KOTA KINABALU, la capital de Sabah, KUDAT i TIP OF BORNEO

Desde la població de Niah una minivan ens apropa fins a una intersecció des d'on esperem un nou bus per arribar a la població de Miri. 

MIRI es una ciutat moderna i dinàmica amb boniques avingudes. Es un important nus de transport per això es comú passar-hi i necesssri si es vol accedir al nord de Borneo, la peninsula de Sabah. La seva població es composa per dayaks, xinos i malaios. Tenim dues opcions o agafar bus i fer el petit país de Brunei o agafar un avió i arribar a la capital Kota Kinabalu, i això últim decidim fer, així tindriem més dies per fer platja!. Portem cansament a sobre ja que la travessia ha estat dura. 

A Miri vam passar-hi  nit per l'endemà volar fins a Kota Kinabalu, capital del nord, Sabah.

Kota Kinabalu o KK (keikei pels locals)té un centre compacte i caminable a peu. Vam arribar-hi amb la intenció de llogar un cotxe per així desplaçar-nos cap a la peninsula de KUDAT i fer una mica de platja i relax que bé ens el mereixiem! Ja tindrem temps més endevant de conèixer la ciutat. Al mateix aeroport vam llogar un cotxe, ens el quedem una setmaneta i explorarem el nord. El tornarem al mateix aeroport una setmana més tard.

Aquesta zona no està gens explotada i tampoc tenim referències doncs a internet pràcticament no hi ha res. Només haviem llegit que per fer platja o bé tries entrar a les illes del parc nacional de Tunku Abdul Rahman previ pagament és clar o bé continues pel nord i això vam fer fins arribar tres hores més tard a Kudat.

KUDAT es troba a la part septentrional de Borneo, a 190km al nord de Kota Kinabalu.

Al seu extrem es troba el TIP OF BORNEO on s'uneixen els mars de Sulú i del sur de Xina. . Platges desèrtiques i kilomètriques de sorra blanca és el que vam trobar per la zona. I ens vam enamorar d'una d'elles molt salvatge amb només quatre bungalows destartalats, tots diferents i amb un cartell i telèfon. Vam trucar-hi i al cap d'una hora va aparèixer una familia malaia que no parlava anglès però tractant-se de diners rapidament es van fer entendre. Eren molt bàsics però ens hi vam trobar bé, no ens calia res més. El meu cunyat només veure'ls ja va dir "aqui si, siii" i ens hi vam quedar. Fins i tot un dels dies amb el cotxe ens vam apropar al mercat de peix i ens vam comprar unes gambes ben fresques, una mini parrilla i apa, ens les vam fer per sopar! Una delícia!!! I pel dinar anavem a un únic restaurant destartalat molt bo dirigit per un anglès i que servia àpats a la gent d'un allotjament proper. És una zona amb molt de potencial i és d'extranyar que no sigui coneguda encara pel turisme de masses.

I els dies els dedicavem a no fer res, descansar, banys, sol, snorkel, fotos i avançar una miqueta el blog...més tard vam descobrir que estàvem a la millor platja del nord de Borneo encara per sort sense infrastructures i poc desenvolupada. 

L'autèntic protagonista d'aquests dies va ser un preciós gatet que ens va robar el cor a tots tres. Ens esperava sempre al bungalows on hi passsava llargues estones, era molt carinyós...

Un dels vespres vam visitar el Tip of Borneo a uns 30km, per veure la posta de sol, impressionant. Es molt bonic i agradable de visitar i les vistes desde dalt una meravella. 

vista desde el bungalow

aqui fent salts

fent pose jeje 

fent el tonto

era molt alta eh?!

mmm les gambetes!

dificilment oblidarem les postes de sol

el món és nostre

Tota aquesta zona sense explotar és fantàstica. Tan de bo m'equivoqui però si algun inversor extranger s'hi atura, creixerà i en uns anys ja estarà invaïda, sino temps al temps....

L'últim dia matinem molt, doncs a les 11h del matí hem de ser a l'aeroport de Kota kinabalu per tornar el cotxe i tenim més de tres horetes de camí. Uff que ràpid han passat aquests dies de relax!!! Que bé s'està, quan s'està bé!

Arribem bé de temps, tornem el cotxe i agafem un taxi grab fins al centre. Busquem hotel i ens hi quedem uns dies per conèixer ara si, la capital de Sabah, que si bé no es de les millors del sud-est asiàtic, mereix una visita. 

Es una ciutat bulliciosa, molt dinàmica, plena de malls on fer bon shopping. Allà vam veure un gran desplegament de mariners, preguntant vam saber que havia desembarcat un barco amb 2500 marines americans, amb raó se'n veien tants per tot arreu!!

Vam trobar un bonic hotel al seu passeig maritim i ens vam dedicar a caminar per veure els seus atractius.  L'aventura per Borneo s'acabava, l'endemà volariem tots tres a Kuala Lumpur la capital de Malasia on arribaria la nostre amiga Raquel també de vacances uns dies! 

Han estat uns dies fantàstics explorant Borneo,  molt contents d'haver-los compartit amb el meu cunyat, moments imborrables que recordarem sempre...i el gat? On deu ser el gat? Oixxx....

I ara un VIDEO RESUM del més destacat:

BATANG REJANG, l´Amazones de Borneo / PARC NACIONAL DE NIAH

Sens dubte una de les travesses més emocionants del sudest asiàtic! Navegar per les aigues del riu Rejang riu amunt, transmet una sensació de llunyania dificil d'explicar. Et sents al ben mig de la Selva atravessant poblacions i longhouses -cases típiques allargades- només accessibles per barca. Les embarcacions són conegudes com 'ataudes volantes' per ser ferris ràpids, estrets i llargs.

Titànic? jeje

els meus Reis

quin parell

ole que guapo!

Les anomenades longhouses són cases tipiques allargades comunitaries algunes només accessibles en barca. Els veins fan vida social entorn un corredor allargat on es fan les reunions i celebracions. Normalment hi ha un President encarregat de gestionar els conflictes que puguin sorgir a la comunitat. Algunes són ja molt modernes i tenen accés per carretera i gaudeixen de les noves tecnologies. 

longhouse

Vam recorrer al llarg de les poblacions de Sibu, Kapit i Belaga. Som els únics turistes i aquesta serà la tònica durant tot el viatge a Borneo. Genial, sempre anem ben sols! Segur és temporada alta?!

SIBU és porta d'entrada al riu Rejang. És avui un centre comercial important i és coneguda com la ciutat dels cisnes pel fet de ser la ciutat més xina de tot Borneo. Ens hi vam estar un parell de dies i la vam poder visitar. Vam trobar allotjament en un hotel molt ben situat al seu passeig mateix i al costat de la terminal de ferris. Va anar molt bé perquè així a les 5h del matí ja vam poder anar a fer cua a comprar els tickets que s´esgoten ràpidament, doncs molts locals van a treballar a diari.

Destaca el Temple budista de Tua Pek Kong, construit a principis de la dècada de 1870. Té una pagoda ben alta preciosa. El millor de tot és veure com els locals hi van a resar.  També destaca el seu mercat central i el nocturn ple de paradetes on trobar de tot per sopar, desde els tipics llocs xinos fins als pintxos satay a la parrilla.

Continuem la travesia fins a KAPIT per fer transbord,  que es troba corrent amunt, es un excelent nus comercial i de transports i data de l'època dels rajás blancs. En els seus mercats és on els habitants de les longhouses es proveeixen de queviures. Travessia que ens ocuparà gairebé tot el dia.

transbord a Kapit

Al llarg de la travesia s'observen grans extensions de palmeres d'oli de palma, culpables de la DEFORESTACIÓ que pateix la illa de Borneo, una brutalitat! Una pena que milers d'hectàreas de selva tropical es perdin cada any. Fins fa 30 anys la palma era essencialment un producte de subsistencia del que depenien moltes poblacions, però ara els països occidentals com el nostre han disparat la demanda i clar l'efecte sobre el medi ha estat perturbador. Tots hauriem d'assumir una mica el 'mea culpa' no? En som força responsables, molts articles consumits a diari en porten de palma!. Reflexionem-hi.....

Arribem fins a BELAGA, poble petit ideal per fer-hi parada i visitar algunes longhouses. 

Ens hi vam quedar un parell de nits. La primera en una guesthouse molt bàsica - en general a aquesta zona l'allotjament és molt primitiu i quasi bé no hi ha oferta-. A Belaga només hi havia un total de quatre allotjaments tots igual de bàsics i pèssims, així que en vam triar un de xinès amb parets de colors.

Una altre nit ens vam allotjar a una longhouse d'un local, tota una experiència que dificilment oblidarem! 

A través de l'amo de la botiga de queviures del poble, vam conèixer a Mr John que és guia  i parla anglès. Ens va proposar excursió amb ell i després del pertinent regateig, vam acceptar. Per uns vint euros al canvi ens oferia visita a dues longhouses, transport, tots els àpats inclosos i dormir a casa seva, tots tres!.

Res millor que un local t'expliqui de primera mà els costums i maneres de viure d'aquesta part tant allunyada del planeta. Ens va portar a visitar dues longhouses. La primera força moderna, on vam conèixer gent encantadora molt poc acostumada al turista. Dues dones grans de la tribu iban, jugaven a un joc tipic amb més de tres-cents anys d'antiguitat. Els iban son una de les moltes ètnies que habiten Borneo, característics pels seus tatuatges i orelles perforades que només porten les dones grans. A més, coneguts per tallar els caps a les seves lluites amb altres tribus. 

L'altre longhouse era la pròpia de la familia de Mr.John, més modesta amb gent encantadora igualment. Després ens va portar a una casa que té enmig de la selva on ens va preparar el dinar. A la tarda quan el sol no apretava tant, vam recorrer les plantacions del voltant, ens va ensenyar els diferents fruiters tipics i hortets amb tota classe de verdures. Vam collir tapioca i chilis pel sopar i una pinya molt dolça.

El pitjor de tot va ser a la nit quan ens va tocar dormir sobre una estora de mimbre a terra amb nomes un parell de coixins. Sort que hi havia un petit sofà on jo vaig poder dormir millor que els nois. No voliem una experiència local?? Doncs apa, ja la vam tenir! De ben segur que no la oblidarem....

Mr John de vermell a la primera longhouse

iaies de la tribu iban

embarcació típica de la població

voltes pel poble

casa de Mr. John on vam passar la nit

foto pel seu àlbum de records

conversant tot sopant tapioca i arròs

L'endemà un cafè local i al migdia cap a la població de Niah. Vam contractar el transport amb un amic de Mr.John que ens va deixar a  un descampat que suposava ser la terminal. Un nou bus fins arribar a NIAH Town, nova destinació!.

PARC NACIONAL DE NIAH

Un nou bus ens deixa a Niah town, on ens allotjarem els propers dos dies per tal de visitar un nou parc natural. I és que a Borneo n'hi ha molts! 

La població de Niah va resultar ser un autèntic poble fantasma on a les sis en punt de la tarda els comerços baixaven persianes i el poble quedava desert. Només un bar obria fins més tard i allà anàvem a prendre cervesetes i sopar. La idea era apropar-nos fins al PARC NACIONAL DE NIAH, que amaga una de les joies de Borneo, les coves de Niah, on a més a més d'observar ratpenats es poden veure els vestigis dun dels llocs habitats per l'home més antics del sudest asiàtic. 

L'endemà després d'un cafè ens posen en marxa i arribem al parc en minivan contractada a la plaça del poble.  Mare meva com ens miren! Sembla que per aqui pocs turistes veuen aquesta gent...

Entrem al parc i ens fan registrar per si ens perdem. Som els primers i no és pas massa aviat. Carregats d'aigua comencem la caminada fins a la primera cova que per nosaltres és inmensa i ha resultat ser la petita. Continuem per unes pasareles o taulons per la selva i relliscoses fins arribar a la gran de 2km de llarg per 250m d'ample i 60m d'alçada, imponent! Sort de dur les llanternes perquè hi ha llocs on no es veia absolutament res de res. 

foscor absoluta!

A la tornada un noi se'ns ofereix com a taxista i després d'una dura negociació tornem al poble. Tornem cansats pero satisfets!. Fem un dinar-sopar a un dels bars del poble i després d'unes cervesetes a dormir!.

L'endemà un nou bus ens aproparà fins a MIRI,  nova població.

I ara un nou VIDEO RESUM que esperem el disfruteu molt: