrica doncs és on en Magallanes va sembrar el cristianisme perdent la vida ésssent parada obligada de la ruta colonial espanyola, i es nota!.

Ens vam allotjar al centre en un hostal cafè ben peculiar ple d' eslogans ecològics i de 'permacultura' escrits sobre parets de vius colors. El seus principals atractius estan força junts al centre, de manera que és fàcil la seva visita.

Vam visitar el Fuerte de San Pedro en ruines de gran bellesa, es el fuerte español més antic del país de 1565 sota les ordres de MIguel López de Legazpi, conquistador espanyol. Es troba a la plaça de la independència a prop del port.

També la Basilica menor del Santo Niño que es l'esglèsia més important de Cebú del 1740 i aqui ja ens vam adonar de com són de religiosos els filipins, mare meva, ens va cridar molt l'atenció que gent molt jove, adolescents, a totes hores ocupessin aquesta i d'altres esglèsies més petites per anar a resar! El xoc va ser gran, canviàvem els nostres estimats temples asiàtics per esglèsies i estant a Asia mateix, sorprenent!. Això a Europa no passa, si més no a Espanya!.

I la Cruz de Magallanes que bordeja la Plaça de la Independència.

I el mercat més popular l'anomenat Carboon Marquet junt amb l' Ajuntament i la Catedral.

I visita obligada al gran centre comercial Ayala Center on pots menjar i perdre't entre les mil i una botigues que l'envolten.

Sorprèn veure els famosos yipnis com a mitjà de transport, que son camionetes de les forces armades dels Estats Units abandonades durant la segona guerra mundial, destartalades i símbol nacional del país, decorades amb colors cridaners i símbols religiosos i que es fan servir com a transport local, juntament amb tricicles que substitueixen els coneguts tuk tuks asiàtics i això que som a Asia! ja comencem a notar que els filipins són molt simpàtics, et saluden sempre i no dubten a ajudar-te si ho necessites. I també comprovem que l'espanyol no el parlen ni l'entenen, tan sols fa gràcia perquè fan servir moltes paraules que es diuen igual com per exemple, cuchillo, tenedor, etc.....de fet el 30 per cent de les paraules es diuen igual, i una altra cosa és que son majoritàriament catòlics, algo totalment diferent i impropi a Asia.