dijous, 15 de maig del 2014

Koh Tonsay -Rabbit Island- ( dies 13,14 i 15)

Ja deixem la Cambodja més rural per tal de descobrir la costa cambodjana. Aixi que amb una minivan i de bon matí sortim de Phnom Penh i ens arribem fins a la població de Kep.
La ciutat costera de Kep és famosa pel seu marisc i per les postes de sol i va ser fundada com a retiro colonial per l'elite francesa.
Del moll de Kep surten barques que t'apropen fins a la illa de Koh Tonsay -isla del conejo-, li diuen aixi perque té forma de conill tot i que això es més que discutible...i aquest serà el nostre proper destí pels proxims tres dies. Descobrir la illa, passejar, menjar i descansar, aquest és el planing...



Un tuktukero ens apropa fins al moll ja que la minivan ens ha deixat a uns 3km.
A la 1h del migdia surt la barqueta i en menys de mitja hora arribem a la illa. A l'illa hi ha pocs bungalows i hi viuen unes 25 families. Tant punt baixem de la barca un senyor ens ofereix els seus bungalows, els mirem, ens agraden i paguem, 8 dolars la nit. Si no tens intenció de quedarte a dormir pots agafar la barca a les 9h del mati i tornada a les 4h de la tarda. Això ho fa força gent cambodjana que els hi encanta sortir a passar el dia fora menjant en familia. I algun turista també ho fa, ja que tens temps de banyarte, voltar per l'illa i sobretot dinar el famós cranc recent pescat, cuinat amb pebre de Kampot, la ciutat veina. Però ens feia gràcia dormir-hi i així ho hem fet. La illa no te pràcticament turisme i per tant no hi ha massa serveis, els bungalows son molt bàsics i rústics amb sostre i parets de palla, quatre restaurants i poc més, però vaja ja ho sabiem i no ens ha sorpres. A la illa només hi ha electricitat a la nit quan es fa fosc a partir de les 18'30h i naturalment no hi ha internet. Desconexió total!














Ja amb el banyador posat que no ens treurem, anem a dinar. I naturalment provem el famós cranc amb verduretes i arròs, i unes gambetes a la pebre de Kampot, quina delicia, bonissim!! Després ens banyem -quina aigua més calenta uf ni al Carib-, fem una volteta i descansem a la hamaca, que bé s'hi està!






Ja de nit, sopem i veiem la posta de sol. Molt bonic! Repetim la rutina els següents dies. No està malament no?





S'acaba el relax. A les 8h del mati la barqueta ens torna al moll de Kep. I encara bo de sortir tan d'hora perque a mig cami començem a veure núvols i de cop a ploure. Pugem a la barca amb uns joves vietnamites i ens assenyalen els núvols..no ens escapem, arribem ben empapats. No podem atracar al moll per les fortes onades aixi que ens deixa el mes a prop possible, saltem i ens mullem fins els genolls.
De seguida arriben tuktukeros, n'agafem un i ens deixa a l'estacio de busos. Alla contractem una minivan fins a la ciutat veina de Kampot on esperem estar uns tres dies.
Parem al primer lloc que duiem apuntat per dormir, i sorpresa està ple! La primera vegada que ens passa...ja haviem llegit que Kampot està de moda per això hi ha més moviment. L'amo del hotel ens recomana el de davant mateix que està molt bé, i de fet ja el duiem també apuntat.

Cap problema. Es allotgem, està molt bé, encertem de ple. Dutxa reparadora i a dinar a la guesthouse de davant. Després tornem a fer us del servei de bogaderia molt barat, a 1kg de roba, un dolar, es una comoditat molt gran!. Relax i volteta a inspeccionar Kampot a peu.

diumenge, 11 de maig del 2014

Battambang en moto

Esmorzem en una bakery que hi ha a prop de l'hotel. Aqui les pastes i el pà son molt bones doncs per influència francesa van heretar tot el tema de la pastisseria. Ens arribem al Geko café i lloguem moto per tot el dia per 7 dolars.
Comencem la ruta per l'anomenat tren de bambú, norry o lorry en jemer.

En Carlos no volia en principi anar-hi doncs es una turistada força gran, una experiència surrealista? Jeje a més diuen que té els dies comptats...ara, diu que encara bo d'haver-hi anat, millor que pujar a una atracció de Port Aventura!
Per cinc dolars per persona, anar i tornar, puges sobre una plataforma feta de canyes de bambú i activada per un motor que amb una corretja feia rodar els eixos de les rodes, sobre les antigues vies del tren, mare meva la velocitat que agafava! Despres d'una bona estona arribes a una aldea on pares i t'assetgen mil nens venent pulseretes..impossible comprar a tots! A la nostre plataforma erem tres, nosaltres i un holandés molt trempat a més del conductor. Com a cosa curiosa, quan es troba una vagoneta en sentit contrari, tots dos paren i es desmonta el que porta menys pes i es prosegueix la marxa.

A continuació arribem al temple Phnom Sampeau, que es lloc de peregrinatge dels cambodjans doncs tristement junt amb el temple hi ha unes coves d'extermini on els jemeres van aniquilar a molts dels seus veins. Al arribar passem de llarg la caseta dels tickets i un guarda policia ens segueix amb la moto, no s'escapa ningú. No l'haviem ni vist doncs està entre botigues i souvenirs. Paguem 3 dolars i inclou la visita a aquest temple i dos més.

Seguidament entre camins rurals arribem al temple de Phnom Banan on puges 358 escales per veure el cim. Hi ha unes torres temple en ruines a dalt de tot. La pujada es dureta, sort de dos nens germans que han pujat fins a dalt amb nosaltres i ens anaven ventant! naturalment a canvi d'una propina..la veritat és que s'agraïa molt, quina calorada!!

A la tornada i pel camí parem a un pont penjat molt xul.lo i seguidament tornem a Battambang centre i dinem de nou al Gecko café. Agafem forces i dediquem la tarda a acabar de visitar l'altre zona que ens queda, primer ens arribem fins a l'antiga fabrica abandonada de la Pepsi que ens van recomenar visitar però la sorpresa és que la trobem derruida, forma part d'un nou projecte de construcció no iniciat. La fàbrica va ser tancada al cap de quinze anys del seu funcionament per l'arribada al poder dels jemeres rojos, els treballadors van abandonarla per anar a treballar forçats al camp. El mes curiós es que Pepsi no podia vendre el seu producte a Cambodja doncs la Coca-Cola tenia el monopoli amb el govern cambodjà. Això no va ser obstacle perque es construis la fàbrica i funcionés exportant a paisos veins uns quants anys.

I seguim la ruta cap a l'últim dels temples a visitar, el Wat Phnom Ek, a les afores de la ciutat. De cami trobem escenes tipiques de la vida cambodjana com unes dones assecant el paper d'arròs per fer els rollitos, molt curiós!

Aquest temple va ser construit al segle XI. El més curiós es que a part del temple amb una pagoda molt ben cuidada, acull unes ruines angkorianes ja que ruines com aquestes es troben distribuides per tot Cambodja tot i que l'assentament principal es situa a Siem Reap. Passegem pels seus jardins on trobem un buda gegant de 28 metres junt amb figures tipiques de la cultura budista.

De tornada i abans d'entregar la moto aprofitem per visitar la zona de Battambang que ens quedava, la Casa del governador i l'antic pont francès, on vam presenciar sessions de fotos de nuvis, al ser un dels llocs més tipics de la ciutat.

Deixem la moto i tornem a l'hotel. Jornada més que completa, molt satisfets!! Dema toca matinar per tornar a la capital.