Vientiane la capital de Laos

  El dia abans vam comprar els tickets per anar cap a Veintiane en una minivan. Sorprenentment ben puntuals a les 9h ens recullen. Tres hores més tard arribem. El nostre dubte inicial era si quedar-nos a dormir o si directament agafar tickets pel bus nocturn d'aquella mateixa nit per arribar fins al Sud. Hem llegit que la capital no val massa la pena però ho haurem de descobrir. Com que no tenim pressa, decidim quedar-nos aixi tenim més de mig dia sencer, dormim i l'endemà tot el dia fins al vespre que agafarem l'slepping bus, bus nocturn amb llits dobles, tota una aventura. 

La minivan ens deixa al centre, cosa que no és habitual, perfecte! Ben a prop trobem una guesthouse i ens hi quedem. Després de deixar les coses i refrescar-nos, anem a dinar alguna cosa. Trobem una cafeteria recomenada a la guia, la Croissant d'Or i fem un sandwich bonissim. Aqui també apreta la calor. Ja de seguida notem com n'és de tranquila la ciutat per ser la capital, increïble, i no hi ha massa trànsit. Ja ho diuen que no pots conèixer un país sense haver passat per la seva capital que és un clar exemple de com son els seus habitants. Es un ciutat molt fàcil per recorrer a peu o en bicicleta, però per l'excessiva calor no estàvem per pedelejar.  Bonica, ple d'edificis colonials francesos  i plena de temples, amb hotels molt luxosos, diuen que els millors xefs parisins hi venen a cuinar, amb una oferta de cuina internacional de renom, restaurants a tot arreu, l' anem passejant admirant el més tipic, el palau presidencial, les embaixades francesa i d'EEUU i  temples més importants com el Wat Si Saket, el més antic conservat, el Wat Si Muang, el més visitat i fins arribar al arc de triomf conegut com a Patuxai. Deu ni do quina caminada. Reservem els tickets pel bus nocturn de l'endemà aixi ja ens quedem tranquils. Visitem el seu mercat nocturn, està força animat, de cop es gira vent i comencen a recollir les parades, en breu plourà, sopem a prop de l'hotel i a dormir. Demà tenim tot el dia.

 

   

                                    

 

  

Impactant veure cotxes d'alta gamma en tot moment, es nota que és la capital. En Carlos diu que n'ha vist més aqui passejant en un dia que per Barcelona. I a més molt estridents!

                                     

                                      

L'endemà esmorzem a La Banetton, una cafeteria parisina molt tipica i decidim voltar una mica més. Amb calma, anem parant a prendre alguna cosa i seguim, fa moltissima calor. Parem a dinar al Joma bakery espectacular i fem cafe al lloc d'ahir on trobem un anglès molt simpàtic amb el que xerrem una mica, viu a Tailandia i cada sis mesos ha de sortir a sellar el visat, aprofita per entrar a Laos que li encanta i hi té amics i torna. Sopem a un lloc que vam descobrir ahir i cap a l'hotel a esperar a que ens vinguin a buscar per anar cap a l'estació per agafar l'sleeping bus. I anem al caixer a treure diners ja que al proper desti, la illa de Don Det no hi ha caixers!!!

Som milionaris! Jeje 1.000.000 de kips, el màxim que et permet treure el caixer - al canvi uns 110€-

                                    

                                    

      

                                   

                                   

Arriben força puntuals i ens porten fins a l'estació d'on sortirà el bus nocturn. Anem un grup d'unes dotze persones. Un cop al bus ens donen una ampolleta d'aigua, unes galetes i un suc i apa a dormir! Son compartiments numerats de dues persones, sort que anem junts. Amb l'aire acondicionat a tope, coixi i edredón. Son les 20'30h i arribem a Paksé a les 6h del mati. Tota una aventura. Les carreteres a Laos son pèssimes aixi que amb el truc truc no em dormit massa però l'esquena ha descansat. Ha estat millor del que ens pensàvem en realitat. Allà esperem un nou bus fins al moll del poble del desti final, Don Det, les 4000 illes.

                                   

                     Si no hi ha lloc per tots, cap problema posem cadires de plàstic!