Comencem la ruta per l'anomenat tren de bambú, norry o lorry en jemer.
En Carlos no volia en principi anar-hi doncs es una turistada força gran, una experiència surrealista? Jeje a més diuen que té els dies comptats...ara, diu que encara bo d'haver-hi anat, millor que pujar a una atracció de Port Aventura!
Per cinc dolars per persona, anar i tornar, puges sobre una plataforma feta de canyes de bambú i activada per un motor que amb una corretja feia rodar els eixos de les rodes, sobre les antigues vies del tren, mare meva la velocitat que agafava! Despres d'una bona estona arribes a una aldea on pares i t'assetgen mil nens venent pulseretes..impossible comprar a tots! A la nostre plataforma erem tres, nosaltres i un holandés molt trempat a més del conductor. Com a cosa curiosa, quan es troba una vagoneta en sentit contrari, tots dos paren i es desmonta el que porta menys pes i es prosegueix la marxa.
A continuació arribem al temple Phnom Sampeau, que es lloc de peregrinatge dels cambodjans doncs tristement junt amb el temple hi ha unes coves d'extermini on els jemeres van aniquilar a molts dels seus veins. Al arribar passem de llarg la caseta dels tickets i un guarda policia ens segueix amb la moto, no s'escapa ningú. No l'haviem ni vist doncs està entre botigues i souvenirs. Paguem 3 dolars i inclou la visita a aquest temple i dos més.
Seguidament entre camins rurals arribem al temple de Phnom Banan on puges 358 escales per veure el cim. Hi ha unes torres temple en ruines a dalt de tot. La pujada es dureta, sort de dos nens germans que han pujat fins a dalt amb nosaltres i ens anaven ventant! naturalment a canvi d'una propina..la veritat és que s'agraïa molt, quina calorada!!
A la tornada i pel camí parem a un pont penjat molt xul.lo i seguidament tornem a Battambang centre i dinem de nou al Gecko café. Agafem forces i dediquem la tarda a acabar de visitar l'altre zona que ens queda, primer ens arribem fins a l'antiga fabrica abandonada de la Pepsi que ens van recomenar visitar però la sorpresa és que la trobem derruida, forma part d'un nou projecte de construcció no iniciat. La fàbrica va ser tancada al cap de quinze anys del seu funcionament per l'arribada al poder dels jemeres rojos, els treballadors van abandonarla per anar a treballar forçats al camp. El mes curiós es que Pepsi no podia vendre el seu producte a Cambodja doncs la Coca-Cola tenia el monopoli amb el govern cambodjà. Això no va ser obstacle perque es construis la fàbrica i funcionés exportant a paisos veins uns quants anys.
I seguim la ruta cap a l'últim dels temples a visitar, el Wat Phnom Ek, a les afores de la ciutat. De cami trobem escenes tipiques de la vida cambodjana com unes dones assecant el paper d'arròs per fer els rollitos, molt curiós!
Aquest temple va ser construit al segle XI. El més curiós es que a part del temple amb una pagoda molt ben cuidada, acull unes ruines angkorianes ja que ruines com aquestes es troben distribuides per tot Cambodja tot i que l'assentament principal es situa a Siem Reap. Passegem pels seus jardins on trobem un buda gegant de 28 metres junt amb figures tipiques de la cultura budista.
De tornada i abans d'entregar la moto aprofitem per visitar la zona de Battambang que ens quedava, la Casa del governador i l'antic pont francès, on vam presenciar sessions de fotos de nuvis, al ser un dels llocs més tipics de la ciutat.
Deixem la moto i tornem a l'hotel. Jornada més que completa, molt satisfets!! Dema toca matinar per tornar a la capital.
Publicado con Blogsy
