Sens dubte una de les travesses més emocionants del sudest asiàtic! Navegar per les aigues del riu Rejang riu amunt, transmet una sensació de llunyania dificil d'explicar. Et sents al ben mig de la Selva atravessant poblacions i longhouses -cases típiques allargades- només accessibles per barca. Les embarcacions són conegudes com 'ataudes volantes' per ser ferris ràpids, estrets i llargs.
 |
| Titànic? jeje |
 |
| els meus Reis |
 |
| quin parell |
 |
| ole que guapo! |
Les anomenades longhouses són cases tipiques allargades comunitaries algunes només accessibles en barca. Els veins fan vida social entorn un corredor allargat on es fan les reunions i celebracions. Normalment hi ha un President encarregat de gestionar els conflictes que puguin sorgir a la comunitat. Algunes són ja molt modernes i tenen accés per carretera i gaudeixen de les noves tecnologies.
 |
| longhouse |
Vam recorrer al llarg de les poblacions de Sibu, Kapit i Belaga. Som els únics turistes i aquesta serà la tònica durant tot el viatge a Borneo. Genial, sempre anem ben sols! Segur és temporada alta?!
SIBU és porta d'entrada al riu Rejang. És avui un centre comercial important i és coneguda com la ciutat dels cisnes pel fet de ser la ciutat més xina de tot Borneo. Ens hi vam estar un parell de dies i la vam poder visitar. Vam trobar allotjament en un hotel molt ben situat al seu passeig mateix i al costat de la terminal de ferris. Va anar molt bé perquè així a les 5h del matí ja vam poder anar a fer cua a comprar els tickets que s´esgoten ràpidament, doncs molts locals van a treballar a diari.
Destaca el Temple budista de Tua Pek Kong, construit a principis de la dècada de 1870. Té una pagoda ben alta preciosa. El millor de tot és veure com els locals hi van a resar. També destaca el seu mercat central i el nocturn ple de paradetes on trobar de tot per sopar, desde els tipics llocs xinos fins als pintxos satay a la parrilla.
Continuem la travesia fins a KAPIT per fer transbord, que es troba corrent amunt, es un excelent nus comercial i de transports i data de l'època dels rajás blancs. En els seus mercats és on els habitants de les longhouses es proveeixen de queviures. Travessia que ens ocuparà gairebé tot el dia.
 |
| transbord a Kapit |
Al llarg de la travesia s'observen grans extensions de palmeres d'oli de palma, culpables de la DEFORESTACIÓ que pateix la illa de Borneo, una brutalitat! Una pena que milers d'hectàreas de selva tropical es perdin cada any. Fins fa 30 anys la palma era essencialment un producte de subsistencia del que depenien moltes poblacions, però ara els països occidentals com el nostre han disparat la demanda i clar l'efecte sobre el medi ha estat perturbador. Tots hauriem d'assumir una mica el 'mea culpa' no? En som força responsables, molts articles consumits a diari en porten de palma!. Reflexionem-hi.....
Arribem fins a BELAGA, poble petit ideal per fer-hi parada i visitar algunes longhouses.
Ens hi vam quedar un parell de nits. La primera en una guesthouse molt bàsica - en general a aquesta zona l'allotjament és molt primitiu i quasi bé no hi ha oferta-. A Belaga només hi havia un total de quatre allotjaments tots igual de bàsics i pèssims, així que en vam triar un de xinès amb parets de colors.
Una altre nit ens vam allotjar a una longhouse d'un local, tota una experiència que dificilment oblidarem!
A través de l'amo de la botiga de queviures del poble, vam conèixer a Mr John que és guia i parla anglès. Ens va proposar excursió amb ell i després del pertinent regateig, vam acceptar. Per uns vint euros al canvi ens oferia visita a dues longhouses, transport, tots els àpats inclosos i dormir a casa seva, tots tres!.
Res millor que un local t'expliqui de primera mà els costums i maneres de viure d'aquesta part tant allunyada del planeta. Ens va portar a visitar dues longhouses. La primera força moderna, on vam conèixer gent encantadora molt poc acostumada al turista. Dues dones grans de la tribu iban, jugaven a un joc tipic amb més de tres-cents anys d'antiguitat. Els iban son una de les moltes ètnies que habiten Borneo, característics pels seus tatuatges i orelles perforades que només porten les dones grans. A més, coneguts per tallar els caps a les seves lluites amb altres tribus.
L'altre longhouse era la pròpia de la familia de Mr.John, més modesta amb gent encantadora igualment. Després ens va portar a una casa que té enmig de la selva on ens va preparar el dinar. A la tarda quan el sol no apretava tant, vam recorrer les plantacions del voltant, ens va ensenyar els diferents fruiters tipics i hortets amb tota classe de verdures. Vam collir tapioca i chilis pel sopar i una pinya molt dolça.
El pitjor de tot va ser a la nit quan ens va tocar dormir sobre una estora de mimbre a terra amb nomes un parell de coixins. Sort que hi havia un petit sofà on jo vaig poder dormir millor que els nois. No voliem una experiència local?? Doncs apa, ja la vam tenir! De ben segur que no la oblidarem....
 |
| Mr John de vermell a la primera longhouse |
 |
| iaies de la tribu iban |
 |
| embarcació típica de la població |
 |
| voltes pel poble |
 |
| casa de Mr. John on vam passar la nit |
 |
| foto pel seu àlbum de records |
 |
| conversant tot sopant tapioca i arròs |
L'endemà un cafè local i al migdia cap a la població de Niah. Vam contractar el transport amb un amic de Mr.John que ens va deixar a un descampat que suposava ser la terminal. Un nou bus fins arribar a NIAH Town, nova destinació!.
PARC NACIONAL DE NIAH
Un nou bus ens deixa a Niah town, on ens allotjarem els propers dos dies per tal de visitar un nou parc natural. I és que a Borneo n'hi ha molts!
La població de Niah va resultar ser un autèntic poble fantasma on a les sis en punt de la tarda els comerços baixaven persianes i el poble quedava desert. Només un bar obria fins més tard i allà anàvem a prendre cervesetes i sopar. La idea era apropar-nos fins al PARC NACIONAL DE NIAH, que amaga una de les joies de Borneo, les coves de Niah, on a més a més d'observar ratpenats es poden veure els vestigis dun dels llocs habitats per l'home més antics del sudest asiàtic.
L'endemà després d'un cafè ens posen en marxa i arribem al parc en minivan contractada a la plaça del poble. Mare meva com ens miren! Sembla que per aqui pocs turistes veuen aquesta gent...
Entrem al parc i ens fan registrar per si ens perdem. Som els primers i no és pas massa aviat. Carregats d'aigua comencem la caminada fins a la primera cova que per nosaltres és inmensa i ha resultat ser la petita. Continuem per unes pasareles o taulons per la selva i relliscoses fins arribar a la gran de 2km de llarg per 250m d'ample i 60m d'alçada, imponent! Sort de dur les llanternes perquè hi ha llocs on no es veia absolutament res de res.
 |
| foscor absoluta! |
A la tornada un noi se'ns ofereix com a taxista i després d'una dura negociació tornem al poble. Tornem cansats pero satisfets!. Fem un dinar-sopar a un dels bars del poble i després d'unes cervesetes a dormir!.
L'endemà un nou bus ens aproparà fins a MIRI, nova població.
I ara un nou VIDEO RESUM que esperem el disfruteu molt:
