Ja sé que hem trigat en publicar!. Aquesta entrada és la última destinació del nostre llarg viatge i es correspon a l´Octubre-Novembre del 2017.
Sri Lanka no entrava als nostres plans inicials. Sí és cert que, des de casa quan traçavem la ruta, l'haviem anomenat com a possible destí però el deixàvem en interrogant. Tot i ser Àsia, queda 'fora' del sudest asiàtic i els seus preus són més elevats que els dels paisos del sudest, i molt desorbitats els de les entrades als monuments a visitar, una bogeria!. Una bona oferta d'avió va ser la culpable de que des de Kuala Lumpur agafessim un vol fins a la seva capital Colombo. El mateix dia i des de el sur de Lombok, vam volar amb la companyia Wings Air fins a Denpasar, capital de Bali. I d'allà un nou vol amb Air Asia ens va portar fins a kuala Lumpur, la nostre estimada capital Malaia. Aviat ens posaran un carrer de tantes vegades qui hi anem jijiji.
Allà ens hi vam quedar tres dies per montar una mica d'itinerari i planificar la ruta a seguir. I la part més divertida va ser decidir llogar un tuk tuk per tots els dies de la ruta. Això ens donaria total llibertat de moviments que ens permetrien no estar lligats als horaris dels transports públics, a part de que l'aventura ens venia molt de gust!. Ens vam posar en contacte per internet amb una de les companyies de lloguer de Negombo, vam acordar el preu i les condicions, i ja no hi va haver marxa enrere!.
Aterrissem a l'aeroport internacional de Colombo, la capital del país, aeroport que en realitat està més a prop de la població de Negombo, la població on ens allotjariem una nit i on l'endemà recolliriem el tuk tuk.
NEGOMBO, ANURADAPURA i MIHINTALE
NEGOMBO és una població turística formada per un carrer principal on es concentren la majoria d’allotjaments, restaurants i agències. Millor allotjarse aqui que no pas a la caòtica Colombo com després vam poder comprovar. Triem una guesthouse per a passar-hi nit i l’endemà al matí anem a recollir el tuk tuk. Dinem en un dels restaurants turístics i anem a descobrir la platja. L’endemà al matí arribem a una casa veina i ens rep en Rocky, el propietari d’una de les agències de lloguer de Negombo que té un imperi montat. Mare meva la quantitat de tuk tuks i motos que té. Firmem el contracte i comencem la ruta.
La primera parada será ANURADHAPURA, ciutat sagrada pel budisme, és una de les capitals més antigues de Sri Lanka, que l’any 1982 va ser nombrada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
La ciutat en sí, no té res d’espectacular, carrers de botigues, llocs de menjar de carrer, algun supermercat gran i restaurants. El que realment impressiona son els voltant de 40km2 de ruines arqueològiques datades del segle V a.C. Ens allotgem a una guesthouse amb un cuidat jardi on per primer cop l’endemà provem el tipic i extens esmorzar ceilandés, una delícia!
Després de pagar la caríssima entrada -25€pers-, anem a explorar algunes de les imponents ruines força ben conservades, com el Templo Isurumuniya ( isurumuni biarraya) famós per l’ escultura del Buda tumbado, el Jaya Sri Maha Bodhi o Temple de l’arbre sagrat, el Palau Real o Lovamahapaya i laRuwanwelisaya Dagoba, preciosa.
Un altre dels dies ens vam apropar fins a MIHINTALE.
Mihintale està situada a uns 15 km al est de Anuradhapura, en poc més de mitja hora arribem a les ruines. Paguem l’entrada i comencen les 1.840 escales fins arribar al cim on es troben que els principals punts d’interès. Ens va encantar!.
En mig de l’explanada de dalt es troba la Ambasthale dagoba, lloc en el que es diu es van trobar Mahinda i el monarca. Aquesta dagoba està rodejada de columnes i des d’aqui es veuen els altres punts d’interès.
Decidim pujar a la Aradhana Gala o roca de les invocacions. Es tracta d’un enorme pedrusco al que els fidels pugen a fer una ofrena, en el que la única ajuda per pujar és una barana sobre unes escales tallades a la roca. Fa una mica d’impressió la veritat. Sort que no patinava, que no feia vent i que no hi havia gent, perquè hem llegit cada histôria que deu ni do. Des de dalt les vistes són impressionants i a l’altra costat, el Budha Blanc molt imponent. Tot el recorregut es fa descalç com passa en tots els llocs a visitar de Sri Lanka i a vegades el terra crema!
Mihintale ens va agradar moltíssim, molt recomenable!
KANDY
La segona ciutat més gran de Sri Lanka es troba al centre de la illa i té un clima més agradable. Deixem el triangle cultural i ens endinsem al centre de Sri Lanka. Es coneguda com la capital de les muntanyes.
D’entre totes les activitats que ofereix vam triar fer una volta pel preciós llac Bogambara i visitar el temple de la dent de Buda anomenat Sri Dalada Maligawa. Es una ciutat caòtica i conduir el tuk tuk era tota un odisea!.
Ens vam allotjar a una homestay dels afores i l’amo -alias Albiol, era idèntic!- era tot un personatge. Era molt pesat oferint els seus serveis d’excurssions, semblava una agència de viatges, això no ens va agradar gens. Amb nosaltres poc negoci va fer, perquè al disposar de vehicle propi no vam necessitar cap servei. L’important és que era molt net i l’esmorzar inclòs bo i complert, això és l’únic aue buscàvem!.
LES TERRES ALTES: ELLA I NUWARA ELIYA la “petita Anglaterra”.
A les terres altes de Sri Lanka ens va tocar treure la jaqueta després d’una pila de mesos! I és aue en aquesta zona sempre refresca i sol ploure. És on veritablement pots descansar si el temps no acompanya.
A NUWARA ELIYA tens extenses plantacions de té per observar i visitar, si vols, per saber sobre el seu procés de producció. Es una població petita i acollidora. Nosaltres no haviem provat tant de té com en aquestes terres, boníssim! Vam trobar una guesthouse on vam parar un parell de nits. El pitjor de tot va ser el fred que ho feia. Ens va tocar treure a estones, tota la roba d’abric que teniem.
Després vam continuar fins a la seva població veina anomenada ELLA que ens va agradar més. Vam trigar un parell d’hores en arribar-hi sortejant curves, sort aue la boira no va fer acte de presència. No es una població molt bonica però si agradable. A Ella pots fer caminades pels voltants i trekkings més exigents si estàs en forma. A més des d’aquesta població pots fer un dels recorreguts en tren més bonics que existeix fins a la població veïna d’ HAPUTALE. Ens vam allotjar a un hostal molt bonic i cèntric que estava en plena expansió.
ELLA ens va agradar molt. Tot i la pluja que no ens va permetre fer massa cosa, és agradable i s’hi menja molt bé. El poble està creixent enfocat al turisme i amb noves construccions d’hotel i restaurants. El millor ‘rice and curry’ de tot el país el vam menjar en un restaurant d’una familia encantadora.
Vam visitar el famós pont Nine Arch Bridge preciós observat desde les alçades , fent parada a la casa d’uns nois locals encantadors on vam parar a fer un te. Que enriquidor es parar, escoltar, xerrar amb la gent...després vsm baixar per un cami enfangat fins a les vies del tren, molt fotogènic.
L’endemà vam fer un dels recorreguts més bonics en tren per les terres altes, vam deixar el tuk tuk aparcat a l’hotel i vam agafar el tren que arriba fins a Haputale, població veina a una hora de distància. El paissatge és molt bonic, ple de camps d’arròs, muntanyes verdes. Molt recomenable! Vam arribar a Haputale que és una població petita, vam explorar els seus carrers, la seva gent, el seu mercat, i vam tornar cap a Ella. HAPUTALE es troba enclavat als llindars de les terres altes, majoritàriament tamil, amb un centre molt transitat ple de tuk tuks, busos i botiguetes de roba i alimentació.
SIGIRIYA i DAMBULLA
Continuem fins a la ciutat de Sigiriya. Trobem una guesthouse fantàstica d’una familia encantadora. L’esmorzar inclòs és d’escàndol així que decidim allargar l’estança. I la senyora de la casa, encantadora! Que maca és la gent de Sri Lanka!.
El més típic a visitar a Sigiriya és l’anomenada Roca del Lleó, també declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Vam dubtar de si incloure-la o no a l’itinerari pel seu elevat preu -30€persona-, però finalment vam decidir que sí la visitariem. I ens va encantar.
Un altre dia des de Sigiriya continuem el recorregut fins a DAMBULLA, les coves de Dambulla, conegudes com a Temple de Oro o Templo de la Cueva, son un complex de coves amb temples al seu interior, el més gran, famós i millor conservat de Sri Lanka. Es troben totes en la part superior d’una roca d’uns 160 m d’ altura i tot i que se’n documenten més de 80 pels voltants, les principals son 5 que contenen estatues i pintures que van començar a gestarse en el segle I a. de C. Ha estat en us com a temple budista i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1991. Molt boniques la veritat.
POLONNARUWA
Polonnaruwa, va ser durant un temps la segona capital antiga de Sri Lanka darrera d’Anuradaphura. Forma part del triangle cultural del pais, una ciutat amb monuments arqueològics i amb palaus, patis, jardins i moltes talles i escultures. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1982. Ens hi vam quedar un parell de dies per explorar-la bé.
Les ruines ocupen una amplia extensió de terreny per això cal energia per veure-les totes!. Alguns edificis es troben en perfecte estat de conservació, d’altres són quatre pedres. Però tots formen part de la història d’aquesta ciutat patrimoni de la Humanitat.
Després de pagar la caríssima entrada, comencem a explorar.
Molt recomenable començar pel Museu Arqueològic, és una passada! Poder recorrer les seves sales i veure a través de les fotografies com estava la ciutat abans de la seva restauració i també maquetes.
Ens anem movent amb el tuk tuk i el deixem aparcat a les entrades principals.
Després del museu, visitem el que queda del Palau Reial molt cobert per la vegetació i ben a prop seu, el Pavelló d’Audiències al que s’accedeix per una escala decorada amb elefants, molt bonic i ben conservat. En la seva part superior encara hi queden algunes columnes i elegants escultures de lleons. I per últim es pot la Piscina (Kumara Pokuna) força gran, es pot baixar fi s al nivell de l’aigua i per les mateixes escales utilitzades fa 800 anys!
Després toca la visita al famós quadrilàter que és potser el més visitat ja que es troba perfectament conservat. Està format per l’anomenat Vatadage que és un dels edificis més singulars ja que tot i que li falten columnes, te talles a les seves parets fantàstiques. A més a més la terrassa exterior medeix 18 metres
de diámetre i desde ella quatre escales permeten accedir al nivel superior. Abans de pujar es curiós fixarse en les anomenades “piedras de luna” que hi ha davant de cada escala. Es tracta d’un semicercle tallat que representa les diferents fases del cicle de la vida pels budistes: veiem l’elefant aue és el naixement, el cavall, la mort, l’anec, la iluminació i les flors de loto, el pas de la impuresa a la puresa.
El quadrilàter també el formen la pedra de Gal Pota de nou metres de llarg, també la Thuparama Gedige que és un dels temples budistes més petits de Polonnaruwa i el famós Hatadage, construit per allotjar la reliquia de la dent del Buda, que diuen es va construir en només 60 dies en pedra i totxana. I per últim, el Atadage, un altre dels temples construits per allotjar la reliquia de la dent de Buda. Aquest és l’únic edifici a Polonnaruwa que data de temps del rei Vijayabahu I.
SUR DE SRI LANKA, TANGALLE i MIRISSA
Ens tocava continuar la ruta cap al sur del país, així explorariem les seves platges. Totes les platges del sur de Sri Lanka van quedar greument afectades pel famós i devastador tsunami del 2004. La zona està en vies de ser construida i mostra del seu pas són els cementiris arran de platja que es poden veure, quina pena. Vam parar tres nits a la població de TANGALLE a un hostal davant de la platja però no vam tenir massa sort amb el clima. Les platges de Sri Lanka són salvatges, de gran extensió, ventoses i amb mar ideal per la práctica del surf. A Tangalle hi feia vent i hi havia moltes onades. Té un bonic passeig on passejar ple de souvenirs, restaurants i hotels i la població manté aquest aire de surfer i alhora pesquer.
Ens vam dedicar a voltar pel poble i explorarlo. La gent com sempre encantadora, se’ns acostaven i només voliem xerrar una estona, fantàstic!
Els següents dies els vam passar a MIRISSA, una població veïna que es troba a 4km de la ciutat de Weligama, on ens hi vam trobar molt a gust. L’activitat principal a fer és l’avistament de ballenes en alta mar però no era la millor època i no la vam fer. Per contra, vam gaudir i participar de la retirada de xarxa diaria amb els pescadors del poble a peu de platja, una meravella! I és que interactuar amb els locals és la millor activitat a fer per nosaltres!
Descobrir en tuk tuk les diferentes platges del sur va ser tota una meravella. Paràvem on ens venia de gust i exploravem noves platges, algunes molt verges, d´altres més turístiques i surferes.
GALLE, la ciutat colonial.
Finalment ens vam arribar fins a la quarta ciutat més gran de Sri Lanka i centre administratiu de la zona sur. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l´any 1988. Amb molta influència portuguesa, holandesa i anglesa es manté fortificada i és molt bonica per passejar. Vam veure el Museu martítim nacional, la muralla, i el seu famós i fotogènic far. I la Torre del rellotge, és clar.
Ja el penúltim dia tornem a Negombo per tornar el tuk tuk passant per la caòtica Colombo. Mare meva quin trànsit, una bogeria!!!. Un viatge diferent, una autèntica experiència molt recomenable!. Sri Lanka ens has sorprès!.
Us deixem un VIDEO RESUM de la Segona Part del viatge, esperem us agradi:
Us deixem un VIDEO RESUM de la Segona Part del viatge, esperem us agradi: